Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Vetllar la pèrdua d'un gos o un gat: «Cal tancar el dol pels nostres amics de quatre potes»

La funerària Cel Amic va obrir fa sis anys al Bages per oferir un servei mancat a la zona

S'hi han fet cerimònies per acomiadar tota mena de mascotes, com cabres, porcs vietnamites, conills, fures i serps

Un veterinari examina un gos estirat a la camilla

Un veterinari examina un gos estirat a la camilla / Arxiu particular

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Helena Carbonell

Helena Carbonell

Manresa

El buit que queda quan mor un animal de companyia és en moltes ocasions molt dur de superar. Seguint aquesta premissa fa sis anys va obrir el projecte Cel Amic al polígon Sant Isidre de Sant Fruitós de Bages. És l’única funerària de mascotes de la comarca i des que va començar a oferir el seu servei, cada vegada hi ha més demanda. 

Una de les responsables, Sara López, explica que «cal tancar el dol dels nostres amics de quatre potes» i que fer una cerimònia en molts casos ajuda a «tancar un cicle vital de la persona». Tot i que el nombre d’incineracions varia molt cada setmana, el màxim diari que poden arribar a fer són quatre. Les famílies tenen l’opció de fer una incineració col·lectiva amb altres animals o bé individual. En el cas que s’esculli l’opció individual, els membres de la família poden assistir a la cerimònia de comiat. 

López recorda especialment la incineració d’una gossa, la Runa. «Va venir la parella de tutors amb el seu fill de cinc anys i va portar dos dibuixos on es veia la Runa al cel, veure aquell nen tan emocionat em va tocar el cor». La família també pot escollir que l’animal marxi amb algun record o les seves joguines.

Per a López, Cel Amic no respon a una idea de negoci per se, sinó que «la creació del projecte va sorgir de la necessitat d’afrontar un dol d’una forma càlida i propera». Considera que ara com ara, «la nostra societat no ha normalitzat que les persones han de passar per un procés molt dolorós quan els seus animals moren i que ells també mereixen tenir un final digne». 

Hi ha casos en què els treballadors de la funerària ni tan sols coneixen la família. Si l’animal mor al veterinari, el passen a buscar i fan la incineració que s’hagi contractat. Segons López, els primers anys de Cel Amic, moltes més famílies optaven per fer la incineració col·lectiva, però actualment «la meitat dels serveis que fem són individuals i hem detectat que hi ha famílies, sobretot joves, que se senten més còmodes amb aquesta opció». 

El cost del servei varia en funció de la mida de l’animal perquè cada animal necessita un temps determinat dins la màquina d’incineració. Fer-ho de forma individual, però, sempre és més car que col·lectivament. 

A banda de gossos i de gats, en aquesta funerària han acomiadat molts tipus d’animals des que van obrir. «Ara la gent té mascotes més diferents que fa deu anys», aclareix López. Recorda que han fet cerimònies per acomiadar a cabres, porcs vietnamites, conills, fures o serps, entre algunes altres espècies. 

Segons explica López, «tots els membres de l’equip de Cel Amic tenim algun amic de quatre potes i per nosaltres és molt important estar conscienciats de la importància del que fem». 

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents