Entrevista | Xavier Bosch Gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus

«El Consorci del Bages és un referent i un exemple de bona política»

La implantació dels contenidors tancats i la construcció de la nova planta de tractament de resta són els principals reptes que entoma el nou gerent

Xavier Bosch, a les instal·lacions del Parc Ambiental de Bufalvent

Xavier Bosch, a les instal·lacions del Parc Ambiental de Bufalvent / Mireia Arso

Queralt Casals

Queralt Casals

Xavier Bosch Gros és el nou gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus. Enginyer tècnic de Mines, té una llarga experiència en l’àmbit de la gestió dels residus municipals i en l’administració pública. El 2005 es va incorporar al Consorci del Bages com a Cap dels serveis tècnics i, ara, entona la gerència de la institució de titularitat pública formada per 35 ajuntaments del Bages i el Moianès, que gestiona serveis públics de recollida selectiva, deixalleries i tractament de residus municipals. Ho fa en un context de canvis i importants projectes en marxa com la implantació del sistema de contenidors tancats i la futura construcció de la nova planta de tractament de resta.

Recentment, ha accedit a la gerència del Consorci, però ja és un bon coneixedor de la casa, on treballa des del 2005. Com afronta el nou càrrec?

Amb il·lusió perquè és una casa que jo me la sento molt meva perquè l’he vist créixer. Quan vaig entrar aquí érem molt poca gent i hem anat creixent en projectes, en estructura de personal i amb reptes importants al davant. Hem fet alguns salts durant la història del Consorci i ara, en els pròxims dos anys en farem un d’important. I, a més, el farem en molts àmbits diferents: amb recollides, amb tractaments, amb tota l’estructura econòmica... És una etapa de reptes interessants.

Un d’aquests reptes és en el canvi del model de recollida cap a sistemes d'alt rendiment. Ara estan completant la xarxa de municipis consorciats que implanten el model de contenidors tancats.

En principi, la idea és que durant el 2025 l’implantem a 9 municipis més. Per tant, en aquest projecte hi acabaran havent 20 ajuntaments, amb una població d’uns 40.000 habitants, que, si els sumem a la resta de canvis que farà l’àmbit consorciat, realment passarem a ser una de les comarques segurament amb una implantació de sistemes d'alt rendiment més majoritària, comptant el paper importantíssim de Manresa, que serà un referent, perquè serà la primera ciutat gran que ho farà a tot el municipi.

Per tant, podem dir que a curt termini no quedarà cap municipi per fer el canvi de model, sigui amb contenidors tancats o porta a porta?

En principi, a dos anys vista, a la comarca no quedarà cap o un sol municipi que no hagi fet el canvi. Els resultats de gestió global dels residus i la quantitat que van a l’abocador faran un canvi molt important.

Un dels efectes de l’increment de la recollida selectiva és que es podrà allargar la vida útil de l’abocador comarcal de Bufalvent.

Sí. Tenir resolta la gestió de residus en un àmbit com és el del Consorci és un tema estratègic de territori, que hi ha poques comarques que tinguin tan ben resolt com té, en aquests moments, el Bages i part del Moianès, amb la perspectiva d'un dipòsit controlat que té desenes d'anys al davant. Si a això i ajuntem els canvis de model, més la planta de valorització de tractament previ a l'abocador, ens ofereixen perspectives de vida útil de, pràcticament, 50 anys.

De fet, l’any passat van registrar el nivell més baix d’aportació de residus a l’abocador.

Sí, en l'àmbit global vam rebaixar les 50.000 tones i, pel que fa als residus que venen dels ajuntaments, hem aconseguit girar i portar més residus a reciclar que a l’abocador. Això és també el resultat de tots aquests canvis de model que anem fent. Si ara s'hi suma Manresa i la resta d'ajuntaments que queden serà molt millor.

Fem Manresa va alertar fa uns mesos en un ple que caldran 8 milions d’euros per clausurar l’actual dipòsit de residus i assegurava que no estaven previstos en les despeses.

