Sallent promou un canvi urbanístic per obrir-se a la implantació «ordenada» de camps solars

L’Ajuntament de Sallent ha fet el primer pas per regular la implantació de camps fotovoltaics al municipi. El seu cas és, en certa manera, paradoxal, ja que mentre moltes poblacions s’han trobat amb una manca de regulació per frenar-ne la proliferació quan se’ls han posat projectes sobre la taula, a Sallent tenen, precisament, una normativa (que penja del Pla Urbanístic) molt restrictiva. Tant, que pràcticament els fa inviables. Per aquest motiu, el que ha començat a impulsar el consistori és una modificació puntual del POUM sobre la implantació en sòl no urbanitzable de parcs solars fotovoltaics al municipi que hi obri la porta, «però de forma ordenada i controlada».

En l’últim ple municipal, l’Ajuntament sallentí ha aprovat un document d’avanç d’aquesta modificació promogut per l'equip de govern (ERC) que, segons explicava el regidor d’Urbanisme, Miquel Estruch, el que fa és «avançar les directrius del sòl no urbanitzable per a la possibilitat o no de poder acollir instal·lacions fotovoltaiques». Un document que ha partit d’un plantejament «a l’inrevés». D’entrada, s’ha determinat «allà on és segur que no hi poden anar plaques, i a partir d’aquí mirar què és el que ens queda. Per exemple, no poden anar a una cara nord d’una muntanya; no poden estar mai dins la influència fluvial; tampoc en espais de protecció natural, de zona forestal. D’aquí ens resulta el sòl apte».

Estruch destacava que aquest primer «document estratègic» es fa amb dos objectius. D’una banda, traslladar-lo a Medi Ambient «perquè no hi hagi cap disposició de terrenys que també sigui susceptible de ser protegit». I, de l’altra, per sotmetre’l a exposició pública «perquè la gent ja pugui veure quin tipus de terrenys en poden acollir». Però remarcava que això «no vol dir que a tots aquests terrenys hi vagin instal·lacions fotovoltaiques. Perquè hi ha una normativa subjacent que marca també un seguit de directrius».

El regidor d’Urbanisme incidia en el ple que «això ho fem perquè fins ara la nostra normativa és de restricció total. D’una ocupació màxima de 0,5 hectàrees, i lligat un 25% a la producció pròpia del terreny».

El document d’avanç de la modificació que vol impulsar la nova ordenació es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups, excepte de Fem Poble-CUP. El portaveu d’aquesta formació, Guillem Cabra, va exposar que la modificació «respon a una necessitat que compartim, la de lluitar contra l’emergència climàtica. Però també a una mirada que en part no compartim, aquesta d’electrificar-ho tot. Creiem que no és l’única solució, sinó que demana consumir menys». Insistia que «aquest model de via lliure per fer parcs solars no el compartim. Cal planificació i no és només marcar uns espais perquè tothom qui tingui els diners, la majoria empreses multinacionals, facin guanys a costa dels nostres camps de conreu. No diem que no a les plaques solars, però sí a una planificació diferent».

Cabra va avançar que en l’exposició pública presentaran una esmena amb un condicionant: «Sempre parlem de la titularitat pública de les infraestructures essencials i la producció d’energia ho és. L’energètica pública que la Generalitat va començar a implantar hauria de ser una de les impulsores d’aquests parcs solars. I demanarem que una part de cada terreny on es pugui fer aquests parcs solars sigui de titularitat pública».

El portaveu de Fem Poble també va posar l’accent en el fet que «ens hauria agradat, i sabem que no és qüestió de l’Ajuntament sinó que la Generalitat ja s’ha encarregat de fer una modificació a mida, que el runam salí del Cogulló no participés d’aquesta futurible producció d’energia. És un runam que ha de desaparèixer, que està afectat per una sentència judicial i que, per tant, en cap cas es pot convertir en un parc solar a 30 anys vista, que és la mitjana de vida útil d’aquests parcs».

El regidor d’Urbanisme va posar en relleu que darrere de la modificació urbanística hi ha d’haver una regulació en forma d’ordenança, que ha d’acotar molt més els límits i condicions. Així, argumentava que «el moment d’implantar la normativa serà amb l’aprovació inicial del projecte, quan ja tindrem la informació que ens dirà on es pot i on no. Llavors hem de parlar de la manera d’ordenar-ho». I sobre alguns dels plantejaments de Fem Poble deia que «s’ha d’analitzar si és possible regular el fet que vingui una empresa a fer una instal·lació i que un tant per cent del que generi sigui per l’ajuntament. Si es pot fer ho farem».  

Subscriu-te per seguir llegint