Sant Jeroni, a Montserrat, un dels llocs de Catalunya on cauen més llamps

Una investigadora de la UPC identifica 148 zones amb impactes recurrents després d'analitzar 5 milions de descàrregues

Cim de Sant Jeroni de Montserrat, coronat per una rosa dels vents

Cim de Sant Jeroni de Montserrat, coronat per una rosa dels vents / ARXIU/DAVID BRICOLLE

ACN/D.B.

La professora i investigadora Glòria Solà, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ha estudiat 5 milions de llamps a Catalunya i 70 milions a Barrancabermeja (Colòmbia) registrats en els últims deu anys i la seva distribució. I d’aquest treball exhaustiu, l’estudi identifica a Catalunya un total de 148 Localitzacions de Llamps Recurrents (RLS), on cada any cauen diversos llamps núvol-terra, a una altitud de 2.400 metres de mitjana. I entre aquests, destaca el punt més elevat del massís de Montserrat, el cim de Sant Jeroni a Montserrat (un altre dels punts identificats és, per exemple, la Torreta de l’Orri, al Pallars Sobirà). Segons l’estudi, el 13% de llamps recurrents impacta en edificis alts, aerogeneradors i torres de telecomunicacions i el 84%, en zones molt escarpades i a altituds situades entre cotes de 1.000 i 3.000 metres, majoritàriament als Pirineus

La investigadora de l'ESEIAAT, centre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), desmunta la creença que un llamp no impacta mai en el mateix lloc dues vegades i crea el concepte de Recurrent Lightning Spots (RLS), o Localitzacions de Llamps Recurrents, en català, zones on cauen més d’un llamp núvol-terra a l’any. Segons l’estudi, cada segon 44 llamps núvol-terra impacten en algun punt dels 510 milions de km² de la superfície de la Terra.

Sant Jeroni és el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres. És a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc i de Marganell. De fet, és considerat el sostre de les comarques del Bages i l'Anoia. És un dels punts més freqüentats pels excursionistes de Montserrat, ja que és un mirador privilegiat més enllà de les comarques on es troba ubicat. En aquest punt hi ha instal·lada una taula d'orientació amb una rosa dels vents.

L’estudi, publicat a la revista ‘Journal of Geophysical Research’ i fruit de la tesi doctoral de Solà, mostra que a l’àrea catalana (uns 100.000 km²) s’han de comptabilitzar 5 milions de llamps durant deu anys i a Barrancabermeja (Colòmbia), 70 milions. La diferència s’explica per la ubicació tropical d’aquesta regió, molt més activa en tempestes. L’estudi també determina que el 5% de les RLS a Catalunya es concentren a les rutes marítimes del Mediterrani. Les dades s’han recollit a través de la xarxa de detecció de llamps LINET.

En declaracions recollides per la UPC, Solà destaca que, més enllà de constatar científicament que hi ha llocs amb una incidència recurrent de llamps, el valor de la recerca «rau en l’interès que pot suposar per al sector de l’energia eòlica, les telecomunicacions, la distribució d’energia elèctrica i fins i tot per a les companyies asseguradores».