Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’escola pública Monsenyor Gibert de Sant Fruitós proposa fer un canvi de nom

La proposta és passar a dir-se La Natura, en referència al barri on està situada, i amb una voluntat de «modernització de la identitat de l'escola, amb una visió més inclusiva, plural i arrelada a la cultura catalana»

Entrada de l'escola Monsenyor Gibert, amb la placa amb el nom

Entrada de l'escola Monsenyor Gibert, amb la placa amb el nom / MIREIA ARSO

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
David Bricollé

David Bricollé

Sant Fruitós de Bages

L’escola pública de primària Monsenyor Gibert de Sant Fruitós de Bages podria canviar el seu nom històric si prospera la petició que ha traslladat la direcció del centre a l’Ajuntament, que és qui ho ha d’aprovar, i que ara està pendent que sigui tractada en la Comissió Municipal de Nomenclatura. Òrgan que, precisament, s’acaba de crear per abordar aquest tipus de qüestions.

L’escola Monsenyor Gibert va néixer amb aquest nom l’any 1962. La proposta del centre és passar a anomenar-se escola La Natura, agafant com a referència el barri on es troba ubicat i perquè, segons s’exposa en el document tramès al consistori, «reflecteix els valors actuals de la societat, com la sostenibilitat, la protecció del medi ambient i la convivència en harmonia amb el nostre entorn», alhora que també perquè es considera més en sintonia amb «l’escola laica i catalana». «El canvi representa una modernització de la identitat de l'escola, adaptant-se a una visió més inclusiva, plural i arrelada a la cultura catalana», hi afegeixen.

Prèviament a fer el pas formal de portar la petició a l’Ajuntament, la proposta es va traslladar al claustre que, segons es detalla en el document de petició, hi ha donat suport amb 28 vots a favors, cap en contra i 6 abstencions. I també el consell escolar. Amb aquest suport, s’ha portat al consistori, que en l’últim ple municipal va iniciar-ne l’expedient per valorar-ho en la comissió de nomenclatura (serà el primer tema que tractarà) i prendre una decisió al respecte.

"En sintonia amb el projecte pedagògic"

En el document de justificació de la petició elaborat pel centre es posa en relleu la vinculació amb el barri i la població: «Sant Fruitós de Bages té una estreta relació amb el paisatge i el medi natural del Bages. El nom La Natura reforça aquesta connexió, donant un significat especial a la ubicació de l'escola dins del barri i el poble». Alhora, es presenta com una projecció i un reflex del projecte educatiu: «Un nom com Escola La Natura destaca el compromís del centre amb activitats que promoguin valors com el respecte pel medi ambient, la cura pel patrimoni natural i la sostenibilitat».

Consideren els promotors del canvi que realça el projecte pedagògic «transformador». Així, s’exposa que el canvi de nom «marca l'inici d'un projecte innovador que incorpora activitats sobre la protecció del medi ambient, continguts vinculats a la natura i projectes d'educació ambiental». Una adaptació al currículum escolar actual que, subratllen, «posa l'accent en valors transversals com el respecte pel medi ambient, la biodiversitat i la consciència climàtica, alineant-se amb les directrius del currículum educatiu».

Preservar el nom en algun espai

Tanmateix, es planteja una preservació de la memòria de Monsenyor Gibert. «El canvi de nom no pretén oblidar el passat, sinó construir-hi a sobre», s’argumenta en el document de petició, de manera que el centre planteja que «es poden incloure elements commemoratius dins l’escola», com un espai o una aula que mantingui el seu nom. Sí que s’incideix en el fet que en la petició de canvi hi ha una «resignificació del centre educatiu: el nou nom simbolitza l’evolució de l’escola cap a un model educatiu més en sintonia amb les necessitats socials i ambientals del present, tot respectant la seva història i les seves arrels». I se subratlla el propòsit d’un enfocament mediambiental integrat en l’aprenentatge.

«El nom La Natura és una declaració d’intencions que situa la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient al centre del projecte educatiu. El currículum de Medi inclou sabers clau relacionats amb l’observació dels ecosistemes, la preservació del patrimoni natural i cultural, i la comprensió de les relacions entre els éssers humans i la natura», argumenta el centre.

Qui va ser monsenyor Gibert?

Perquè la comissió de nomenclatura pugui prendre una decisió, el consistori ha elaborat també un perfil de la persona que fins ara dona nom a l’escola. Monsenyor Gibert fa referència a Valentí Gibert i Mensa, que va néixer el 1884 al carrer Padró de Sant Fruitós de Bages. Va estudiar per capellà al Seminari de Vic i va ser ordenat el 1912. Va ser enviat com a vicari mestre, primer a Balsareny i després a Sant Fruitós. A continuació, va anar per vicari a Moià i a la Seu de Manresa. El 1928 va ser regent a Sant Pere de l’Arç (vora Calaf), el 1931 ecònom i arxipreste a Ripoll i el 1935 fou nomenat rector de Sant Vicenç de Castellet. Entre 1939 i 1948 va ser ecònom de la Seu de Manresa i de 1948 a 1961 rector de la mateixa Seu i arxipreste. Va ser nomenat fill predilecte de Sant Fruitós i en l’acta de la reunió del ple de l’Ajuntament en què es va prendre l’acord es destacava molt especialment la seva tasca de mestre. Ja a la Seu de Manresa, el 1943, posa en funcionament una escola primària als locals de la parròquia amb 31 nois i tres professors. També crea l’Escolania de la Mare de Déu de l’Alba i una escola dominical per a noies obreres. És conegut per l’obra restauradora que va fer a la Seu després de la destrucció que va patir el temple durant la Guerra Civil. Aquest mèrit va ser reconegut pel bisbe de Vic, qui ho comunica a Roma, i el dia 3 d’abril de 1959 la Santa Seu nomena Prelat Domèstic de Sa Santedat a mossèn Valentí. La distinció va ser atorgada pel Papa Joan XXIII i, entre altres privilegis, gairebé tots honorífics, li dona el tractament de Monsenyor. El 31 de maig de 1959 la ciutat de Manresa, amb motiu del títol rebut, li va retre un homenatge al qual van assistir les primeres autoritats. Aquell mateix any se’l va nomenar fill predilecte del poble de Sant Fruitós. Va morir el dia 30 de desembre de 1961 a la casa rectoral de la Seu a l’edat de 77 anys. Monsenyor Gibert és enterrat al passadís central de la Seu de Manresa, a la cripta panteó dels Canonges, coneguda també amb el nom de la tomba dels màrtirs dels Tres Roures en memòria d’aquells manresans que van morir assassinats el 1822.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents