Els Mossos van recuperar 3,5 milions d'euros en la detenció de l'exrector de Sant Vicenç el 2019

David Vargas, que va ser expulsat del sacerdoci el novembre de 2013, s’enfronta a 48 anys de presó per estafar gent gran

L'excapellà David Vargas a la sortida del judici el 2019 al costat del seu advocat

L'excapellà David Vargas a la sortida del judici el 2019 al costat del seu advocat / ARXIU/OSCAR BAYONA

Xavi Moraleda

Xavi Moraleda

Falsificar el casament d’una dona de 80 anys amb un difunt perquè aquesta cobrés la seva herència. Aquest és el primer fet delinqüencial del qual es va acusar l’exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas -acusat a 48 anys de presó per estafar gent gran- un acte que es remunta al 2008, més de quinze anys enrere. Falsificar el casament d’una dona de 80 anys amb un difunt perquè aquesta cobrés la seva herència. Aquest és el primer fet delinqüencial pel qual l’exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, va ser detingut, un acte que es remunta al 2008, més de quinze anys enrere.

La seva actuació com a rector de Sant Vicenç de Castellet ja va ser molt problemàtica i va generar molta divisió al poble, durant molt temps amb el suport absolut del bisbat de Vic. Entre altres coses, va posar sota el seu control el fons de l’associació d’enterraments de la parròquia, que aquesta encara no ha recuperat. Però la seva figura va adquirir una altra dimensió quan van començar a sortir a la llum actes delictius de molta més gravetat que van acabar als tribunals.

Després del cas del casament amb un difunt els Mossos el van detenir el 17 de desembre de 2019. Els Mossos van trobar en una casa propietat de l’excapellà bona part dels objectes de valor que havia sostret a un gran nombre de víctimes, sobretot, quan ja havia estat destituït. A banda, també se li van trobar 3,5 milions d’euros amagats en un traster a Barcelona. Després de la detenció el jutge en va decretar el seu ingrés a presó.

Episodis foscos

Segons consta a l’escrit de la fiscalia, en nombroses ocasions Vargas va fer que diverses víctimes li deixessin tots els seus béns, tant mobles com immobles. Una d’elles, a més, com assenyala el text, va morir en estranyes circumstàncies, però l’acusat va manar que l’incineressin l’endemà de la seva defunció i malgrat que la dona havia expressat la voluntat de ser enterrada al panteó familiar. Aquest fet no es va acabar d’investigar, però, sens dubte, s’inclou dins l’ampli ventall d’actes moralment qüestionables que va dur a terme.

Fins a tal punt va arribar la gosadia de Vargas i un altre col·laborador seu que «amb manifest menyspreu per la memòria dels morts», segons el fiscal, «van ordir» una trama per vendre per un import total de 8.000 euros a l’esmentada congregació unes suposades restes del seu fundador, mossèn Manyanet. La seva urna, però, que van dir falsament que era obra del mateix Antoni Gaudí, hi havia cendres recollides per l’excapellà procedents d’una altra incineració, cendres que, en un futur, van arribar a ser venerades en una capella. Una sense fi de trames amb l’única intenció d’enriquir-se a partir de persones vulnerables.