El tren transversal té un pla urbanístic vigent que afecta sis municipis del Bages i un del Moianès

L’eix ferroviari transversal, el tren ideat a la primera dècada d’aquest segle pel govern tripartit de la Generalitat i que havia de fer possible el primer gran traçat viari a Catalunya sense passar per Barcelona, manté vigent un pla urbanístic que condiciona, en part, la planificació dels prop d’una seixantena de municipis per on es preveia fer passar. Sis d’ells del Bages, un del Moianès i nou de l’Anoia. No ha arribat a tenir mai projecte, tot i que sí un estudi previ i, posteriorment, un Pla Director Urbanístic, que, a priori, ‘caduca’ l’any que ve.

Recentment, aquell projecte que semblava completament oblidat ha tornat a treure el cap. Tal com explicava Regió7, Foment del Treball, principal organització empresarial de Catalunya, l’ha inclòs en un document, presentat aquest febrer, que recull les que considera que haurien de ser les 100 infraestructures clau per al futur desenvolupament econòmic i social de Catalunya, molt especialment en matèria de comunicacions. I, de fet, l’actual secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, deia en una entrevista concedida a aquest diari el novembre passat que aquest no era un projecte mort i enterrat, ans al contrari, sinó que afirmava que «forma part de la xarxa ferroviària que aquest govern vol programar i que, evidentment, haurem de fer per trams».

De l’eix ferroviari transversal se’n va presentar l’estudi previ el juliol del 2005. I gairebé cinc anys més tard, el gener del 2010, el mateix conseller del que llavors era Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic que en posava les directrius i, sobretot, servia, segons deia textualment, «per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl» per on havia de passar el futur traçat. Avui, aquell document segueix vigent.

Abasta un total de 57 municipis repartits entre 10 comarques. Del Bages són Avinyó, Castellfollit del Boix, Manresa, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Salvador de Guardiola. Del Moianès, Santa Maria d’Oló (quan es va aprovar el PDU encara pertanyia al Bages). I de l’Anoia, Argençola, Castellolí, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, Montmaneu, Òdena, Piera, Rubió. També hi ha quatre municipis del Baix Llobregat Nord, Abrera, Esparreguera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires. La resta de municipis són de les comarques d’Osona, Selva, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.

Fins al 2026

En les disposicions generals d’aquest pla director s’hi especifica que les determinacions que conté «constitueixen un conjunt de directrius vinculants per al planejament urbanístic, tant general com derivat, a les que aquest s’haurà d’adaptar, sense perjudici de l’aplicació directa i immediata de les determinacions del PDU». I concreta que els Plans d’ordenació urbanística municipal, «mitjançant llur adaptació, podran concretar la delimitació de cada categoria de sòl a l’escala que els correspon i, en el seu cas, introduir, justificadament, els ajustos necessaris, en els supòsits fixats pel mateix PDU i dins dels límits que aquest estableix».

El pla conté un apartat específic sobre la seva vigència, que consta de tres punts. En el primer s’estableix que aquesta vigència «és indefinida i es mantindrà mentre no s’hagi aprovat el projecte constructiu de l’eix transversal ferroviari», la qual cosa no s’ha produït. En el segon es planteja que el Pla Director Urbanístic podrà ser revisat en el supòsit que, per part de l’administració competent en matèria d’infraestructures ferroviàries, s’adoptin nous criteris sobre el traçat de la infraestructura. Però que, en tot cas, haurà de ser objecte de revisió «si la infraestructura ferroviària a la qual es vincula no disposa de projecte constructiu al final del termini de previsió temporal de les determinacions del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, previst per a l’any 2026».

Tal com ha anat recordant aquest diari, l’eix transversal ferroviari es va plantejar com una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat per enllaçar Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectaria, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçaria de manera directa o indirecta amb els seus aeroports, i també amb l’aeròdrom d’Igualada/Òdena. A més, es plantejava un ramal des d’Igualada a Martorell per connectar amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’eix transversal ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.

Aquesta línia es plantejava amb un ample viari internacional i dissenyat per a trens de viatgers amb velocitats de fins a 250 km/h i de mercaderies de fins a 120 km/h. D’aquesta manera, el temps total del recorregut de tot el traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts, i en cadascun dels trams d’entre 20 minuts i mitja hora.

Es preveia crear 8 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, tindria 10 estacions, comptant les de Lleida-Pirineus i la de Girona, ja existents. Es preveia que un 52,5% de la línia fos en túnel i un 9% en viaducte.

Subscriu-te per seguir llegint