ENTREVISTA | Arnau Vilumara Freixa Un dels portaveus de Revolta Pagesa i concursant d’El Tros de TV3

Arnau Vilumara, pagès de Castellfollit: «Revolta Pagesa ha nascut perquè no ens sentim representats pels sindicats»

Joventut és sinònim de noves idees, de vitalitat, de reivindicació.

Arnau Vilumara Freixa de Castellfollit del Boix és dels que ha assumit el repte de plantar cara a l’actual sistema que governa el sector de la pagesia.

A la seva edat mira el present i el futur amb tota la determinació i sense por.

«Revolta Pagesa ha nascut perquè no ens sentim representats pels sindicats» | PERE GASSÓ

«Revolta Pagesa ha nascut perquè no ens sentim representats pels sindicats» | PERE GASSÓ

Pere Gassó Ollé

Pere Gassó Ollé

La nova generació de joves pagesos ha deixat de ser conformista. Saben que la complicada realitat del món rural és susceptible de revertir a partir d’una nova mirada crítica. Han vist que sindicats i partits polítics han deixat de fer molts dels deures. Mentrestant, una part substancial de la societat no és conscient de la importància del sector primari, el que treballa els camps de conreu, fa pasturar el bestiar i té cura que els boscos deixin de ser pur combustible per als periòdics incendis forestals que devoren les nostres masses forestals. Molts dels que estan al davant del nou moviment, batejat com a Revolta Pagesa, no volen que el sector continuï invisibilitzat. Una de les cares que ha transcendit de les mobilitzacions ha estat la d’Arnau Vilumara Freixa (Manresa, 1996). Viu a la casa pairal de Castellfollit del Boix i és amic de Joan Rius, un altre pagès jove del municipi amb qui comparteix ideals. Tots dos van ser portaveus de Revolta Pagesa a la sala de premsa del Parlament. Van junts a les mobilitzacions. Els estudis de primària els va fer a l’Escola Flama, mentre que la secundària a l’institut Pius Font i Quer i al Lluís de Peguera. La formació de pagès a l’Escola Agrària del Pirineu, a prop de la Seu d’Urgell. Als 18 anys es va incorporar a l’empresa agrària familiar de Can Vilumara, a Castellfollit del Boix. Li agraden activitats esportives a l’aire lliure, especialment amb bicicletes BTT i amb motos. Els que el vulguin veure per la televisió o per internet només han de sintonitzar cada dimecres a la nit el concurs de TV3 El Tros, o a l’hora que desitgin a la plataforma d’internet 3cat. És un dels participants, tot i que el programa no respon al que inicialment li van dir.

L’avi de Can Vilumara ha estat el seu referent en l’aprenentatge de la feina de pagès.

L’avi sempre ha tingut bestiar i maquinària adaptada a les finques que ha gestionat. A partir del que sempre havia fet, aquesta nova generació hem introduït alguns canvis. Un ha estat una aposta pel que se’n diu agricultura regenerativa que prioritza el medi ambient i la salut de les persones. Tot és més natural. Segurament no abastem tant, però mirem de tancar el cercle amb la comercialització directa de les nostres carns. El bestiar de casa pastura el bosc i també s’alimenta dels propis ferratges. La secada, però, ens ha jugat una mala passada i ens ha obligat a arrendar més terres. Malgrat tot, hem aconseguit que se’ns valorin més les carns que produïm a casa.

Els canvis els assimila bé l’avi?

És normal en qualsevol persona gran que els canvis facin pensar i dubtar. Un lema habitual és aquell que diu: per què cal canviar si les coses ja van bé? Els primers anys m’estava més a sobre, però amb el temps va veure que l’evolució era positiva.

En realitat, tots dos teniu en comú que diversifiqueu les activitats.

Són camins semblants, però cadascú ens hem adaptat al temps que ens toca viure. A Can Vilumara mantenim les activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

L’hem vist arribar amb el tractor i a l’entrada de casa hi té la furgoneta per al repartiment de la carn. Tot a punt.

En conjunt és una feina sacrificada, però el repte permanent és aconseguir que els preus no ens els fixi la indústria agroalimentària i la gran distribució. Ens saltem intermediaris per oferir un preu de venda més baix. Venem directament a través de la nostra pàgina web canvilumara.cat on es pot escollir entre els diferents lots de carn de xai i vedella.

L’eix central de l’explotació familiar és l’engreix de bestiar per al consum humà. Part de la seva generació n’està en contra.

El més natural dels éssers humans és el consum de carn d’herbívors. Nosaltres no deixem de ser depredadors, com molts dels animals que tenim als nostres camps i boscos. No és cap pecat menjar carn. Al contrari, és un benefici per a la salut.

La ramaderia extensiva és una bona medecina per al medi ambient.

Fins i tot s’ha demostrat que els pets de les vaques no són contaminants si el maneig del bestiar i l’agricultura es fa d’una forma respectuosa i holística. Nosaltres, els pagesos acabem ajudant a fixar CO2 al sòl.

Hi ha una tendència dels joves pagesos a la venda directa.

