Cal Sargantana, el petit taller que transforma la llana en utensilis

A Castellfollit del Boix, Marta Esclusa té un dels pocs obradors de feltre de Catalunya

Lluc Grandia

Hi ha costums i oficis que es perden amb el temps, ja sigui perquè queden antiquades, cauen en l’oblit o bé simplement són reemplaçades. Temps enrere, la llana era un bé molt preuat i els que la tractaven eren molts arreu del territori, però ha sigut substituïda, mica en mica, pels teixits sintètics, ha perdut valor i ara, els ramaders no saben què fer-ne. S’ha convertit en un residu. Marta Esclusa escoltava al seu cunyat, que té 350 ovelles ripolleses a Can Torra, a Castellfollit del Boix, i se li va acudir fer alguna cosa amb aquesta llana. Fa cosa de deu anys, al mateix poble hi va néixer Cal Sargantana, on ella fa, artesanalment, productes amb aquesta llana i amb molta creativitat per fer, d’un residu, un objecte útil. És un dels pocs tallers que produeixen amb llana de tot Catalunya. L’obrador de Cal Sargantana no és especialment gran i, de fet, només hi treballa la Marta. 

La relació entre Marta Esclusa i la llana va començar «de casualitat, perquè aquí a Castellfollit una companya va fer un taller, i em va portar un tros de llana, i em va ensenyar el que havia fet. Jo ni m'havia interessat mai per filar, ni per enfeltrar, no sabia ni què era. I em va cridar l'atenció, i vaig pensar que el meu cunyat tenia problemes amb la seva llana i vaig començar a investigar». Tot i així, assegura que es pensava «que seria més fàcil. Només fa quatre anys que treballo amb la meva llana, abans la comprava per anar investigant. Ara puc donar sortida a la meva llana».

La llana l’esquilen a Can Torra. Ella en renta una part, tot i que li agradaria poder-la rentar tota en un futur. Per rentar la resta, es troba amb un problema. «Aquí ja no hi ha rentadors, perquè abans la llana s’havia d’exportar neta i ara es pot exportar bruta», explica. Això va fer que la gent que treballava la llana també plegués perquè tenia molt més difícil rentar-la. Ella la renta a França. «A Catalunya, els pastors tenen la llana emmagatzemada i no es fa servir, perquè ara ni te la venen a buscar». 

Queda un rentador a Espanya, però li queda molt més lluny i encara és més car. A França, segons explica Esclusa, cuiden més l’artesania i hi donen subvencions. A Espanya, la majoria de rentadors són industrials i no et tornen la teva llana com a tal. La Marta feltra uns vint-i-cinc quilos de llana, tot i que porten cinquanta quilos a rentar, però entre la brutícia d’abans de rentar i dels diferents processos, el pes es redueix a la meitat. Rentar la llana bé és una cosa molt important, ja que porta lanolina, que és contaminant si es llança, però, alhora, és un bé molt preuat per fer cosmètics i lubricants. Els rentadors agafen aquest oli i el venen, «però si jo ho faig aquí, em cau i podria contaminar». A més, es gasta molta aigua si vols rentar-ne una bona quantitat, de manera que molts rentadors, antigament, estaven en rieres.

Aquesta llana, després de ser rentada, passa pel diable, una eina amb punxes que serveix per a esponjar la llana, estirant-la, perquè quedi més suau. Així és més fàcil treballar-la. Aquest procés no el fa ella manualment, ja que seria una pèrdua de temps, tot i que de vegades ho fa amb poca llana. Després és pentinada, o per la Marta o per la fàbrica, de manera que «ordena» els pèls. Si no està pentinada, només es pot fer servir per matalassos o coixins. Utilitza una cardadora, un instrument amb punxes que ajuda a posar els pèls en paral·lel. 

Finalment la feltra. Feltrar no deixa de ser com punxar la llana amb una agulla especial, per tupir-la i que els pèls quedin entrellaçats entre si. Els pèls de la llana són escamosos, i amb aigua i sabó, es cremen les fibres i es compacten. «És com si encongissis un jersei. I fet manualment es poden fer formes, tot sense cosir res». 

