Els primers estudis del Govern veuen inviable un rescat de l’autopista Terrassa-Manresa
Consideren que totes les opcions possibles toparien amb obstacles jurídics que les farien fracassar

Peatge de Sant Vicenç/Castellbell de l'autopista Terrassa-Manresa / ARXIU/DAVID BRICOLLÉ

Els resultats dels estudis jurídics i econòmics que ara fa un any va promoure la Generalitat amb ERC al Govern per analitzar un possible rescat de l’autopista Terrassa-Manresa, i dels que ara en té les primeres conclusions el nou executiu del PSC, apunten que aquesta opció no és viable. Fins i tot des de tres possibles camins, determinen que posar punt final a la barrera en aquesta C-16 no podria prosperar. Sempre partint de criteris jurídics i dels precedents que els fonamenten. Segons ha pogut saber Regió7, aquesta és la principal conclusió d’aquests estudis, dels quals el departament de Territori n’ha anat rebent els resultats.
S’haurien valorat tres vies principals, totes elles amb una mateixa finalitat (el rescat) i en tots els casos es considera que hi ha obstacles insalvables. D’una banda, el que seria el rescat directe per fer-la posteriorment gratuïta. És a dir, una resolució anticipada del contracte de concessió. De l’altra, un rescat motivat per una hipotètica implantació d’una taxa general d’ús de la xarxa viària, el que tècnicament es coneix com a vinyeta. I la tercera, una modificació del contracte de concessió (que és diferent d'una resolució anticipada) que establís la supressió del peatge.
Segons el que ha pogut saber Regió7, en el primer dels supòsits s’hauria valorat argumentar aspectes com la ineficiència de les vies alternatives, o la necessitat de reduir efectes negatius en aquestes altres carreteres (en aquest cas la C-55 i la C-58), com serien l’accidentalitat o la congestió. Sobre aquesta hipòtesi, els estudis jurídics apunten que aquests factors no es poden considerar una causa d’interès públic que justifiqui un rescat i que no es pugui pal·liar amb altres mesures. És a dir, determinen que no es podria esgrimir aquests factors negatius a les carreteres que hi ha com a alternativa gratuïta com un fet sobrevingut després de la licitació de la concessió.
Pel que fa a un rescat motivat per la possible implantació d’una taxa de caràcter general, segons ha pogut saber Regió7 els estudis exposen, a grans trets, que no hi ha cap garantia que la mesura no sigui anul·lada pels tribunals, perquè primer caldria el rescat. A l’inrevés, apunten, l’establiment de la vinyeta com a mesura prèvia no serviria com a causa justificativa d’un rescat posterior.
I en relació amb la tercera via possible, un canvi en la concessió que en definitiva suposés eliminar el peatge, els estudis encarregats per la Generalitat tampoc no el veurien viable. L’argument central en aquest cas, segons ha pogut saber Regió7, és que a la pràctica s’entendria com un canvi total d’aquesta concessió, fins al punt de poder ser considerat un peatge a l’ombra i que s’hauria d’haver plantejat com a tal des del procediment inicial perquè hi haguessin pogut concórrer totes les empreses que volguessin sota aquelles condicions.
Cap a una dècada de nous descomptes
La Generalitat ha estat concentrant en els últims anys els seus objectius en aquesta autopista a mirar de fer-la més atractiva per a l’usuari que habitualment opta per la C-55 mitjançant descomptes que han anat evolucionant en el temps. L’últim capítol, com ha anat explicant Regió7, es va introduir el 4 de novembre passat, data des de la qual es pot passar gratuïtament per la barrera (en dies laborables), sempre que es compleixin un seguit de requisits, entre els quals el de realitzar un trajecte d’anada i de tornada en menys de 24 hores.
Aquesta gratuïtat és la culminació, per ara, d’una modalitat de bonificacions que va camí dels deu anys. La primera versió es va activar el 2 de gener del 2016. Aquells descomptes inicials permetien que, entrant a l'autopista des de la barrera de Sant Vicenç/Castellbell cap al nord (i a l'inrevés), el peatge fos gratuït. Però es va fer efectiu només en unes franges horàries molt acotades (hores punta), de dilluns a divendres no festius. I tenien encara una restricció més accentuada, a més de la de l’horari. Només eren vàlides per als recorreguts que anaven entre el peatge abans esmentat i l'enllaç número 54 (el que hi ha entre Sant Fruitós i Navarcles), i a l'inrevés.
Tot just mig any després (el 7 de juliol) el departament de Territori admetia la poca incidència d'aquest format i anunciava l'ampliació d'aquest model de bonificació cap a tots els recorreguts cap al nord més enllà d'aquest enllaç 54. Canvi que va entrar en vigor l'1 de gener del 2017.
Completats tres anys sencers amb aquest nou format, el mateix departament, ara amb un altre conseller al capdavant (Damià Calvet), reconeixia implícitament que no s'havia aconseguit la captació de vehicles cap a l'autopista que es pretenia (per restar-ne de la saturada C-55) i que els dubtes que generava en l'usuari la limitació horària podia haver-ne estat el motiu principal.
Davant d'aquesta valoració, el maig del 2020 s'anunciava el tercer canvi en aquest descompte, que es va fer efectiu l’1 de setembre d’aquell any, quan la gratuïtat des del peatge de Sant Vicenç/Castellbell cap al nord i a l'inrevés es va estendre a les 24 hores del dia, de dilluns a divendres laborables.
L'altra gran novetat, la quarta, va arribar el 2 de gener del 2023. A partir d'aquella data, el que s'ha passat a anomenar oficialment com a Ronda Manresa (circulació gratuïta per l'autopista de Sant Vicenç cap al nord i a l'inrevés) va començar a ser accessible sense necessitat de teletac, amb l'aplicació del registre previ de matrícules.
Subscriu-te per seguir llegint
- Mor ofegat el jove de 18 anys que saltava a la resclosa de l'Ametlla de Merola
- El jove mort a la resclosa de l'Ametlla de Merola era veí de Navàs
- El ventilador que et salva de la calor també et pot portar problemes amb els veïns
- Alcalde la Pobla de Lillet: 'El que ens està passant amb l'Any Gaudí és espectacular. La Fira Modernista ha arribat per quedar-se
- Per què Manresa encapçala rànquings d’infidelitats?
- Un vídeo fet amb intel·ligència artificial mostra com era el dia a dia a la mina de Cardona
- Borja Morán, fill de qui dona nom al nou CAP de Sant Fruitós: «Molta gent ens diu que era el seu metge, però també part de la seva família»
- Dues metgesses de l'ICS Catalunya central són reconegudes per dedicar-se a la recerca