Sant Vicenç recull en un llibre 117 anys d'història del Ball Popular de Gitanes

«És història, és cultura popular, és tradició. Però per a mi és, sobretot, sentiment. Quan cada primavera comencen els assajos; quan el diumenge de la segona Pasqua els balladors estem a punt d’entrar a plaça... No es pot explicar. Se’m posa la pell de gallina». Així defineix Jordi Largo (Sant Vicenç de Castellet, 1981) el que per ell són les Gitanes de Sant Vicenç. Ballada popular amb orígens al Vallès, escampada amb el temps per diferents punts de la geografia catalana, però que en aquest municipi ha arrelat d’una manera especial. Fins al punt que ha esdevingut molt més que una tradició transformada en acte. S’ha convertit en una de les festes populars marcades en vermell en el calendari local i en una de les principals senyes d’identitat del poble (el 2019 la Generalitat la va incorporar al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya).

Una dada, perquè se’n facin una idea: en l’última ballada, la del 19 de maig del 2024, hi van prendre part 450 balladors populars (veïns i veïnes del poble) repartits en 16 colles.

Un treball premiat

Aquest «sentiment» que descriu Jordi Largo, fotògraf de formació i professió (amb establiment obert al poble), va començar per a ell l’any 2002 quan, després de superar una greu malaltia, va decidir agafar-se al món de les entitats locals i això el va dur a presenciar per primera vegada la Ballada Popular de Gitanes de Sant Vicenç. En aquell primer contacte, llavors com a espectador i en el seu vessant de fotògraf en formació, hi va descobrir «una festa que em va fascinar per la seva força i per com es fa poble». I el va portar des d’aquell moment a fer-se preguntes (d’on havia sorgit, quin era el seu origen) i a cercar-ne i guardar-ne tot el que en pogués trobar del seu passat (fotografies, documents...). 23 anys després, aquella passió que va aflorar a l’inici de segle i una tasca desinteressada i de formiga feta al llarg d’aquests anys s’ha traduït de la mà de Jordi Largo (que des de fa anys n’és ballador) en un llibre, que es presenta aquest divendres: “Les Gitanes de Sant Vicenç de Castellet. Recull històric del Ball Popular de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet 1907-2024”.

Una web abans del llibre

Llibre que ha tingut un precedent. Una web que es va presentar formalment el 2018 (lesgitanes.cat) i que el mateix Jordi Largo va anar creant amb una minuciosa ressenya històrica de la tradició (del ball de gitanes a Catalunya, i a la població bagenca en particular); i de la trajectòria i els elements distintius de la ballada santvicentina; amb un vast fons fotogràfic que la documenta. De fet, explica, una cosa és conseqüència de l’altra. «A mesura que vaig anar reunint material, la meva il·lusió era fer un llibre de les Gitanes. Però em vaig trobar amb moltes dificultats per trobar un editor. Bàsicament, el problema era econòmic. Però em sabia greu tenir tant material i que no quedés visible, i va ser llavors que en vaig fer la pàgina web». Largo, però, no va desistir en la seva il·lusió de veure la història de la festa reflectida sobre paper, i el 2023 va presentar tot aquell material -curosament abocat, ordenat i ressenyat a Internet- al Premi Rafael Tudó, que atorga l’associació Esbart Català de Dansaires de Barcelona amb l’objectiu de donar a conèixer treballs sobre dansa catalana mitjançant la publicació de les obres premiades. Ell en va ser el guanyador, i d’aquell premi sorgeix ara aquest llibre que ja és una realitat.

A la web predecessora s’hi poden trobar unes 10.000 imatges, assegura, «perquè és un format inacabable i que pots anar renovant sempre que vols». Al paper, són més de 300, però l’autor confia que la selecció que n’ha fet és la que hi ha d’haver per reflectir bé la història, trajectòria, actualitat i pòsit d’aquesta tradició.

1907, la primera ballada

Una manifestació cultural que té un punt d’arrencada i referència molt clar i datat: el 10 de febrer de 1907, primera vegada que es va poder veure aquest ball al poble, de la mà d’un grup de picapedrers de Caldes de Montbui que hi estaven treballant i que van convèncer un grup de noies santvicentines per fer-ne un acte públic. I que va despertar una gran expectació, tal com mostra la que és la primera imatge de referència d’aquesta tradició (una placa de vidre rescatada per l’historiador Jordi Suades), i que recull un moment d’aquella ballada, amb la plaça (avui de l’Ajuntament) plena i els balcons a vessar. Òbviament, aquesta fotografia està inclosa en el llibre.

I no només això. Jordi Largo la té emmarcada a casa en gran format i ara hi ha introduït una novetat. De les seves mans, amb l’ajut de les noves tecnologies, però sobretot de la seva paciència i l’afició per retocar fotografies, aquella imatge en blanc i negre ha agafat color. «Li he dedicat unes 70 hores», diu, «perquè he anat pintant cada element i cada persona que hi surt, imaginant-me com devia ser».

El resultat és una fotografia que manté la seva història, però que ha pres una vida nova. Aquella imatge del 1907 és, lògicament, una de les que escull quan se li demana que en triï tres del llibre que cregui que reflecteixen aquests més de 100 anys de Ball de Gitanes Popular de Sant Vicenç.

De les altres dues, una també és històrica. Són cinc noies que posen mirant a càmera abans o després de la ballada que es va fer el 1918, el de la primera recuperació de la dansa, que ha anat passant per diferents etapes.

La tercera és de la ballada del 2024, feta per un santvicentí molt aficionat a la fotografia, Albert Homs Parés. Tirada des d’una perspectiva molt similar a la del 1907, s’hi capta el mar de balladors en moviment, i la quietud del públic expectant, situat al centre.

Presentació aquest divendres

El llibre que es presenta aquest divendres abasta des d’aquella ballada primigènia del 1907, passant pels successius episodis de recreació pocs anys després i a la dècada dels 50 del segle passat; fins a la recuperació del ball a l’escenari el 1989 de la mà de l’Esbart Dansaire Santvicentí, i com a ballada popular el 7 de juny de 1992, any des del qual ja s’ha portat a terme sense interrupció (tret del període de pandèmia) i amb constant progressió fins a l’actualitat. A banda de les fotografies, hi ha imatges de partitures i de cartells de les diferents edicions, retalls de les notícies de la primera ballada de Gitanes de l’any 1907, un extens material gràfic que explica la història, els orígens i diverses curiositats del ball juntament amb una cronologia que arriba al moment actual. En la presentació d’aquest divendres (2/4 de 8 del vespre a l’auditori Maria Carme Grauvilardell) l’acompanyaran dues de les ànimes de l’etapa contemporània de les Gitanes, Joan Manel Miquel i Lluís Oliveras, juntament amb David Sanz i Marc Ballarà.

Subscriu-te per seguir llegint