Un dels productes estrella de Cal Sargantana són els sabons de llana. «Jo el sabó el compro amb un noi que me'l fa perquè estigui legalitzat, i jo l’envolto amb llana enfeltrada. El sabó queda a dins, i llavors tu t'ensabones i tens l'esponja i el sabó incorporats. A més, la llana té un punt exfoliant super agradable, i és molt saludable per la pell. Un cop es gasta el sabó té unes peculiaritats també que és supersaludable per la pell, llavors tens l'esponja incorporada. Quan es gasta el sabó, es pot fer servir d’esponja, i hi ha gent que el fa servir d’ambientador», diu. Afegeix que ella no ha inventat res, però que, a diferència d’Europa, els productes que ven són molt difícils, per no dir impossibles, de trobar a la venda aquí, ja que no hi ha la cultura del feltre. Per exemple, ella fa unes boles de llana enfeltrada que serveixen per ajudar a l’assecadora a eixugar la roba. Això és una cosa recurrent a Europa, però difícil de trobar a Espanya. «Quan la gent coneix els productes, tenen molta sortida», assegura Esclusa.

Els diferents productes tenen trossos amb llana de colors. «De moment la compro, però estic investigant per fer tints naturals», explica. Així es podrà tenyir la seva llana. «La ceba et dona un groc xulíssim». Ara està investigant amb plantes de l’entorn.  «Evidentment, vaig començar a veure què podia anar fent i anar avançant», afirma. «Ara sí que ja estic en un punt que, com que ja tinc una sèrie de productes que tenen sortida, vaig muntar la pàgina web i puntualment faig unes 5 fires l'any». Assegura, però, ara la gent arriba a través de xarxes i a través de la pàgina web.

També fa estalvis per les olles i els nius de llana, que tenen molta sortida. «A la gent els hi agrada molt, perquè plantes directament. Amb la planta a dintre, la llana manté la temperatura i l'humitat». També fa esponges (sense sabó a dins), amb llana i cotó del Bages.«Quan necessito altres coses pel meu producte, intento que sempre siguin de proximitat», explica. Ella mateixa imprimeix i cus les etiquetes de paper que porten els seus productes.

Li agradaria poder treballar amb més volum de llana, però necessita trobar-hi una sortida. «Podria fer estores per fer ioga, per exemple, però per fer aquestes coses necessites molta llana, m’interessa poder fer coses grans i donar sortida a aquesta llana que ja tinc», assegura. «Ara per ara, però el problema és de demanda, ja que aquí no tenim la cultura del feltre i la llana és utilitzada per vestir. I seria més per fer coses utilitàries, com estalvis». La llana és ignífuga, suporta altes temperatures, és aïllant, repela la humitat i pot ser molt útil. La llana ripollesa és una llana rústica, a diferència de la merino (la que es fa servir per a la roba), mentre que la ripollesa és més pensada per peces com jerseis gruixuts i, per tant, s’han de buscar-li altres utilitats. En canvi, la llana ripollesa «és molt agraïda a l’hora d’enfeltrar, a diferència de la merino», que és massa fina. «Vull que la gent sàpiga que la llana pot tenir un altre ús, no exclusivament de vestir», explica.

A Catalunya hi ha molt poques persones que treballin amb el feltre. Això fa que no hi hagi gaire competència. «Fins i tot a escala industrial.  Les grans empreses tampoc treballen la llana». Tot i així, Esclusa creu que falta que la gent tingui l’hàbit de la llana. Diu que els productes de llana duren molt, i que ella només hi ha tingut un inconvenient: «Els ocells se'ls emporten per fer els nius. I un dia els vaig veure i eren de colors, per la llana». Ara dona llana bruta als ocells perquè puguin fer els nius.

Els productes de Cal Sargantana es poden trobar a Camprodon, en una botiga especialitzada en llana ripollesa, i a l’Ingredient, de Manresa. Ella fa els enviaments si són a prop, ja que principalment ven a la web.