Les fogueres de Sant Joan resisteixen amb dificultat el pas del temps

La tradició de cremar els mobles vells pel solstici d’estiu va perdent adeptes cada any, però tant ajuntaments com particulars lluiten per mantenir viva la flama d’aquest costum pagà tan antic

Una foguera de Sant Joan en una imatge d'arxiu

Una foguera de Sant Joan en una imatge d'arxiu / David Aparicio

Helena Carbonell

Helena Carbonell

Les fogueres de Sant Joan són una tradició pagana que ha anat perdent adeptes al llarg del temps, però que resisteix gràcies a consistoris, associacions i particulars que lluiten any rere any per mantenir viva la flama de la tradició

Una de les revetlles més destacades de la comarca del Berguedà és la del municipi de Saldes, que centra la verbena en la figura de les bruixes. L’alcaldessa del poble, Dolors Jiménez, explica que «a les fabules que es conten a casa nostra sempre hi surten les bruixes del Pedraforca, i Sant Joan és el moment ideal per recordar-les i fer-los un homenatge». 

En el cas d’aquesta població, la foguera municipal està connectada amb un espectacle de foc que ofereix una companyia de «bruixes». Segons Jiménez, «des que es va recuperar la figura de les bruixes fa uns quatre anys, la nostra festa de Sant Joan atrau molta més gent d’arreu de la comarca». 

Al Bages, un dels pobles que també fa una foguera que va directament relacionada amb un espectacle de foc és Castellbell i el Vilar. L’alcalde del municipi, Adrià Valls, apunta que, a banda de la figuera que organitza l’ajuntament al nucli del Burés, n’hi haurà una altra a la Bauma que munta una associació del barri. A Mas Enric Can Prat també s’hi farà revetlla, però en aquest cas sense foguera. 

És a dir, dels cinc nuclis grans que hi ha a Castellbell, a tres hi haurà revetlla de Sant Joan. Valls detalla que la de l’Ajuntament es fa al Burés i no al Borràs, que és el nucli poblacional més gran, perquè «es vol apostar per no concentrar tots els actes municipals al mateix lloc». Explica que s’ha contractat una companyia professional que farà un espectacle de foc que conduirà a la foguera principal. 

L’alcalde de Castellbell i el Vilar considera que «organitzar les fogueres de Sant Joan és una forma de tenir un municipi més cohesionat socialment». A més, creu que «és important que la gent dels diferents nuclis del poble tinguin ganes d’organitzar festes populars». 

A Súria, la tradició també es manté, però en petit format. Allà es farà una petita foguera al pàrquing que hi ha al costat de l’ajuntament després del pregó que es fa quan arriben els corredors que segueixen la Flama del Canigó. L’alcalde del municipi, Albert Corberó, apunta que no es preveu molta afluència de gent en aquest acte, «un centenar de persones com a molt» perquè, com aquest any Sant Joan cau en pont, molts veïns han marxat del poble.

A Manresa es farà una foguera a la plaça Major, també després de rebre la Flama del Canigó, en aquest cas sense petards. També hi haurà la tradicional foguera popular a la plaça Gispert que organitzen diverses entitats que han demanat als qui vulguin participar que portin mobles vells i fustes que siguin per llançar. 

Sant Joan es queda sense foguera

Un dels municipis del Bages que aquest any no farà foguera per Sant Joan és precisament Sant Joan de Vilatorrada, que ara per ara està celebrant la seva festa Major. 

El batlle del poble, Jordi Solernou, explica que la decisió d’eliminar la tradicional foguera de la revetlla es va pendre fa tres mesos quan s’estava preparant la festa i les restriccions per la sequera eren molt més dures que actualment. «Semblava que la situació havia de ser molt més crítica i vam optar per no fer foguera per minimitzar qualsevol risc», comenta. 

Tanmateix, admet que des del consistori no han rebut queixes ni demandes dels veïns demanant que es fes la foguera, fet que podria indicar que aquesta tradició ha anat perdent seguidors a Sant Joan de Vilatorrada. 

Es preveu que l’any que ve torni la foguera, però en un espai diferent. Solernou detalla que «a Sant Joan no hi ha gaires espais grans on es pugui fer una foguera amb les condicions ideals», explica que s’haurà de buscar algun solar que compleixi les condicions per tal que es pugui fer la foguera amb seguretat. 

La perseverança familiar fa que les tradicions no es perdin 

Gairebé tots els focs que es fan per Sant Joan avui dia són organitzats pels ajuntaments, però no sempre ha estat així. Tampoc no fa tants anys, era molt comú que a cada barri es fes un foc amb els mobles vells que els més joves anaven recopilant els dies previs. És el que recorda Xavier Pey de la seva infantesa, aquest veí de Sant Vicenç de Castellet manté la tradició de la seva família de fer una foguera en un solar que hi ha prop de la parada dels ferrocarrils. 

Tot i que es mostra molt agraït amb l’Ajuntament del poble i les agrupacions de defensa forestal per permetre que es pugui continuar fent la foguera, considera que «les institucions públiques, especialment el departament d’Acció Climàtica, haurien de facilitar el procés previ a fer la foguera, perquè sembla que la normativa és cada any més restrictiva i es necessiten més coses». 

Aquesta foguera és un clàssic del poble que va començar el seu avi Joan Sánchez quan ell era molt petit, i des de llavors s’ha fet sempre. La perseverança de la família de Xavier Pey per mantenir la tradició de la foguera ha fet que sigui l’única que es manté fins avui dia a Sant Vicenç. Pey lamenta que la tradició es perdi, «hi ha costums que val la pena mantenir i n’hi ha que no, però penso que la foguera de Sant Joan sí que hauríem de defensar-la perquè actua com a nexe d’unió als pobles i als barris, és una cosa que et fa estar en contacte directe amb l’entorn i tenir relacions amb persones que potser d’una altra forma no hauries parlat mai». 

Aquesta cohesió social és el que més recorda i enyora de les fogueres que feia amb la família i amics quan era més jove. «Ja de molt petits força dies abans de la diada anava amb els meus amics Florenci Vinyals i Josep Maria Gallego per les cases dels barris per veure si la gent tenia fustes o mobles vells per a cremar, era un moment que ja esperàvem al llarg de l’any». Per a ell, era un moment màgic «era genial poder estar amb els meus germans i cosins i sobretot, tenir la certesa que l’any següent ho tornaríem a repetir». 

També explica que, tot i que és una foguera que munta la família, sempre s’hi acosta gent del poble que ja saben que cada any la fan, «hi ha hagut anys que hem estat més de cinquanta persones al voltant de la foguera en el moment de màxima esplendor del foc».  

Subscriu-te per seguir llegint