Focs que s’apaguen amb voluntaris
A simple vista són difícils de distingir dins del cos dels Bombers de la Generalitat. L’equipació que duen és la mateixa, amb el casc i la jaqueta amb elements reflectors que els caracteritza, i amb la mateixa exposició al risc que està disposat a assumir qualsevol professional que es dediqui a atendre les emergències. Ells són els bombers voluntaris, un col·lectiu que en els últims temps ha esdevingut clau per garantir la cobertura del perill d’incendi arreu del territori, especialment en les àrees més despoblades, i que aquest estiu s’ha fet escoltar més que mai per les reivindicacions que els han dut a sortir al carrer i a tancar alguns parcs per reclamar millores en la cobertura sanitària en cas d’accident i més reconeixement de la seva tasca.
La distinció dels voluntaris sovint és confusa: «la nostra figura és força desconeguda malgrat que existim des dels inicis de la formació del cos», explica el sotscap del Parc de Bombers Voluntaris de Sallent, Unai Dalmau. De fet, els cossos de bombers, en el seu naixement, eren voluntaris, «gent d’oficis de la construcció que treballaven en els incendis i salvaments», apunta Dalmau. Als anys cinquanta, l’Estat va obligar els ajuntaments a crear cossos de bombers en municipis amb un cert volum de població. Tot i això, les agrupacions de voluntaris van continuar vigents fins al punt que, quan el servei el va passar a gestionar la Generalitat l’any 1980, es va pensar des del primer moment en un servei mixt entre funcionaris i voluntaris.
En aquell moment, es va considerar que el model mixt era el més factible, ja que la proposta era crear un cos de bombers amb molt personal, moltes instal·lacions i molts vehicles, però «sense deixar descobertes les zones més despoblades del territori on sovint té poc sentit un parc professional per l’escàs nombre de serveis», ressalta Dalmau. D’aquesta forma, els bombers voluntaris han adquirit un rol essencial en aquells punts més allunyats de les àrees urbanes perquè, en cas d’un incendi, un accident o un rescat que requereixi una actuació ràpida dels serveis d’emergències, «els voluntaris som els primers a arribar, ja que una de les condicions per accedir al cos és viure a la vora d’un parc de bombers voluntaris», destaca el sotscap de Sallent.
De fet, la seva presència dins del cos és significativa, tenint en compte que representen una quarta part dels Bombers de la Generalitat, amb uns 1.360 voluntaris d’un total de 4.000 efectius. A la Catalunya central, són un total de 200 voluntaris distribuïts en deu parcs de les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès, Osona l’Anoia i la Cerdanya. Dins dels voluntaris, es troben perfils diversos, destaca Dalmau, «des de gent d’oficis, autònoms, personal vinculat a les emergències, com ara tècnics d’ambulàncies o policies locals, o joves que en un futur es volen convertir en bombers professionals». En tots els casos, assegura que «existeix una forta vocació que els mou a fer-se voluntaris malgrat la pressió que sovint se’ns imposa sense ser treballadors públics».
Un voluntariat de risc
Els bombers voluntaris no són funcionaris ni personal laboral, però tampoc estrictament només voluntaris. Per al seu servei, reben unes retribucions menors per compensar l’assistència a sinistres i el temps invertit en els cursos de formació. «Es tracta d’una compensació que, en cap cas, serveix per guanyar-se un sou», remarca un dels bombers més veterans del Parc de Voluntaris de Sallent, Bernat Rius, que insisteix en la part vocacional de la seva tasca. Malgrat ser personal voluntari, estan obligats a prestar servei durant un total de 650 hores a l’any, que es comptabilitzen en les sortides per atendre les emergències o durant les estones al parc esperant que passi alguna cosa. En aquest sentit, Rius assenyala que d’ençà de quan es va incorporar al cos de voluntaris, ara fa trenta anys, el nombre de serveis que atenen els voluntaris ha incrementat exponencialment, «tenim molta més pressió a sobre i sovint no se’ns reconeix prou malgrat que ens exposem pràcticament al mateix nivell de risc que els funcionaris».
