Montsalat demana que la restauració dels grans runams passi per tapar-los

La plataforma ecologista Montsalat considera poc realistes i desmesurats en el temps els plans de restauració per al runam salí de Súria, el del Fusteret. Pel volum i dimensió d’aquest dipòsit, i pels llargs terminis que, a la pràctica, això suposa per a la seva total retirada i posterior restitució del terreny, que és la via que hi ha prevista.

Un escenari davant el qual l’entitat reitera la seva aposta per una fórmula alternativa a l’eliminació (també per al del Cogulló de Sallent), com és el seu recobriment i segellat amb materials aïllants, de manera que es quedin on són, però confinats respecte a l’exterior perquè la pluja no en provoqui la progressiva dissolució i el consegüent efecte contaminant. Un mètode que fa una dècada i mitja es va aplicar en una d’aquestes muntanyes artificials, la de Vilafruns (Balsareny). Així, Montsalat demana a la Generalitat que es plantegi un nou pla de restauració que vagi en aquesta direcció.

El col·lectiu ecologista (nascut a la dècada dels 90 com a actiu en contra dels efectes de la salinització) ho palesa i ho deixa per escrit en l’al·legació que ha presentat al departament de Territori, amb un argument contrari al programa de restauració i pla de gestió de residus miners que ha motivat la nova ampliació, en altura i en superfície, del runam surienc.

Montsalat sosté que aquests programes previstos per al dipòsit del Fusteret, el vigent pel runam actual i el projectat per als dos nous àmbits d’ampliació, «no s’aguanten ni sobre el paper, ja que falla el fonament per al buidatge dels residus: no hi ha el mercat de sal comuna, ni tampoc l’aigua necessària per diluir els residus i enviar la salmorra resultant fins al mar a través d’un col·lector, suficients per desfer-se d’un volum tan gran de residus salins en un termini raonable».

Considera que aquesta «inviabilitat» en un temps «raonable» trasllada el problema dels residus salins «a les generacions futures, mentre obliga a un esforç continuat de dècades o segles de control de la salmorra que els runams salins a cel obert generen».

Davant l’escenari que pronostica, Montsalat exposa en la seva al·legació que «no hi ha més remei que acceptar l’evidència dels fets i elaborar un nou programa de restauració i pla de gestió de residus que no es basi en falsedats ni utopies comercials, que abasti el runam del Fusteret sencer en tots els seus àmbits i que sigui factible en un termini de pocs anys».

Uns 40 milions de tones

La plataforma subratlla que aquest calendari a molt llarg termini té un factor evident, «la dificultat per desfer-se de la massa ingent de residus, estimada en 34 milions de tones actuals més 8 milions de tones futures». Motiu pel qual, argumenta que la desaparició dels residus salins mitjançant el seu buidatge seria desitjable des del punt de vista ambiental, «però els costos i riscos de tota mena i el temps necessari converteixen el buidatge en una acció molt inapropiada o del tot inviable per als grans runams salins del Fusteret a Súria i del Cogulló a Sallent». La consideren una via que «no benefica ningú, tampoc l’interès ambiental».

Per això, Montsalat planteja que queda l’opció de prescindir del buidatge de residus, «tal com es fa habitualment amb abocadors d’altres tipologies quan han acabat la seva útil, i anar directament al segellat mitjançant impermeabilitzacions i la posterior restauració del terreny amb la creació d’un nou sòl amb l’aportació de terres i de matèria orgànica fertilitzant procedent d’altres activitats».

En aquest sentit, argumenta que el confinament dels residus salins sota una impermeabilització «evitaria la salinització de l’aigua i la necessitat d’evacuar salmorra procedent del runam. Per damunt de la impermeabilització, sí que podria aplicar-se ja una restauració convencional dels terrenys i fer possibles altres usos». I la plataforma ecologista encara hi afegeix, per reforçar aquest plantejament, que en el cas que «en el futur sorgís un mercat encara desconegut per a la sal comuna, l’empresa minera podria aixecar la impermeabilització d’una àrea limitada del runam restaurat i explotar-lo com a recurs miner».

Subscriu-te per seguir llegint