Com va ser el primer Ball de Gitanes de Sant Vicenç, vist ara en color?

Una foto històrica que ha pres nova vida. De la mà de la tecnologia, però sobretot de la il·lusió, la destresa i la feina pacient. Una foto que ha fet un viatge en el temps. De 117 anys, per ser exactes.

De la història local de Sant Vicenç de Castellet, hi ha una imatge antiga que segurament molts dels veïns i veïnes tenen visualitzada i els ha captat en alguna ocasió l’atenció. Per la repercussió que té encara avui, més d’un segle després. Es tracta de la primera Ballada Popular de Gitanes, el 10 de febrer del 1907, de la que 117 anys després n’és hereva la que segurament és una de les principals i més multitudinàries manifestacions culturals que se celebren en aquest municipi del Bages sud.

Lògicament, en blanc i negre, s’hi veuen vuit parelles de balladors (la història diu que eren una colla de picapedrers vinguts de Caldes de Montbui que estaven treballant al poble i que van convèncer un grup de noies santvicentines per ensenyar-los la dansa i fer-ne un acte públic) evolucionant a l’actual plaça de l’Ajuntament (llavors plaça de la Constitució), envoltats de públic i amb els balcons plens (diu també la història que es van llogar per presenciar-ho).

Aquesta imatge, d’autor desconegut, és en una placa de vidre que l’historiador santvicentí Jordi Suades va trobar casualment i va rescatar fa anys ‘in extremis’ d’anar a parar a l’abocador, i que va publicar per primer cop al seu llibre Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet 1890-1936.

Ara, el fotògraf santvicentí Jordi Largo, que ha aconseguit tirar endavant l’edició d’un llibre que recull la història, singularitat i actualitat del Ball Popular de Gitanes de Sant Vicenç (que es presenta aquest divendres al vespre), ha donat a aquella imatge fundacional una nova ‘perspectiva’. Com? Hi ha posat color. De fet, és la imatge que il·lustra la portada d’aquest nou llibre.

«Soc fotògraf i m’agrada molt retocar fotos antigues, m’hi puc passar hores», explica Jordi Largo, que subratlla que «aquesta foto de la primera ballada de gitanes, del 1907, per a mi és molt especial, m’agrada molt pel que s’hi veu i pel que significa. De fet, la tinc emmarcada a casa a gran format. La foto original estava bé, tot i que hi havia alguna ratllada, però un dia em vaig dir: ‘per què no li poso color? A veure com seria, com si l’haguessin fet ara’. I m’hi vaig posar». Dit i fet, explica, «vaig començar a provar, amb el Photoshop, amb intel·ligència artificial, però sobretot amb molta paciència».

Aquest fotògraf santvicentí, ballador de gitanes i enamorat de la festa, detalla que «la intel·ligència artificial t’ho pot acolorir automàticament, però no és el que he fet jo. L’he utilitzada, bàsicament, per millorar-ne la definició, queda més nítida. Però la gràcia del fotògraf és fer-ho un mateix. M’hi he passat unes 70 hores, perquè cada persona, cada casa, cada element està pintat manualment. Òbviament, els colors me’ls he hagut d’inventar, o d’imaginar. Però he mirat de ser curós i crec que el resultat ens ajuda a veure encara una mica millor com devia ser aquell dia». El resultat, per als qui l’han vista tota la vida en blanc i negre, és certament sorprenent.

«Per què ho he fet? Per amor a l’art, però sobretot perquè és una satisfacció veure-la», afirma.  

Subscriu-te per seguir llegint