Rius relata alguna de les seves experiències al llarg de tres dècades com a bomber voluntari. En el seu cas, bona part de la formació la va adquirir al Parc de Bombers de Cerdanyola, on va viure la tragèdia de Balandrau, un temporal de torb de l’any 2000 que es va saldar amb la vida de nou excursionistes. «Durant els dies que va durar l’operatiu de rescat, em vaig quedar de guàrdia al Parc de Cerdanyola, que va quedar absolutament buit». Aquesta és un dels esdeveniments que més l’han impactat al llarg de la seva trajectòria, però també d’altres que ha viscut més de primera mà, com un incendi en un habitatge que va causar greus ferides als residents. «Quan vius una tragèdia, hi ha records foscos que queden per sempre gravats a la memòria, però també t’emportes la satisfacció de contribuir a ajudar els altres».
Més reconeixement i cobertura sanitària
Accidents de trànsit, incendis forestals o salvaments de persones en situació de risc. Són moltes de les situacions que cobreixen els voluntaris mentre estan de servei, sovint fent sacrificis personals, tenint en compte que hi destinen bona part del seu temps lliure, i exposant-se als riscos que comporta estar al capdavant d’una emergència. Per aquest motiu, reivindiquen millores en la cobertura sanitària, ja que consideren que és «molt feble». Dalmau explica que actualment la mútua que els atén en cas d’accident ofereix una cobertura sanitària amb limitacions. D’altra banda, també menciona que les compensacions en cas de baixa per accident durant l’exercici de bomber voluntari estan limitades a un any. «Són unes condicions que no estem disposats a acceptar, tenint en compte el nivell d’exigència que se’ns imposa des del cos. Han de garantir que treballem en unes mínimes condicions de seguretat, aportant-nos també el material i l’equipament necessari, perquè no han d’oblidar que és una tasca que estem realitzant per voluntat en el nostre temps lliure i com a contribució a la societat», sentencia.
D’aquesta forma, ressalta que les principals reivindicacions que han portat una part del cos de voluntaris a protestar són en matèria de sanitat, però també en recursos tècnics i formació. De fet, per accedir al cos de voluntaris s’han de passar unes proves tant teòriques com físiques, similars a les d’un bomber professional, encara que lleugerament menys exigents, que consideren que sovint dificulta l’entrada de jovent al cos. «A vegades des que es comença la inscripció a les proves fins que accedeixes al col·lectiu dels voluntaris poden passar ben bé dos anys», lamenta un dels integrants més joves del Parc de Voluntaris de Sallent, Albert Duocastella, de 28 anys, que s’ha incorporat aquest estiu enmig de les mobilitzacions. «Només he pogut experimentar durant uns mesos la sensació de ser voluntari, ja que ara el parc roman tancat», exposa.
Duocastella és un dels exemples dels més joves que s’incorporen al col·lectiu de voluntaris amb l’objectiu d’algun dia esdevenir un bomber professional. «Per a mi, és una porta d’entrada a la professió magnífica perquè em permetrà treballar al costat de bombers voluntaris veterans amb molts anys d’experiència i aprendre de primera mà a atendre les emergències de la meva zona», posa en relleu. Durant l’escàs temps d’experiència com a voluntari que ha viscut aquest estiu reconeix que s’ha sentit «un autèntic bomber» que treballa al servei de la ciutadania, però, al mateix temps, remarca que seria necessari millorar les condicions dels voluntaris, tenint en compte que cada vegada han anat adquirint més protagonisme en l’atenció de les emergències als municipis més petits. «Si em faig mal fent de voluntari, l’únic que demano és estar cobert i que se’m garanteixin uns mínims», reivindica Duocastella.
