Mor als 88 anys Ricard Lobo, exmonjo de Montserrat i primer director del DOGC de la democràcia
Va ser un dels fundadors de l'Assemblea de Catalunya i es va adherir a la Crida a la Solidaritat

Ricard Lobo, amb una còpia del DOGC de 1977 que el va incloure entre el grup de persones que havien d'engegar la publicació, signat per Josep Tarradellas. / ACN
ACN
Ricard Lobo (Barcelona, 1936) va morir aquest divendres als 88 anys, segons ha avançat el 'Diari Ara' i ha confirmat l'ACN. Doctorat en l'especialitat de Ciències Morals de Teologia per la Universitat del Laterà de Roma, va ser monjo al Monestir de Montserrat i al Monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Lobo va dedicar gran part de la seva vida a la lluita antifranquista i va ser un dels membres fundadors de l'Assemblea de Catalunya el 1971. Més endavant es va adherir a la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana. El 1978 el llavors president de la Generalitat, Josep Tarradellas, el va nomenar director del Diari Oficial de la Generalitat Catalana (DOGC), càrrec que va ocupar durant més de 27 anys.
La trajectòria de Lobo ha estat marcada pel seu marcat perfil antifranquista. El 1971 va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i, de fet, el 1973 va ser detingut per la policia franquista juntament amb més d'un centenar més de membres del moviment.
Anys més tard, al 1981, amb l'Assemblea de Catalunya ja dissolta, es va adherir a la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana.
El 2011 va donar suport a l'Assemblea Nacional Catalana en un acte de commemoració del 40è aniversari de l'Assemblea de Catalunya.
Lobo va rebre la Medalla al treball President Macià l'any 2005 i el 2007 se li va atorgar el Premi Serra i Moret de civisme per la seva obra 'Ciutadans del Món. Per un civisme de la globalitat'.
Primer director del DOGC de la democràcia
El 1977 Lobo va ser un dels escollits pel president Josep Tarradellas i el secretari general de Presidència del moment, Josep Maria Bricall, per impulsar el DOGC, juntament amb altres noms com Josep Paulí i Olivella, Romà Planas i Miró, Jaume de Puig i Oliver i Jordi Vila d'Abadal. L'octubre del 1978 va ser nomenat primer director del DOGC i, després, de les publicacions de la institució.
El 1980 el president del moment, Jordi Pujol, el va ratificar. Lobo va ocupar el càrrec més de 27 anys, fins al 2005, quan es va jubilar.
Reconeixement a la seva trajectòria
Diverses personalitats del món polític han volgut reconèixer la trajectòria de Lobo i expressar el seu condol a familiars i amics per la seva mort. És el cas de l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès, que ha lamentat el traspàs de Lobo i ha lloat la seva figura com a "exemple de compromís i valors". "Va treballar incansablement per un país més just, més fort i més lliure", ha escrit en un missatge a X.
Per la seva banda, l'expresidenta del Parlament Laura Borràs l'ha definit com a "lluitador antifranquista, home de bé i de país" i ha enviat el seu suport a familiars i amics.
Qui també ha volgut expressar el seu condol és l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i també exportaveu de la Crida a la Solidaritat. Sànchez ha afirmat que l'aportació de Lobo va ser "fonamental" per a la Crida i el Ciemen. "Home ètic, de valors socials i un patriota. Una generació que va marxant. Ricard Lobo, gràcies per tant", ha escrit a X.
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- Una nova jornada de vaga de docents talla al matí els principals eixos de la regió i la C-16 per dinar
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- Vint mil euros per solucionar la topada d’un arbre i un mur protegits patrimonialment a Manresa
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- La Generalitat activa definitivament la construcció del nou parc de bombers de Manresa que tindrà un pressupost de prop de 10 milions d’euros
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe