Els esmorzars de forquilla recuperen pistonada al Bages

L’esmorzar és l’àpat més important del dia, el que ens ha de donar energia per afrontar la resta de la jornada, per aquest motiu hi ha qui defensa que cal esmorzar bé i força. Els esmorzars de forquilla han recuperat pistonada als restaurants del Bages, tant els dies laborables com els caps de setmana.

Propietaris de diversos restaurants bagencs consultats per aquest diari, es posen d’acord a dir que és una tendència que mai no s’ha perdut del tot, però que d’uns anys ençà ha anat augmentant.

El propietari del restaurant Cal Ros de l’avinguda de les Bases de Manresa, Florià Pérez té la percepció que «és un àpat fins i tot exòtic per a la gent de grans ciutats com Barcelona, tot i que aquí no ho hàgim deixat de fer mai». En cas del seu local, «els avis van començar a fer esmorzars de forquilla quan van obrir, ja fa més de quaranta anys, sobretot enfocat als treballadors de la zona».

Els responsables de tots els restaurants que apareixen en aquest article asseguren que, tot i que no hi ha un públic definit que demani esmorzars de forquilla, sí que és diferent els dies laborables; que solen ser treballadors que comencen d’hora el seu torn, i els caps de setmana; que el públic són majoritàriament colles d’amics i famílies que van sense pressa.

Els esmorzars de forquilla són un àpat exòtic per a la gent de grans ciutats com Barcelona

Florià Pérez

— Propietari del restaurant Cal Ros

Els Torrents, un restaurant situat a la carretera C-55, al terme municipal de Castellgalí és un dels altres més concorreguts a primera hora, on serveixen des de torrades XXL fins a tota mena de carn a la brasa, passant per llegums i peix.

El cap de cuina del local bagenc, David Blasco, detalla que «un percentatge força important dels nostres clients venen habitualment, tot i que sempre tenim a gent de pas perquè estem en molt bon lloc perquè vinguin persones que estan d’excursió per la zona o colles de motoristes». Considera que una de les claus de l’èxit del restaurant on treballa és el fet «que hi ha molt bon ambient laboral i totes les persones que treballen aquí són molt vàlides i això la gent ho nota».

Un altre dels punts més emblemàtics per anar a gaudir d’un esmorzar de forquilla a la capital del Bages és el Golden, el restaurant del polígon dels Dolors. El seu propietari, Rafa Carmona, assenyala que «el Golden i un parell o tres de restaurants més som els que vam començar a fer esmorzars de forquilla a Manresa fa quaranta anys, i ara tothom s’hi ha sumat, fins i tot els bars o restaurants que obren nous ofereixen esmorzars de forquilla perquè veuen que és una opció rendible en tots els aspectes».

Carmona defensa que «a Manresa ens repartim la clientela entre quatre o cinc restaurants, el que ve a casa meva un cop per setmana, també anirà a altres restaurants de Manresa, però amb menys freqüència, i evidentment és exactament igual a la inversa».

Isidre Masana, l’administrador del restaurant Bonaplata, situat a la carretera entre Manresa i Solsona, al terme de Sant Joan de Vilatorrada, és un altre dels restauradors que més absorbeix la demanda d’esmorzars de forquilla de la comarca. Igual que en el cas dels Torrents, considera que «el fet d’haver mantingut les mateixes dinàmiques des del principi és una de les coses que més atrau els clients habituals».

Valor de la proximitat

Els restaurants tradicionals ofereixen als seus comensals un mèrit contra el qual les cadenes alimentàries que colonitzen les grans ciutats mai no podran competir: el valor de la proximitat. I no només pel que fa a la relació del personal amb els clients, que tendeix sempre a l’amistat per la força dels costums, sinó també pels aliments en si mateixos.

A Cal Pitu, restaurant situat en un dels polígons industrials de Sant Fruitós de Bages tots els plats que s’hi serveixen estan elaborats majoritàriament amb productes de proximitat, cosa que, segons el gerent i cap de cuina del local, Pitu Comellas, la clientela valora molt.

Un dels fets identificatius d’aquest restaurant és la forma de demanar; els clients entren a la cuina i trien el menjar que volen, segons el que hi hagi a les cassoles aquell dia. Sempre tenen tripes, peus de porc i galtes i la resta de plats van variant, però treballen sobretot carns provinents d’escorxadors de la comarca.

Comellas no està d’acord amb Rafa Carmona, ja que ell considera que «en els darrers anys no hi ha més competència a la comarca». Però puntualitza que al seu restaurant «es fan els plats més tradicionals com els caps de xai o tot el que té a veure amb les entranyes». Sí que pensa, però, que ous ferrats amb cansalada per esmorzar en fan a força llocs del Bages.

La relativitat dels preus

Per Carmona, un dels motius pels quals tants locals s’han sumat en els darrers temps a oferir esmorzars de forquilla és el que anomena «relativitat dels preus». I ho explica així: «si ofereixes un menú de dinar a 15 euros hi ha gent que diu que és car, però el mateix per esmorzar a 13, és barat».

Subscriu-te per seguir llegint