Voluntariat de tradició a la Cerdanya
En la major part de Catalunya, els parcs de bombers es van anar professionalitzant a partir de mitjan de segle XX, però en alguns punts del territori les agrupacions de bombers voluntaris s’han mantingut fins avui en dia com el principal servei d’atenció a les emergències. El cas més singular és el de la Cerdanya, comarca exclusivament formada per bombers voluntaris que compaginen la seva feina amb la vocació d’atendre les emergències i continuen una tradició de voluntariat que es remunta al segle XIX.
El parc de bombers voluntaris de Puigcerdà, un dels més antics de Catalunya, juntament amb el de Manresa o Reus, es va crear oficialment l’any 1861, sota el nom de Compañía de Bomberos. Una de les actuacions més significatives d’aquells anys va ser quan van haver de defensar la vila de la destrucció total, apagant els incendis que havien provocat els bombardejos de les tropes carlines en els diferents setges que va patir la ciutat. En ple segle XX, els bombers de la vila van haver de treballar un altre cop per salvar Puigcerdà d’una nova amenaça: l’aviació feixista que va bombardejar l’estació del ferrocarril i edificis de la seva rodalia.
«D’ençà de la creació del parc han passat més de cent cinquanta anys i aquí seguim, al peu del canó», destaca el cap del parc de bombers voluntaris de Puigcerdà, Quim Arenas. Actualment, la comarca compta amb quatre parcs situats a Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Llívia i Alp amb una quarantena d’efectius que treballen en coordinació per dur a terme les tasques de salvament de la comarca. Arenas explica que entre el col·lectiu està molt arrelada la vocació de protegir i salvaguardar les persones i el territori, fet que ha permès mantenir actiu un dels cossos de voluntaris més antics del territori.
Arenas considera que la figura del bomber voluntari és imprescindible per cobrir aquells punts del país més despoblats i garantir una atenció a les emergències ràpida i eficaç. Per aquest motiu, assenyala que els parcs de bombers voluntaris de la Cerdanya continuen oberts malgrat la convocatòria de vaga del col·lectiu dels darrers mesos. «Nosaltres ens solidaritzem amb la causa i compartim reivindicacions com la millora de la cobertura sanitària o l’accés a la formació, però considerem que no podem mantenir el parc tancat pel risc que suposa per a la població no disposar d’un servei d’atenció a les emergències de proximitat».
Els sindicats demanen una llei adaptada «als temps actuals»
Els sindicats denuncien que els bombers voluntaris «envaeixen competències exclusives» dels Bombers de Catalunya. Segons diuen en un comunicat, signat per CCOO, UGT, CSIF i CATAC, això és a conseqüència d’una llei «obsoleta que condemna part de la població a no disposar de serveis públics que cobreixin part del territori durant les 24 h», fet que provoca que «l’administració faci ús d’ells com a mà d’obra barata».
Consideren que la «invasió de competències» és fruit també de «l’immobilisme polític i d’un pla d’emergències (INFOCAT) redactat als despatxos i no per experts amb solvència tècnica i sense interessos espuris dins del negoci de l’extinció». Així, recorden que «fa anys» que el cos de bombers de la Generalitat demana una nova llei «que blindi les seves competències i s’adapti a les noves necessitats».
En aquest sentit, avisen que l’emergència climàtica, les noves tecnologies i l’actual cartera de serveis «exigeixen als bombers estar en constant reciclatge i formació». «Aquesta tasca solament la poden portar a terme amb plenes garanties els bombers professionals com a funcionaris públics, agents de l’autoritat i amb dedicació exclusiva», insisteixen.
La denúncia dels sindicats arriba després de la concentració per part dels bombers voluntaris davant les portes del Parlament de Catalunya, a principis de setembre, per reclamar més protecció i una cobertura sanitària «digna».
Joan Delort
Director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments
«El model mixt garanteix un servei d’emergències de proximitat»
Després de mesos de mobilitzacions per part dels bombers voluntaris, el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Joan Delort, explica a Regió7 les propostes que planteja el Departament d’Interior per al col·lectiu a curt termini i la visió de futur.
Quina valoració fa sobre el paper dels bombers voluntaris dins del cos?
El model català se sustenta en els bombers funcionaris, que són els que garanteixen el servei de prevenció i extinció d’incendis i salvaments durant les 24 hores del dia, i els voluntaris, que actuen en coordinació amb els professionals, en funció de la seva disponibilitat. Els parcs de bombers voluntaris, que habitualment s’ubiquen en zones més despoblades del territori, tret d’alguna excepció, permeten garantir un servei de proximitat en aquells punts on tindria poc sentit un parc professional. D’aquesta forma, pensem que el conjunt de bombers voluntaris són imprescindibles per cobrir les emergències arreu del territori.
Com respon davant les vagues i mobilitzacions per expressar el seu malestar?
Venim d’uns anys de gran desinversió en matèria de personal i recursos que han afectat els bombers funcionaris, però també voluntaris. El que hem de fer ara és recuperar els anys perduts incrementant els recursos pel que fa al material o la formació, així com de personal, amb més convocatòries per mantenir un saldo positiu. En el cas dels voluntaris, un dels objectius és flexibilitzar les proves d’accés per escurçar l’espera per entrar al cos per part dels més joves.
Una de les principals reivindicacions del col·lectiu és equiparar les condicions de la cobertura sanitària al nivell d’exigència que se’ls demana dins del cos.
L’any 2019 es va fer un gran pas endavant equiparant les indemnitzacions tant per causa d’incapacitat com per causa de mort dels bombers voluntaris a la dels bombers funcionaris. Quant a l’assistència sanitària que reben els voluntaris en cas d’accident, està contractada amb la mateixa mútua d’accidents que els funcionaris, d’acord amb una autorització excepcional que es va atorgar el 2020, amb algunes limitacions sobre les cobertures. En aquest sentit, comprenem la seva petició perquè entenem que no ha d’existir cap limitació en l’assistència mutual. Per això, s’ha dut a terme una consulta de mercat per donar-los aquesta assistència universal amb la previsió que quedi resolt el 2024.
Una altra de les reclamacions dels bombers voluntaris és disposar d’una compensació en cas d’incapacitat sense limitació temporal.
Les prestacions al col·lectiu de bombers voluntaris es van fixar en quantitats diàries per dia de baixa fins a un màxim de 365 dies naturals. Tot i això, la Direcció General comparteix la necessitat que expressa el col·lectiu, de forma que també es publicarà una consulta al mercat per dotar-los d’una cobertura sense limitació temporal. En paral·lel, estem estudiant el fet de garantir una compensació econòmica fins a la jubilació als bombers voluntaris que pateixin un accident greu que impliqui invalidesa laboral. Aquesta serà una qüestió prioritària que ens agradaria desencallar durant l’any 2024.
L’aposta del Departament, doncs, és reforçar el model mixt malgrat que els bombers voluntaris consideren que està obsolet.
Sens dubte, volem enfortir un model que considerem que és el millor que podem tenir, tenint en compte que sense el cos de bombers voluntaris perdríem capacitat de reacció en diferents punts del territori i disminuiria de forma significativa la immediatesa per atendre les emergències. En aquest sentit, el que volem és millorar la cobertura sanitària dels voluntaris perquè que considerem que és una reivindicació justa i merescuda, però el que no farem és convertirlos en treballadors públics, ja que per jurisprudència i normativa és inviable crear un règim d’accés dual a la funció pública.
Els sindicats denuncien que el Departament utilitza els bombers voluntaris com a «mà d’obra barata» fent-los treballar un mínim de 650 hores a l’any.
Els voluntaris solen ser els primers que arriben en una situació d’emergència i tenen una forta vocació per contribuir en els rescats del seu municipi, però és important recordar que la seva funció és actuar en complementarietat al cos de funcionaris, que assumeixen al comandament una vegada arriben en un servei i tenen un règim d’horaris i obligacions propis de la funció pública, a diferència dels voluntaris, que es mobilitzen en funció de la seva disponibilitat.
