L’exrector de Sant Vicenç s’enfronta a 48 anys de presó per estafar gent gran

La Fiscalia de Barcelona acusa David Vargas dels delictes de furt, extorsió, apropiació indeguda i tinença il·lícita d’armes

La majoria de les víctimes eren dones grans de qui s’aprofitava per robar-li diners

Sortida de Vargas (a la dreta) d’un judici a l’ Audiència de Barcelona, el 2021

Sortida de Vargas (a la dreta) d’un judici a l’ Audiència de Barcelona, el 2021 / Arxiu/Oscar Bayona

ACN

La Fiscalia de Barcelona demana un total de 48 anys de presó per a l’excapellà i antic rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas. Està acusat d’estafar almenys set feligreses d’edat avançada. Segons l’escrit, Vargas les va enganyar per quedar-se amb els seus béns, propietats i diners i també se li imputa haver estafat les congregacions de les Carmelites Descalces i els Fills de la Sagrada Família. A Vargas se l’acusa d’estafa, furt, extorsió, apropiació indeguda i tinença il·lícita d’armes. La fiscalia, però, no només acusa Vargas, sinó que també ho ha fet a tres persones més que considera col·laboradores, entre ells, un altre religiós.

L’any 2013, quan Vargas va ser expulsat del sacerdoci, el Tribunal Suprem ja va confirmar la condemna de tres anys de presó per haver simulat un casament entre una octogenària i la seva parella quan l’home ja havia mort, amb l’objectiu de furtar l’herència de la família del difunt, però a aquest delicte se li haurien sumat molts d’altres pels quals torna a judici. Segons detalla el document que ha pogut consultar Regió7, bona part de les seves víctimes eren dones grans, molt religioses i solteres o vídues amb qui solia establir una estreta relació de confiança per després atemorir-les amb amenaces amb les quals hauria obtingut grans beneficis econòmics.

L’exrector, segons detalla la petició de la Fiscalia, va conèixer a moltes de les senyores, totes elles d’avançada edat, molt religioses i membres de l’Apostolat de l’Oració, quan ell era estudiant seminarista i, de fet, el van ajudar a costejar-se la carrera sacerdotal. 

Vargas va seguir fomentant la seva amistat amb elles mentre va ocupar el càrrec de rector a Sant Vicenç de Castellet i també posteriorment. Per fer-ho, segons detalla la fiscalia, els hi va ocultar la seva suspensió i expulsió, «sempre amb la finalitat de seguir enganyant-les i aprofitant-se d’elles». Per tant, «amb l’ànim d’enriquir-se» va fingir que seguia exercint el sacerdoci.

«Un pla maquiavèl·lic»

L’any 2017 va morir el marit de la Sra. H., un fet que va suposar un «cop dur» per ella. Segons apunta el document, «per guanyar-se la seva completa confiança», va intensificar la seva presència a la seva vida fins a arribar a ser el seu «director espiritual». Llavors, Vargas va començar a exercir el seu «pla maquiavèl·lic» per enfrontar la senyora amb tota la seva família més propera, fillastres, netes i amb les mateixes assistentes que la cuidaven per tal «d’aïllar-la i facilitar la tasca de prendre-li tots els seus béns». Per la seva influència fins a tres treballadores domèstiques van ser acomiadades.

En una ocasió, va fer creure a la Sra. H. que aquestes mateixes treballadores l’havien denunciat a Hisenda per tenir diners en efectiu sense declarar, a través de presentar-li uns documents falsos que, suposadament, havien estat presentats per l’Agència Tributària. Vargas li va assegurar que ell mateix s’encarregaria d’arreglar aquesta situació inventada «subornant tant a l’advocada de les tres treballadores com també a elles per tal que es mantinguessin en silenci i amb els diners pagaria també a les autoritats judicials i a la policia» per no aixecar les alarmes.

La dona li va arribar a entregar diversos quadres de pintors reconeguts, valorats en alguns milions de pessetes, com també joies de valor perquè ho vengués i obtingués diners per solucionar el fictici problema amb l’Agència Tributària. Amb el temps, Vargas li va demanar recurrentment més i més diners per seguir mantenint la situació de la senyora sota control, incloent-hi tres polseres d’or blanc, una polsera d’or amb pedres tallades, una altra d’or, el seu anell de casament, una medalla dels seus sogres i una cadena d’or dels seus pares i, fins i tot, en una ocasió, 150.000 euros en metàl·lic.

Els actes fraudulents no es van acabar aquí, sinó que també va obligar la dona, «sota pressió de denunciar-la ell mateix», perquè canviés el seu testament i li cedís la seva renta vitalícia. Així ho van fer davant d’un notari a Tarragona el juliol de 2019, on va «despertar les sospites del personal de l’establiment», ja que Vargas tenia una actitud «exigent i avassalladora».

Jugar amb la confiança

Cap al 2018, la Sra. H. va presentar David Vargas a la seva cosina, com a «sacerdot de plena confiança». A partir d’aquí, va començar a trucar a aquesta última per beneficiar-se econòmicament d’ella també. En una ocasió la va «atemorir» per tal que li entregués un anell d’or, platí i brillants valorat en 5.000 euros, com a pretext per cobrir les despeses de suborn a un policia que havia de protegir a la seva cosina d’un home que, suposadament, «li volia fer mal» a la seva cosina.

