Endesa adapta una cinquantena de suports del Bages per evitar electrocucions d’aus

Aquesta setmana s’estan substituint i instal·lant diversos elements per reduir el risc en una línia de mitjana tensió a Santpedor

Tècnics de l'empresa especialitzada fent l'adaptació d'un dels suports a Santpedor, aquest dijous

Tècnics de l'empresa especialitzada fent l'adaptació d'un dels suports a Santpedor, aquest dijous / DAVID BRICOLLÉ

David Bricollé

David Bricollé

Una línia de mitja tensió situada en terme de Santpedor ha estat objecte aquest dijous al matí d’una de les intervencions que Endesa està portant a terme al llarg dels últims anys per a l’adaptació de punts de suport de la seva xarxa per evitar que suposin un perill per a l’electrocució d’aus. Objectiu que s’ha accelerat en els últims quatre anys gràcies a un acord amb la Generalitat que facilita la identificació de zones especialment sensibles i, alhora, amb l’ajut que la companyia ha obtingut dels fons europeus Next Generation per a la potenciació d’aquest programa en els últims dos anys.

El resultat és que entre l’any passat i aquest (quan s’acabi) s’haurà fet l’adaptació de 1.500 suports de la seva xarxa de distribució a tot Catalunya per protegir l’avifauna. Dit d’una altra manera, destaca la companyia «en dos anys s’estan adaptant pràcticament 3 suports al dia amb l’objectiu de minimitzar el risc d’electrocució i col·lisió de les aus i, així, contribuir-ne a la seva conservació, especialment d’aquelles espècies catalogades com a amenaçades». En el cas del Bages, tot i que no és entre les zones que s’han determinat com a més sensibles, aquesta setmana s’estan substituint i instal·lant diversos elements per reduir el risc elèctric per a les aus en 6 suports d’aquesta línia abans esmentada que creua damunt una zona agrícola situada entre Pineda i el nucli urbà de Santpedor, i al conjunt de la comarca, en aquests dos anys s’hi han adaptat una cinquantena de suports.

En aquest cas s’apliquen diverses solucions en funció del tipus de suport i infraestructura elèctrica, tal com ha explicat Josep Escolies, responsable de la unitat territorial de la Catalunya Central d’Endesa: se substitueixen aïlladors en aquells casos on és possible fer-ho per uns de més llargada (allunyant l’au d’elements en tensió), es canvia un seccionador existent (l’element que permet desconnectar la xarxa en cas de necessitat) per un altre de dimensions més petites i encapsulat, i es folra amb material aïllant part del cablejat «per reduir el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que en estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric, que és el que provoca l’electrocució. D’aquesta manera es vol impulsar la convivència entre les infraestructures elèctriques i l’avifauna».

El Bages, la setena amb més intervencions

Aquestes tasques s’estan realitzaran amb personal especialitzat en treballs en tensió, és a dir, que per executar els treballs «no es desconnecta la línia en cap moment, per la qual cosa els clients que en depenen no noten cap interrupció del servei», segons destacava Escolies. En aquest sentit, afirmava que l’actuació també comportà una millora en la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric als clients, ja que si una au s’accidenta amb la infraestructura elèctrica també pot originar-se un tall en el servei.

En concret, al Bages s’han adaptat més d’una cinquantena suports durant el 2023 i 2024, cosa que situa la comarca en la posició número 7 d’enguany d’entre totes les comarques catalanes, un lloc «destacat», segons la companyia, ja que exposa que la comarca «no és especialment crítica, pel fet que tan sols hi ha una zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) al sud de la regió. La precedeixen Osona, el Montsià, el Pallars Jussà, el Segrià i la Cerdanya».

Les actuacions es fan seguint un ordre de prioritat tècnic basat en criteris de conservació d’espècies, de manera que es garanteix l’adaptació de manera urgent d’aquells suports que poden tenir un major impacte sobre l’avifauna. Així mateix, s’estudia cas a cas quins són els elements i les modificacions més adients per a minimitzar les interaccions amb l’entorn.

Preparatius per a l'adaptació de la línia de Santpedor, aquest dijous al matí

Preparatius per a l'adaptació de la línia de Santpedor, aquest dijous al matí / DAVID BRICOLLÉ

En aquest sentit, el responsable de la unitat territorial de la Catalunya Central d’Endesa, destaca la importància del conveni de col·laboració que la companyia i la Generalitat de Catalunya van firmar conjuntament l’agost de 2020 (amb una durada fins al 2024) amb l’objectiu comú de mitigar els riscos d’electrocució i col·lisió de les aus a la xarxa elèctrica. «Nosaltres som experts en fer adaptacions, però o en el coneixement de la fauna. Aquest conveni el que ens permet és prioritzar les adaptacions. Agents Rurals ens aporta el coneixement del territori, ens identifica allà on succeeixen les incidències, i els tècnics de Medi Natural ens determinen àrees de més moviments d’aus, i amb tota aquesta informació ens determinen les torres on hem d’actuar». En el conjunt de Catalunya, les terres de Lleida és on s’han prioritzat més intervencions.

Tècnics de l'empresa especialitzada fent l'adaptació d'un dels suports a Santpedor, aquest dijous

Tècnics de l'empresa especialitzada fent l'adaptació d'un dels suports a Santpedor, aquest dijous / DAVID BRICOLLÉ

Endesa ja va començar a realitzar aquest tipus d’intervencions l’any 2018, però Josep Escolies destaca que ha estat a partir del 2020, amb el conveni amb la Generalitat, i encara més en aquests dos anys, gràcies als fons Next Generation, que ha suposat «un impuls» de projectes destinats a l’adequació de suports i a la protecció de l’avifauna i ha permès ampliar el volum d’actuacions i mesures. Així, des del 2018 fins a acabar aquest any s’haurà actuat en uns 4.000 suports.

Com s’adapten els suports?

En general, els treballs d’adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d’aparellatges ja existents o la instal·lació d’elements de protecció, d’anticol·lisió –espirals i espantaocells– o anti aturada. D’aquesta manera, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locar aïlladors polimèrics, eliminar seccionadors... i, en alguns casos, també s’han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d’ocell que eviten que les aus s’hi apropin, catadiòptrics (dispositius rotatoris i reflectants) i elements anticol·lisió, en el cas de les línies d’alta tensió.

Proves per a les cigonyes

A banda dels dispositius aïllants ja coneguts, Endesa testa d’altres per trobar noves maneres de reduir el risc elèctric per a les aus. És el cas, per exemple, d’uns prototips que s’han instal·lat recentment al Pla d’Urgell per a protegir les cigonyes, que han trobat en aquesta zona un hàbitat on instal·lar-se i viure-hi tot l’any. La solució, en fase de proves, està obtenint uns resultats òptims. Es tracta d’una estructura geomètrica aerodinàmica feta de fibra de vidre i amb resines amb càrrega mineral que cobreix el cap de la torre i que impossibilita que aquesta au de grans dimensions (poden fer més d’un metre de longitud, des de la punta del bec a la punta de la cua) s’hi pugui dipositar i construir el niu, de manera que no pren mal.

Subscriu-te per seguir llegint