Això és un tema paraules, de termes tècnics. És a dir, el Consorci evidentment té previsió de fons post clausura, aquests diners hi són, estan en el romanent i és una comptabilitat que es porta i que sempre s'ha portat perquè és una obligació legal i perquè el tema econòmic sempre s'ha gestionat d'una forma molt responsable perquè políticament s'ha decidit que s'havien de posar els recursos necessaris perquè la gestió dels residus en l'àmbit del Consorci es fes correctament, cosa que no ha passat en altres comarques i, per això, és un exemple. Què passa? Que quant a comptabilitat pública no es troba la manera d'etiquetar aquests diners amb el nom del fons post clausura. És a dir, els diners no és que no hi siguin és que no se'ls ha trobat la manera de poder-los etiquetar així perquè és un concepte que no encaixa amb la comptabilitat pública habitual i és un tema pendent de resoldre. Com que no té aquest nom quan es fan les auditories es posa aquest avís, però és una qüestió de nom, els diners sí que hi són i, per tant, en aquest sentit tothom pot estar tranquil.

L’altre gran projecte que tenen sobre la taula és la nova planta de tractament de resta. En quin punt es troba?

És un projecte que està costant molt per diferents vicissituds que ha patit, com el desajust i pujada incontrolada de preus que hi ha hagut els últims anys. És finançat per l'Agència de Residus i una part del finançament ve dels fons Next Generation i això també genera tota una sèrie d'obligacions de procediment i administratives, que ens ha condicionat. Si no hi ha cap imprevist més, el calendari amb el qual treballem és fer les licitacions durant l’estiu i la tardor i poder començar les obres abans d’acabar l’any. La idea seria poder tenir la planta de cara a mitjans del 2026.

Què suposarà aquesta nova instal·lació?

Suposarà un canvi en la manera en què gestionem la fracció resta, que són els residus que no es reciclen, però, així i tot, per normativa i per reducció d'impacte ambiental, abans d'anar a l'abocador han de ser tractats. L’efecte immediat de la planta és que portarem molta menys quantitat a l’abocador i es generarà menys impacte perquè l'impacte més important que tenen els abocadors en l'àmbit climàtic és la generació de biogàs, que conté metà, que és un gas amb un alt impacte en l’efecte hivernacle i, per tant, l'objectiu principal d’aquestes plantes és reduir el biogàs que generen els abocadors a còpia de treure càrrega orgànica.

Però la planta no tractarà únicament la fracció resta?

No és només una planta per tractar la resta, sinó que la conseqüència de baixar tota aquesta resta és que esperem que augmenti molt considerablement la fracció orgànica i, per tant, complementarà la planta de compostatge perquè necessitarem molta més capacitat per tractar tota aquesta orgànica nova que ens vindrà. Aleshores una part d'aquesta planta la dedicarem a tractar l'orgànica d'excedent que no ens cap a la planta actual i, a més, hi tractarem també la fracció vegetal. És a dir, serà una planta de valorització perquè tractarà resta, tractarà orgànica i tractarà fracció vegetal.

Per tant, podem dir que el Consorci farà un tractament de residus encara més complet?

Sí, de fet aquí pràcticament tractem tots els residus de la comarca integralment i la idea és seguir-ho fent. La planta suposarà també un altre repte pel Consorci, una reestructuració dels costos de tractament que tenim perquè necessitarem més gent, més màquines i més manteniments.

Tot plegat, creu que reforçarà aquest paper de referent que ja té Consorci del Bages?

Durant molts anys hem sigut un referent com a instal·lació. L’ampliació de la planta de compostatge, el 2008, es va fer amb un concepte de planta diferent del que hi havia fins al moment a Catalunya, hem sigut un referent. Les plantes actuals moltes s'han fet una mica a semblança de la de Manresa. El Consorci ha sigut un referent com a estructura organitzativa politicotècnica, és a dir, de com s'ha gestionat la creació d'un òrgan des del punt de vista polític perquè doni els resultats que dona. Ho som en educació ambiental i amb recollides hem sigut referents en algun moment i ara ho tornem a ser en l'àmbit de contenidors tancats i això no deixa de ser un orgull per la comarca. Penso que el Consorci és un exemple de bona política, que també se’n fa.

Subscriu-te per seguir llegint