Gossos de teràpia: una alternativa en l'acompanyament i la gestió del dol

El dol és un d'aquells processos pel qual tots hi hem passat o hi passarem. És llei de vida, però això no significa que gestionar-ho hagi de ser necessàriament un procés traumàtic. És per això que el passat cap de setmana, des del tanatori d'Àltima a Súria, l'empresa de serveis funeraris va oferir un taller de teràpia gestió del dol amb animals, en concret amb gossos. Un tipus de sessió terapèutica en auge que va servir als assistents per a experimentar de primera mà una dinàmica d'iniciació per a establir vincles amb aquestes bestioles.

El temporal que va assetjar el Bages des de divendres al vespre fins dissabte al migdia no era la millor carta de presentació pels tallers, i la majoria d'inscrits va trucar amb antelació per a avisar que no hi podria assistir. Que el temps a l'exterior fos de pel·lícula de suspens incitava els assistents a reunir-se al renovat interior de les instal·lacions. L'únic element disruptor de la tranquil·litat dins l'espai la van protagonitzar la Dana, el Yondu i la Beanie, que tot just passar per la porta es van esforçar per a rebre el màxim de carícies possibles de totes les persones reunides a l'entrada.

Les teràpies amb animals domèstics

Les teràpies són la metodologia mitjançant la qual una persona externalitza sentiments que reté d'ençà d'un episodi, generalment traumàtic. I entenem com animals domèstics totes les bestioles que, en l'actualitat, els seria gairebé impossible sobreviure en un entorn salvatge. Una vegada secs, Carla Valdivia i Laura Ramos van aconseguir prendre'ls el focus d'antenció, i sortejant amb l'habilitat de qui ha hagut de fer-ho en multitud d'ocasions, es van convertir en les protagonistes de la sessió. Un taller que "trenca la formalitat, la barrera de professionalitat" reconeix Ramos, "si no us dic que sóc psicòloga o que la Carla és pedagoga, no ho haguéssiu descobert".

Un estat de relaxació idíl·lic perquè els assistents es despullin emocionalment i prou orgànic perquè sense la necessitat de forçar-ho es pugui treballar amb naturalitat aspectes claus sense que els participants se n'assabentin. "És molt més fàcil motivar una persona a fer un moviment físic de recuperació si ho percep com un joc amb un animal, sobretot si es compara amb una sessió de rehabilitació habitual a una clínica" explica la responsable del Yondu i la Beanie. "En el cas de la gestió del dol i la teràpia psicològica, és igual. Ja no necessites el guiatge precís d'un professional per obrir-te, sinó que amb els gossos és gairebé immediat".

Queda clar, doncs, que aquest tipus de teràpia té molts avantatges i que "recomanaria a qualsevol persona a qui li agradin els animals" puntualitza Valdivia. Però en el qual no es pot perdre la perspectiva del moment que està passant l'usuari, "en quina etapa del dol es troba i quin sentit tenen els gossos a la intervenció que s'està proposant".

Potser un dels punts més interessants d'aquestes dinàmiques és el fet que tan aviat es poden fer de manera grupal o individual. "En el cas d'un procés de dol, em sembla que una primera sessió individual per establir un primer vincle seria molt útil, i el més probable és que a partir d'aleshores sigui molt beneficiós fer un acompanyament grupal" expressa la pedagoga i experta en intervencions assistides amb animals. "Hi ha molts tipus de teràpies i nosaltres ens hi podem emmotllar. En el cas dels processos de dol prenen importància el rol dels professionals del tanatori, perquè coneixen millor les persones a qui va dirigit" conclou Ramos.

Canvis en general i en el dol

Un taller que tampoc s'ha volgut perdre Jaume Echaurren, director general d'Àltima, que es mostra compromès amb la millora de les seves instal·lacions al Bages: "vam començar renovant el tanatori de Manresa, vam continuar amb la sala de vetlles de Sant Joan de Vilatorrada i la de Cardona, i ara ens hem centrat en l'equipament de Súria". Una remodelació que busca "donar espais amplis a les famílies i tenir gairebé llum natural a totes les sales i espais". Però els canvis no es limiten al mobiliari, sinó que també es planteja una millora en els serveis de la gestió del dol.

"Sabem que no són teràpies noves, però hem vist que els animals, i concretament els gossos, aporten dinàmiques molt positives que fomenten l'expressió dels sentiments" revela Echaurren. Però el director general de l'empresa funerària no oblida que aquests nous acompanyants "també necessiten un descans, perquè empatitzen amb el dolor i això els consumeix". Una afirmació que es van encarregar de corroborar la Dana, el Yondu i la Beanie, que una vegada acabada la dinàmica i convençuts del vincle establert amb els participants dels tallers van aprofitar per a recuperar forces amb una becaina.

Subscriu-te per seguir llegint