No tots els joves anem en la mateixa direcció. Entre els joves n’hi ha que segueixen els patrons del que s’ha fet tradicionalment a casa, mentre que d’altres avancem en altres direccions que comporten tancar cercles amb la venda directa. Als debats de Revolta Pagesa es parla molt que cal fer un canvi productiu. No és l’objectiu de les mobilitzacions, però és un tema que interessa.

La idea de molts grups rurals és persistir en la recerca d’un nou model.

Hi ha un alt nivell de consciència de la nova realitat social que vivim. Això es visualitza en el treball conjunt en petites cooperatives, com la Collsuspina o el nou obrador de Marganell que el fem servir alguns productors. A Manresa hi ha una altra cooperativa que fa el repartiment dels aliments en una sola furgoneta. A mesura que van sorgint necessitats, entre nosaltres mateixos busquem les solucions. Una de les il·lusions que, per ara, no hem pogut materialitzar és disposar d’un petit escorxador, tal com antigament havien tingut diferents pobles de la comarca. Tenim el projecte fet i disposem del pressupost. Falta documentació per poder començar les obres.

Aquesta és una terra amb una llarga tradició cooperativista.

Nosaltres apostem per un tipus de cooperatives petites, que no treballen per volum. També és interessant l’opció d’adaptar algunes de les històriques cap a les tendències actuals.

En l’àmbit sindical i polític reivindiqueu canvis substancials.

Revolta Pagesa ha nascut perquè no ens sentim representats pels sindicats davant de les necessitats del sector. Tenim clar que no hem de fer la seva feina, però sí que els hem de pressionar. Els sindicats haurien d’escoltar més i collar als responsables polítics perquè es modifiquin normatives que ens perjudiquin. N’hi ha que diuen que van massa de la mà dels polítics.

Li ocupa moltes hores la participació en aquest moviment popular?

Ens comporta molta feina, hores i dies. Hi ha hagut mobilitzacions que han significat per a molts de nosaltres perdre dos i tres dies de feina. A mi, la darrera reivindicació a la frontera m’ha coincidit amb una pluja a Castellfollit amb tot el farratge que tenia per embalar-lo. Hi ha companys de Revolta que tenen un perfil tècnic que hi tenen molta dedicació, sense cobrar ni un duro.

Com us financeu?

Al Bages el que hem fet ha estat fer i vendre samarretes nostres. En altres zones, com a Girona, els pagesos fan aportacions econòmiques. Hi ha una caixa de resistència oberta a tothom que vulgui col·laborar.

Aquests darrers dies s’ha parlat del Gremi de la Pagesia. Què significa?

Ha estat la manera de tenir una forma jurídica. Hi havia institucions i partits polítics que no ens volien escoltar si no érem una entitat legalitzada. Aquesta mateixa setmana s’han presentat al Registre els estatuts que defineixen legalment el Gremi. Aquest moviment queda formalitzat. Hi haurà una petita quota per formar-ne part. Seran uns diners per poder pagar a professionals tècnics que col·laboren amb nosaltres. Sigui quina sigui l’activitat pagesa, tothom hi té cabuda. A les assemblees de Revolta ha quedat clar que, per sobre de discrepàncies, hi ha molts objectius comuns pels quals hem de lluitar.

El vostre model d’agricultura i ramaderia no hauria de passar per les subvencions públiques, oi?

Ens agradaria no haver de dependre de les subvencions, però ara per ara és impossible. Estem molt lligats a les ajudes i a les indemnitzacions de les assegurances per a quan hi ha desastres climatològics com el que aquests dies ha afectat aquest municipi. A més a més, hem d’aconseguir que les promeses de subvencions siguin una realitat perquè a vegades no acaben d’arribar mai.

Els que teniu ramaderia extensiva sou dels que feu de bombers a l’hivern.

A la pagesia tots tenim la nostra funció. En el cas nostre, la pastura és una eina important en la prevenció d’incendis forestals. Queda molta feina per fer en matèria de prevenció. Sembla que la Diputació es comença a posar les piles. Hem de ser conscients que la nova generació de focs difícilment es poden apagar perquè, ben aviat, es fan molt grans. Les actuacions als boscs han de ser durant tot l’any. Cal que les administracions posin més diners per a gestionar el bosc. I els que no ho facin, si cal, aplica’ls un impost o penalització. Quan hi ha un incendi hi perdem tots.

Tothom té el que es mereix? Tothom té el que es busca.

Millor qualitat i pitjor defecte. Energia, per bé i, a vegades, també per mal.

Quant és un bon sou? El que valora la teva feina.

Percep pressió estètica social? Gens, ni mica.

Quin llibre li hauria agradat escriure? «Esto no es normal», de Joel Salatin.

Una obra d’art. La muntanya de Montserrat.

En què és expert? En tot i en res de la meva feina.

Què s’hauria d’inventar? Hauríem de començar a ‘desinventar’.

Déu existeix? No ho sabrem mai.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar? Serrallonga.

Un mite eròtic. La meva parella.

Acabi la frase. La vida és... Meravellosa

La gent de natural és bona, dolenta o regular? Bona fins que no es demostra el contrari.

Tres ingredients d’un paradís. Passo amb només dos: mar i muntanya.

Un lema per a la seva vida. Constància i esforç.