El 90% de municipis de casa nostra té el preu de l’IBI per sota de la mitjana catalana
Sant Esteve Sesrovires i Bolvir lideren el rànquing d’una quinzena de poblacions de l’àrea de Regió7 que tenen un rebut per damunt de la mitjana, entre les quals hi ha Igualada, quatre del Bages i quatre del Moianès

Igualada és l'única capital de casa nostra amb el cost de l'IBI per damunt de la mitjana catalana / OSCAR BAYONA

Una quinzena de municipis de l’àrea central tenen un preu mitjà de l’IBI (Impost de Béns Immobles) superior al de la mitjana de Catalunya. Un rànquing que a escala general encapçala la població costanera d’Altafulla (1.907 euros de mitjana per rebut); que a l’àrea d’influència de Regió7 lidera el municipi de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat Nord), amb un preu mitjà de 1.245 euros; i que, dins de les comarques oficials de l’àmbit d’aquest diari, té a Bolvir (Cerdanya) la referència més cara (857 euros).
Cap comarca de casa nostra supera en el seu preu mitjà del rebut de la contribució el de Catalunya
És una primera anàlisi del que es desprèn de les dades de l’IBI (l’impost que popularment es coneix com a contribució) corresponent al 2023, que ha fet públiques recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Cal tenir present, doncs, que aquestes són xifres de l’any passat, i que enguany l’IBI ha estat un dels impostos que una part important dels consistoris han variat a l’alça, tot i que això no apareixerà reflectit en aquest fons estadístic fins al balança final anual que se’n publicarà el 2025.
Segons les dades fetes públiques ara per l’Idescat, el preu mitjà d’aquest impost al conjunt de Catalunya (que es calcula a partir de la xifra de recaptació global dividida entre el nombre total de rebuts girats per cada ajuntament) va ser el 2023 de 505 euros per finca urbana que tributa. Partint d'aquesta referència, no es pot dir, si es fa una generalització, que les comarques de casa nostra tinguin una contribució cara.

Mitjana del cost del rebut de l'IBI per comarques / EQUIP D'INFOGRAFIA
D’una banda, perquè el preu mitjà de cap d’elles supera el de Catalunya. La que més s’hi apropa és l’Anoia, que amb un preu per rebut (481 euros) està 24 euros per sota del de la mitjana catalana és la desena més cara. D’aquesta ja saltem dos llocs més avall, on hi ha el Moianès (462 euros de mitjana). I d’aquí a la 16a posició, on hi ha el Bages, on el cost de cada rebut d’IBI de la mitjana dels 30 pobles ja baixa fins als 436 euros.
Berguedà, Solsonès i Alt Urgell són de les comarques de tot Catalunya amb el cost mitjà més baix de l’impost de béns immobles
La Cerdanya, tot i que té un dels municipis més cars per aquest concepte, el cas esmentat a l’inici de Bolvir, té un preu mitjà del rebut clarament per sota ja dels 400 euros (388). I la comarca veïna de l’Alt Urgell és la que presenta el cost més baix de tot Catalunya, amb una mitjana de 139 euros per rebut.
El Berguedà també se situa entre les comarques amb l’impost de béns immobles més barat, 301 euros per rebut de mitjana (a la posició 34); i el Solsonès encara una mica més, 288 euros per rebut, el que la situen com a 36a comarca del total de 42.
L’altra dada que ens diu que aquest territori central no és especialment car pel que fa a l’IBI és la que s’exposava a l’inici d’aquest article: que un total de 15 municipis de casa nostra estan per sobre de la mitjana de Catalunya. Això vol dir que el 91 % de les poblacions (166) d’aquesta àrea d’influència de Regió7 tenen una contribució més econòmica que la del conjunt del país.

Preu mitjà dels rebuts de l'IBI per municipis / EQUIP D'INFOGRAFIA
Dins d’aquell 9% que sí que estan per sobre de la mitjana, a banda dels casos ja esmentats de Sant Esteve Sesrovires i Bolvir, hi ha l’única de les capitals de les nostres comarques, Igualada (626 euros). També quatre municipis de l’entorn de Manresa: Sallent (562 euros), Sant Salvador de Guardiola (555 euros), Santpedor (527 euros) i Sant Fruitós de Bages (514 euros); i quatre del Moianès: Sant Quirze Safaja (594 euros), Castellterçol (554 euros), Calders (530 euros) i Castellcir (522 euros). Aquest llistat de municipis de casa nostra a la part alta de l’IBI el completen Masquefa (639 euros) i la Pobla de Claramunt (619 euros), de l’Anoia, i Prats i Sansor (579 euros) i Prullans (577 euros). Cal posar en relleu que, en el context de tot Catalunya, Sant Esteve Sesrovires és el quart municipi amb la contribució més cara, només superat per Altafulla, la Canonja i Santa Susanna, i que Bolvir està entre els vint primers.
El cas paradigmàtic de Moià
Pel que fa a les capitals de comarca, com es deia anteriorment només Igualada se situa per sobre de la mitjana de Catalunya. Per darrere, qui s’hi apropa més és Moià, però clarament per sota dels 505 euros que marquen aquesta referència. En concret, el preu del rebut és de 462 euros. El cas de la capital del Moianès és paradigmàtic, ja que fa dotze anys, quan l’Ajuntament estava immers en una situació de fallida econòmica, va arribar a situar-se entre els 50 municipis amb l’IBI més alt de Catalunya (ara és al lloc 237). Parlem del final del mandat dels governs de Josep Montràs, quan va coincidir una llavors recent actualització dels valors cadastrals amb l’aprovació del coeficient màxim permès per llei per a l’establiment del rebut. En concret, els moianesos van arribar a pagar el 2012 un rebut que, de mitjana, pujava a 529 euros, mentre que l’any anterior (2011) era de 302 (un increment del 75%). I fins al 2021 va estar per sobre dels 500 euros de mitjana per rebut.
Després de Moià, com a capital comarcal de l’àrea de Regió7 ja apareix Manresa, on el preu mitjà de l’IBI el 2023 va ser de 443 euros per rebut. A Puigcerdà ja es baixa dels 400 (398). També en aquesta franja hi ha Solsona (373 euros de mitjana) i Berga (316). La capital comarcal amb l’impost de béns immobles més barat és la Seu d’Urgell, amb un cost mitjà de 126 euros per rebut.
Un 2024 de pujades
El 2024 ha portat de bracet una pujada notable d’impostos en força municipis, i la contribució ha estat, en general, un dels elements impositius que han variat a l’alça. I així es va posar de manifest durant el darrer tram de l’any passat, quan la majoria d’ajuntaments aproven les ordenances a aplicar en el següent, aprovacions que en algunes d’aquestes poblacions van aixecar polseguera, tal com va anar informant Regió7. Aquest va ser el cas, per exemple, de Callús, després que el govern d’ERC anunciés una pujada de l’Impost de Béns Immobles del 48% (amb un coeficient que va passar del 0,56 al 0,83). O a Sant Fruitós de Bages, on en el ple del 6 de novembre es va aprovar, entre altres increments, un del 22% de l’IBI (uns cent euros per rebut de mitjana), amb un coeficient que aquest 2024 ha passat del 0,52 al 0,644. També es va viure un ple de les ordenances crispat a Igualada, en aquest cas per un augment de diversos impostos, entre els quals l’IBI, un 8,3% (de 30 a 40 euros anuals per família de mitjana). A Manresa, el ple del 19 d’octubre aprovava un increment general de les ordenances fiscals del 2,5% de mitjana. En aquest percentatge es va situar la contribució (igual com ja es va fer el 2022 i el 2023).
Un terç dels ingressos dels ajuntaments catalans
L’IBI és un impost de titularitat municipal i d’exacció obligatòria. La normativa preveu tres tipus de béns immobles: urbans, rústics i de característiques especials, com poden ser les autopistes i túnels de peatge, les preses i centrals hidroelèctriques, els aeroports de caràcter comercial, els parcs eòlics i els camps solars. L'impost sobre béns immobles és un tribut directe de caràcter real que grava el valor dels béns immobles en els termes que estableix el Text refós de la Llei del cadastre immobiliari. La gestió d'aquest tribut és competència dels ajuntaments amb el suport de l'administració estatal, especialment en els municipis amb mitjans escassos. La base imposable està constituïda pel valor cadastral dels béns immobles, al qual s’aplica un coeficient que aprova i aplica cada ajuntament. De fet, s’ha convertit en el tribut que permet incidir més en el grau d’increment de recaptació. L’IBI suposa una tercera part dels ingressos dels ajuntaments catalans i és uns dels que més marge d’actuació ofereix. La normativa facilita que apliquin uns increments de valor als immobles que van des del 0,4% fins a l’1,1%, basant-se en la referència cadastral que fixa el ministeri d’Hisenda.
Subscriu-te per seguir llegint
- Sanitat de la Comunitat Valenciana haurà d'indemnitzar amb 100.000 euros la jove Marta Pérez, nascuda a Cardona
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Els Mossos detenen dos menors més presumptament relacionats amb la mort violenta de Carles Vilajosana
- El Govern restringeix la mobilitat dimecres i suspèn les classes a cinc comarques per la previsió de pluges intenses
- Les havaneres no tindran enguany la tradicional trobada al parc de l'Agulla
- La tornada a l'escola, en directe: segueix la vaga de professors i les incidències
- Denuncien dues persones per incomplir la normativa de caça al Bages
- Necrològiques del 8 de setembre del 2026