Sant Vicenç i l’Incasòl consensuen l’adequació de pisos socials a l’antiga caserna

Vint-i-cinc anys després que en marxessin els agents i les seves famílies, l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sant Vicenç de Castellet tindrà finalment una sortida útil com a habitatge social. Seran 11 pisos de lloguer per a famílies en situació de vulnerabilitat, que gestionarà directament la Generalitat, i un altre que el municipi es reserva per a casos d’emergència. Així ho estableix un conveni signat entre l’Ajuntament, l’Institut Català del Sòl (Incasòl), i l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que acaba d'obtenir l’aval del ple de la corporació.

L’acord desencalla una situació que totes tres parts fa temps que negocien, però que s’ha demorat fins ara. De fet, el que s’ha aprovat en el darrer ple és l’actualització d’un conveni que ja es va signar durant l'anterior mandat i amb unes condicions com les actuals tret de la figura jurídica de l’acord de cessió, que passa de ser un canvi de dret de superfície a una concessió administrativa. «No és una qüestió política sinó purament jurídica» que hauria sol·licitat l’Incasòl, explica la regidora de Benestar Social de Sant Vicenç, Eulàlia Sardà, però que no implica cap altre canvi que l’estrictament jurídic, assegura. Tanmateix, diu que ha estat un procés lent de solucionar quan s'estava a punt de poder licitar les obres de reforma dels pisos. Ara, un cop actualitzat el conveni amb la nova addenda introduïda, es parteix d’aquell mateix punt, però l’Ajuntament confia que s’haurà fet el pas definitiu i que, ara sí, l’Incasòl procedirà a la licitació dels treballs. En referència a les previsions que ha fet la Generalitat, Sardà diu que aquesta licitació podria arribar després de l’estiu, i un cop començades, «les obres s’allargarien durant un any o un any i mig».

Una reforma interior

Els treballs que s’hauran de fer consistiran bàsicament en una rehabilitació interna dels pisos, «que es conserven força bé» però que cal condicionar, diu la regidora.

Es tracta de 12 habitatges distribuïts entre la planta baixa i les plantes primera i segona, i si bé la idea inicial era dividir en dos els pisos més grans, finalment es deixaran com estan però ben arreglats. Així doncs, es disposarà d'un total de quatre pisos per planta, i el d'emergència s'ubicarà a la planta baixa, on també s'adequaran com a habitatge les àrees que en l'antiga caserna eren espais compartits, i que ara no es necessitaran. Així mateix, es preveu instal·lar un ascensor per comunicar les plantes.

Tot i que la gestió dels habitatges (tret del d’emergència) anirà directament a càrrec de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, les bases per determinar les condicions d’accés es negociaran amb l’Ajuntament. Els detalls es concretaran «quan l’obra ja estigui avançada», diu Sardà, però té clar que «hem d’obrir la mirada i intentar recollir totes les necessitats que hi hagi al municipi» segons les dades de Serveis Socials, afegeix la regidora. Això inclou la fórmula de l’habitatge protegit, i tant per a gent gran com per a gent jove.

Altres intents fracassats

Si, finalment, aquesta vegada es desencalla la funcionalitat de l’antiga caserna, situada al carrer d’Eduardo Peña, es posarà fi a més de dues dècades d’espera per donar sortida a un bloc en desús des del 2004. Són anys de propostes que mai no van acabar de prosperar, fins a trobar l’encaix amb la fórmula de l’habitatge dotacional públic.

En un primer moment des que l’Ajuntament va poder adquirir l’edifici, que era del ministeri, es va parlar d’un espai de cohabitatge per a famílies que haurien format una cooperativa per gestionar elles mateixes als pisos, i més tard es va proposar de fer-hi un alberg. Tanmateix, cap de les dues propostes va tirar endavant, entre altres coses perquè no s’acabaven d’ajustar als paràmetres pels quals s'havia adquirit l’edifici.