Una nova generació de joves manté viu el cub de Rubik

Més de 400 persones van omplir la sala Cal Llovet de Santpedor en la primera competició de 'Speedcubing' que s'organitza a la ciutat

Els participants van destacar el gran sentiment de comunitat que es va crear entre ells

Un dels participants durant la modalitat de resoldre cubs de 3x3 amb els ulls tapats

Un dels participants durant la modalitat de resoldre cubs de 3x3 amb els ulls tapats / Mireia Arso

Xavi Moraleda

Xavi Moraleda

La febre dels cubs de Rubik va aterrar ahir a Santpedor i encara segueix avui. Un total de 130 aficionats a les competicions del conegut com a Speedcubing, nom amb què s’anomena la disciplina de resoldre cubs en el menor temps possible, van exhaurir les places del primer open que se celebra al municipi bagenc. Des de primera hora del matí la sala Cal Llovet es va omplir de persones de totes les edats, però en especial joves, per participar en les deu modalitats diferents que es van oferir. Les més de 400 persones, comptant participants i acompanyants, que van ocupar l’espai durant tota la jornada van demostrar que els tradicionals cubs de Rubik han sobreviscut a l’actual context de digitalització i encara atreuen grans i petits.

El fet que Santpedor aculli una competició d’aquesta disciplina no és per a res accidental. Han estat tres famílies bagenques amb fills aficionats a resoldre cubs de Rubik i a assistir a aquesta mena de certàmens qui ho han impulsat. Segons va detallar Enric Sucarrats, un dels pares, tots ells van concloure que un esdeveniment d’aquesta mena podria afavorir que més persones del territori coneguessin el fenomen i, d’aquesta manera, es «crearia més xarxa entre els interessats». A banda, també ha servit per descentralitzar l’àrea en què se solen fer els campionats, ja que el més habitual és que tinguin lloc a l’àrea metropolitana.

Moments d’excitació, alhora que de concentració van omplir l’equipament municipal per les fites que cadascun dels participants anava registrant. Bona part dels enquestats per Regió7 van explicar que aquesta disciplina els permet reptar-se a si mateixos, intentant resoldre els cubs cada cop amb menys temps, esbrinant noves formes de fer-ho i, sobretot, gaudint en el procés. També es palpava el potent sentiment de comunitat entre els participants que, la majoria, ja es coneixen d’haver compartit espai en altres competicions.

Una organització eficient

L’open que Santpedor va acollir ahir i també durant el dia d’avui és el primer que se celebra en aquest municipi de la Catalunya central i compta amb tots els requisits que garanteixen la seva oficialitat com a competició, com va detallar Albert Garriga, president de l’associació catalana de Speedcubing i delegat de la WCA, l’organització oficial que organitza aquestes trobades arreu del món. En les dues jornades, els participants han pogut competir en deu disciplines diferents de les disset que existeixen actualment, cadascuna d’elles centrada a resoldre diferents tipus de cubs.

Aquestes competicions es gestionen per mitjà d’un eficient sistema que fa que els mateixos participants també prenguin part en altres tasques d’organització i logística. Quan tenen temps lliures, segons va explicar Garriga, també exerceixen com a jutges d’altres competidors, per garantir que tothom segueixi les normes estipulades, o bé es dediquen a barrejar els cubs segons els paràmetres que dicta un algoritme creat per la mateixa WCA pel qual s’asseguren que totes les persones juguen en igualtat de condicions i també amb un mateix nivell de dificultat.

Ahir es van fer les fases inicials i avui tindran lloc les segones rondes i les finals. En la majoria de les categories, els participants tenen cinc intents per resoldre els cubs i, per obtenir la seva qualificació, es descompten el millor i pitjor temps. Així doncs, el resultat final de cadascú s’extreu de la mitjana entre els tres temps del mig. Aquestes dades s’inclouran posteriorment al perfil de la WCA cada competidor, on consta el seu historial amb totes les seves fites.

Tornar al joc analògic

Després de la pandèmia, l’Olga Álvarez, mare de dos nens, va portar un cub de Rubik a casa amb la intenció de fer reduir el temps que aquests passaven en les pantalles o jugant a videojocs. Sense esperar-s’ho, tots dos van trobar en els cubs un passatemps que els permetia reptar-se a si mateixos, tenir curiositat per aprendre i desenganxar-se dels dispositius electrònics. «La tornada al joc analògic els ha beneficiat molt», va detallar. En pocs mesos, es van començar a interessar a participar en competicions, en les quals ella mateixa també s’hi ha animat a participar.

Álvarez, de fet, encara recorda que quan anava a l’escola un company va portar un cub i tots els alumnes el miraven bocabadats en veure com el resolia, com si es tractés d’un truc de màgia. En descobrir que existeix aquest món de les competicions de Speedcubing i el gran nombre que el formen li va sobtar que els cubs de Rubik encara sobrevisquessin, i amb tanta força. «Ara veig que aquest fenomen s’ha mantingut en el temps, sempre hi ha hagut canalla que li ha generat interès i el dona a conèixer entre els seus amics o companys de classe». Tot i això, com va detallar, «només aquells qui aprenen com resoldre’l són els que s’hi enganxen».

Prenent com a referència el cas particular dels seus fills, els diferents nivells de dificultat i la gran varietat de cubs que hi ha al mercat, amb diferentes formes i, per tant, diferents formes de resoldre’ls, afavoreix que «sempre es proposin nous reptes personals i hi dediquin hores i hores per superar-los».

Trencar prejudicis

«Persones que no són dins del món dels cubs de Rubik sol tenir molts prejudicis dels que hi estem aficionats», com va apuntar el president de l’associació catalana de Speedcubing, Albert Garriga. Se sol pensar que aquesta és una activitat molt solitària i, pel fet que sigui una afició que està «una mica fora del comú», se sol pensar que és «extranya». Tot i això, Garriga va assegurar que tots aquests mites preconstruits s’enfonsen en veure «l’ambient que hi ha en les competicions».

Aquestes trobades són concebudes com a espais on els assistents «poden conèixer altres persones amb qui comparteixen gustos i aficions» i, en contra del que es pot pensar, «són esdeveniments plenament socials». De fet, com va concloure, «el millor de tot és el que anomenem com el post-open», és a dir, quan bona part dels participants es reuneixen per sopar junts un cop s’acaben les jornades de competició.

Subscriu-te per seguir llegint