Aïllar les víctimes

Una altra de les dones afectades per les manipulacions de l’exrector va ser la secretària i administradora de l’Associació Apostolat de l’Oració, la qual estava integrada eminentment per senyores grans que eren molt religioses i, totes elles, solteres o vídues. Aquest grup, de fet, va contribuir a costejar els estudis de seminarista de Vargas i, un cop va esdevenir sacerdot, va seguir mantenint contacte amb elles per seguir aprofitar-se’n, mentre es comprometia a «cuidar-les mentre visquessin».

Una d’elles, pel fet que Vargas sabia que tenia un patrimoni econòmic especialment gran, s’hi va interessar molt. En aquest cas, també a partir de mentides, va aconseguir que li cedís tots els seus béns en perjudici de la seva única germana i nebot, que eren els anteriors hereus.

Segons la fiscalia, l’acusat va fer creure a la senyora que aquests dos familiars la volien matar, convencent-la que van causar la mort a la mare desconnectant-li el respirador mentre estava a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Com a altres dones, també la va fer internar en una residència pública o un asil, d’on li solia implorar que li deixés tornar a casa perquè allà no s’hi sentia bé. La resposta de Vargas, segons el document de la fiscalia, sempre era que si tornava a casa seva corria el risc que l’assassinessin. Unes mentides que s’inventava per mantenir-la espantada.

Col·laboració d’un carmelita

L’escrit de la fiscalia també confirma la col·laboració d’un altre religiós carmelita, pertanyent a la parròquia de Santa Joaquima de Vedruna de Barcelona, en les activitats delinqüencials de Vargas. Aquest disposava de les claus de l’Arxiu Provincial de la Congregació i de la seva biblioteca i, sabent les intencions de l’exrector, li va entregar per tal que tingués el lliure accés per fer-se amb llibres antics delS segles XVII i XVIII i altres documents amb una clara finalitat «d’enriquiment il·lícit».

Fins a l’any 2019 es va arribar a quedar amb un total de 171 pergamins, documents com butlles papals i tres relíquies amb medalla de gran valor històric i patrimonial. Els objectes, però, van ser trobats en un domicili i un traster, mentre que altres elements van ser venuts a l’Ordre dels Fills de la Sagrada Família. Tots ells han estat posats a disposició del Provincial de l’Ordre Carmelita, en qualitat de depòsit provisional.

Enganys a congregacions

Amb l’ajuda d’un altre sacerdot que també està acusat en el document de la Fiscalia de Barcelona, Vargas va idear tota una trama per enganyar a la priora de la Congregació de les Carmelites Descalçes per beneficiar-se econòmicament de l’organització. Aquest sacerdot, que oficiava les misses diàries al convent i era de confiança per la Mare superiora, li va demanar que un «bon amic seu» estava sent perseguit per la màfia i necessitava ajuda.

Així doncs, li va fer creure que per salvar-li la vida els havia d’entregar diners i des del 2014 i fins al 2019 van aconseguir apropiar-se de fins a 17.180 euros, dels quals la totalitat van quedar per l’exrector David Vargas. 

Vargas va ser expulsat del sacerdoci el novembre de 2019

Falsificar el casament d’una dona de 80 anys amb un difunt perquè aquesta cobrés la seva herència. Aquest és el primer fet delinqüencial pel qual l’exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, va ser detingut, un acte que es remunta al 2008, més de quinze anys enrere. Segons els documents de la Fiscalia de Barcelona, també ha estat acusat de delictes d’estafa, furt, extorsió, apropiació indeguda i tinença il·lícita d’armes. Després que tots aquests casos sortissin a la llum, Vargas va acabar sent expulsat del sacerdoci el passat novembre de 2013 i va ser detingut a finals de 2019.

La seva actuació com a rector de Sant Vicenç de Castellet ja va ser molt problemàtica i va generar molta divisió al poble, durant molt temps amb el suport absolut del bisbat de Vic. Entre altres coses, va posar sota el seu control el fons de l’associació d’enterraments de la parròquia, que aquesta encara no ha recuperat. Però la seva figura va adquirir una altra dimensió quan van començar a sortir a la llum actes delictius de molta més gravetat que van acabar als tribunals.

Després del cas del casament amb un difunt els Mossos el van detenir el 17 de desembre de 2019. Els Mossos van trobar en una casa propietat de l’excapellà bona part dels objectes de valor que havia sostret a un gran nombre de víctimes, sobretot, quan ja havia estat destituït. A banda, també se li van trobar 3,5 milions d’euros amagats en un traster a Barcelona. Després de la detenció el jutge en va decretar el seu ingrés a presó.

Segons consta a l’escrit de la fiscalia, en nombroses ocasions Vargas va fer que diverses víctimes li deixessin tots els seus béns, tant mobles com immobles. Una d’elles, a més, com assenyala el text, va morir en estranyes circumstàncies, però l’acusat va manar que l’incineressin l’endemà de la seva defunció i malgrat que la dona havia expressat la voluntat de ser enterrada al panteó familiar. Aquest fet no es va acabar d’investigar, però, sens dubte, s’inclou dins l’ampli ventall d’actes moralment qüestionables que va dur a terme.

Fins a tal punt va arribar la gosadia de Vargas i un altre col·laborador seu que «amb manifest menyspreu per la memòria dels morts», segons el fiscal, «van ordir» una trama per vendre per un import total de 8.000 euros a l’esmentada congregació unes suposades restes del seu fundador, mossèn Manyanet. La seva urna, però, que van dir falsament que era obra del mateix Antoni Gaudí, hi havia cendres recollides per l’excapellà procedents d’una altra incineració, cendres que, en un futur, van arribar a ser venerades en una capella. Una sense fi de trames amb l’única intenció d’enriquir-se a partir de persones vulnerables. 

Subscriu-te per seguir llegint