La línia de Renfe del Bages, a la sala d'espera del traspàs

La Generalitat ha engegat formalment el comptador del traspàs de la gestió de la xarxa de Rodalies de Renfe. Aquest dilluns, la portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i la secretària general i portaveu d'ERC, Elisenda Alamany, anunciaven que Renfe farà una filial amb els seus actius i personal a Catalunya per tal de crear la nova empresa mixta que operarà Rodalies. Paneque remarcava que ara cal anar fent els traspassos, perquè una cosa és la gestió i l'altra la titularitat.

De moment, la Generalitat només ha iniciat els tràmits per tenir la titularitat d'un tram de la línia R1 de Rodalies. A partir d'ara, la nova empresa haurà de treballar per gestionar també tota la resta de línies. La consellera també detallava que els estatuts es tancaran aquest mes de març i que l’empresa s’ha de constituir abans d’acabar l’any. I en subratllava que «aquest acord significa un pas endavant i crucial per al traspàs de Rodalies; tot plegat, millorarà la vida dels catalans i catalanes».

Un camí, però, en el qual encara no està clar quin paper jugarà la línia del Bages, l’R4; quan passarà a ser gestionada des de Catalunya; i si ho serà tal com la coneixem actualment (una línia que va des del Bages fins al Penedès, passant pel Vallès Occidental, Barcelona i el Baix Llobregat) o si serà fragmentada. De moment, en relació amb els compromisos adquirits, la resolució d’aquests dubtes va al ritme de la línia: al ‘tram-tram’.

El 18 de juliol de l’any passat, encara amb Esquerra al timó, Generalitat i govern central van establir el compromís d’«estudiar la inclusió de les infraestructures de l’R4 (Barcelona-Manresa-Lleida)» en el procés de traspàs de la gestió de la xarxa de Rodalies de Catalunya. D’aquesta manera, la Generalitat en mans dels republicans ratificava l’interès que havia explicitat anteriorment que aquesta línia fos entre les prioritàries en aquest canvi de titulars, que a la pràctica hauria de suposar una gestió més directa i propera (i caldria pensar que més eficaç). Alhora, però, l’acord situava la línia en aquest impàs d’inconcreció, ja que tot just es parlava d’«estudiar» la possibilitat, la qual cosa també corroborava que la línia bagenca no formava part, d’entrada, dels trams amb més opcions immediates de traspàs.

Aquell mig compromís de fa mig any va sorgir en la reunió de la comissió de seguiment per al traspàs integral de Rodalies, en la qual es va establir que el gener del 2025 s’engegaria el procés per al traspàs de la infraestructura de l’R1 de Rodalies al Maresme, ara iniciat, i la de les línies Sant Vicenç de Calders-Barcelona (R2) i el Papiol-l'Hospitalet-Vic-Puigcerdà (R3), el desembre. Per a l’R4, però, no hi havia la més mínima aproximació de calendari, ja no per al traspàs, sinó tan sols per definir el seu futur en aquest nou panorama. I això malgrat que, pocs mesos abans (l’abril de l’any passat), el llavors secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Marc Sanglas, afirmava a Regió7 i amb contundència que «el que està clar és que l’R4 està sobre la taula i que formarà part del traspàs. Està en el paquet de negociació. I en les fites que hem posat des del primer moment no només hi ha el traspàs de l’R1, R2 i R3, sinó que també ha quedat escrit que s’han de definir quines altres es traspassen i que això ha de quedar clar abans d’acabar el 2024». Tancat l’any, queda clar que no ha quedat clar.

I en l’entrevista que, el novembre passat, va concedir a Regió7 l’actual secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, ara ja amb el PSC al govern, es manifestava en uns termes similars: «Val a dir que en l'acord de traspàs no hi figurava la totalitat de l'R4, però en reunions posteriors és una de les vies que s'ha incorporat a l'esquema de línies susceptibles de ser traspassades. Van començar amb l'anterior govern i ho hem continuat nosaltres, i el que puc dir és que figura l'esquema de les vies traspassables».

Sencera o partida?

El fet és que aquesta línia arrossega el llast de la seva pròpia configuració. L’anterior secretari, Marc Sanglas, explicava fa deu mesos a aquest diari que quan es va engegar el procés de negociació, a final del 2023, per començar a concretar com havia de ser aquest traspàs «l’Estat no volia posar d’entrada la paraula R4 sobre la taula, malgrat que hi ha una part d’aquesta línia que el Govern central té claríssim que s’ha de fer, però no sabien exactament fins a on. En la primera negociació no li vam poder posar per aquests dubtes, que ens calia resoldre i definir. Senzillament, hi havia altres línies que eren més fàcils de determinar», i per aquest motiu, d’entrada, van quedar recollides en un primer document les línies ferroviàries R1 al Maresme, l’R3 el Papiol-l'Hospitalet-Vic-Puigcerdà i l’R2 entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona.

El motiu que l’R4 no fos de les que s’inclogués d’entrada és que una part (el tram sud) no només s’utilitza per al transport de viatgers, sinó també per al de mercaderies. Un factor molt important des del punt de vista logístic. Per això es va optar, d’inici, per incloure de manera concreta en el document aquelles línies que es limiten al transport de passatgers.

Un dels detalls rellevants de la nota feta pública pel llavors govern d’Esquerra a la Generalitat després de la trobada del juliol és que quan es feia referència a l’R4 es parlava de Barcelona-Manresa-Lleida. Això voldria dir que, tal com ja s’havia insinuat en més d’una ocasió, aquest futurible traspàs implicaria dividir la línia, de manera que, si prospera, de moment en quedaria fora el traçat des de Barcelona fins a Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès), passant per Martorell.

De fet, enguany s'ha produït un canvi de configuració que afegeix interrogants sobre com serà la futura estructura d'aquesta línia. Des del 15 de desembre passat, el que durant anys ha estat la línia R12, de Lleida fins a Barcelona, passant per les estacions del Bages, va reconvertir-se en l’RL4, que no només ha implicat un canvi de nom sinó també el fet que des de llavors el recorregut ha quedat segmentat des de Lleida fins a Terrassa. Aquestes són, per tant, les dues estacions finalistes dels trens que cobreixen aquest servei i els passatgers que volen arribar fins a Barcelona han de fer finalment transbordament a la ciutat vallesana. En conseqüència, forma part, parcialment, de l’R4. Aquest canvi es va fer coincidint amb un increment del nombre de trens. Dins d’aquest recorregut de la RL4 hi ha les estacions de tres poblacions de l’Anoia (Sant Martí Sesgueioles, Calaf i Sant Pere Sallavinera) i de quatre del Bages (Aguilar de Segarra, Rajadell, Manresa i Sant Vicenç de Castellet). A Castellbell i el Vilar no s’hi aturen i són directes entre Sant Vicenç i Terrassa.

A més a més, Renfe operarà la línia durant l'any 2025 i després està previst que, en aquest cas, la gestió l'assumeixi Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Tot plegat, però, continua pendent de les futures negociacions i, amb elles, de les concrecions que han d’aclarir quan aquesta línia ferroviària de Rodalies que connecta el Bages amb l’àrea metropolitana pot canviar de gestor, i amb quines condicions. Ara com ara segueix sent una incògnita.

Subscriu-te per seguir llegint