Els residus salins dels runams ‘extra’ de Súria s’acabaran de retirar el 2041

Els dos nous espais per a l'abocament de residus salins que Iberpotash té concedits a Súria fins al 2027, per al que s’ha catalogat com a «període excepcional i extraordinari» mentre es construeix el nou col·lector de salmorres, s’acabaran de retirar d’aquí a 16 anys, el 2041. A la pràctica, això vol dir que, en aquella data, el que s’haurà hagut de fer efectiva és l’eliminació del que s’hi haurà dipositat de manera sobrevinguda al llarg d’aquests pròxims dos anys, però quedarà encara per retirar tot el que ja s’hi ha dipositat fins ara i al llarg de cinc dècades. De fet, en aquests espais afegits a la concessió inicial no es preveu fer-ne la revegetació fins a l’any 2068 i 2072, respectivament. Per a la restitució del conjunt d’aquestes noves àrees de runams temporals s’ha establert una fiança a l’empresa de prop de 22 milions d’euros, amb una reducció del 50% perquè no s’afecten espais de la Xarxa Natura 2000, que queda en gairebé 11 milions d’euros.

Aquestes dades es recullen en l’informe-proposta que ha redactat i publicat la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat sobre el programa de restauració i el pla de gestió de residus del projecte bàsic d’ampliació del dipòsit salí del Fusteret en alçada i en superfície, promogut per Iberpotash.

Vistiplau d'Urbanisme

L’estiu passat, l’empresa va rebre llum verd per part d'Urbanismes per disposar de més superfície d’abocament en el runam del Fusteret de Súria, que és l’únic que es manté actiu al Bages. Un dipòsit, però, que es calcula que en poc temps esgotarà l’espai que tenia concedit fins ara, ja que els plans inicials de la companyia (de reduir aquestes aportacions fins a arribar a zero) s’han vist trastocats pel retard que ha sofert la construcció del nou col·lector de salmorres, a través del qual s’ha d’evacuar part del material que ara encara s’abocarà. Per aquest motiu, el desembre del 2022 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar una modificació del Pla Director de la Mineria del Bages que admetia l’opció «temporal» de disposar de més espais al runam surienc. El juliol passat, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central en va aprovar definitivament el projecte en sòl no urbanitzable «per a la implantació de dipòsit salí temporal en altura i superfície durant l’episodi extraordinari i excepcional derivat de l’endarreriment en la posada en funcionament del nou col·lector de salmorres».

En definitiva, això suposa permetre el que en el seu moment es va qualificar de «recreixement» del Fusteret, és a dir, un augment del límit que tenia fins ara en alçada, i «l’extensió en continuïtat», el que vol dir una ampliació de la superfície actual, en aquest cas cap a la zona de Cererols (cap al sud).

Uns 10 milions de tones

Segons va detallar Urbanisme després de l’aprovació de la modificació del Pla Director de la Mineria del Bages, es calcula que fa falta capacitat per dipositar uns aproximadament 10 milions de tones de sal, que és el que s’estima que es generarà des de l’esgotament de l’espai per al qual tenia permís fins ara i fins que entri en servei el nou col·lector de salmorres i, en conseqüència, l’empresa pugui començar a donar sortida a aquest material que ara necessita abocar.

Amb el projecte aprovat el runam del Fusteret de Súria podria arribar a créixer fins a una cota de 515 metres sobre el nivell del mar. És exactament la que la mateixa comissió va aprovar l’abril del 2018 per al dipòsit del Cogulló de Sallent, ja inactiu. Fins ara, el del Fusteret té una cota permesa de 475 metres i, en conseqüència, se li permet créixer el 8,4% més (40 metres). Cal tenir present que aquesta cota la podria arribar a assolir, no en tot el runam actual, sinó sobre un màxim de 15,9 hectàrees (un terç de la superfície total).

Pel que fa a l’opció de créixer en amplitud per la banda de Cerarols, la modificació permet fer-ho fins a una superfície màxima afegida de 16,8 hectàrees. L’actual runam ocupa 46,45 hectàrees, amb la qual cosa el dipòsit del Fusteret podria arribar a tenir una dimensió final, si se’n necessités la totalitat, de 63,25 hectàrees. En aquest espai afegit de Cerarols, es podrà arribar fins a una cota màxima de 375 metres sobre el nivell del mar.

L’informe de la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat sobre el programa de restauració preveu la retirada de residus de l’àrea de recreixement en alçada entre els anys 2027 i 2032 i de l’àrea d’ampliació propera a Cererols entre els anys 2032 i 2041, assumint que es disposarà de l’aigua necessària per dissoldre aquests residus i enviar-los a través del nou col·lector de salmorres encara en construcció.  

Subscriu-te per seguir llegint