Callús viu les caramelles amb intensitat

Dos joves que ploren d'emoció a la residència de gent gran, uns xics que eleven les llargues ballestes per repartir flors als balcons, una traca de matinada que desperta tot un poble i una senyora que se sent "privilegiada" perquè el treball altruista d'arranjar la roba dels cantaires i els balladors té la recompensa d'una dansa davant de casa. Històries de les caramelles de Callús que aquest diumenge al matí han omplert de vermell carrers i places de la localitat amb la participació de tres-cents petits i grans i un grapat de famílies que s'han afegit a la festa acompanyant els seus fills.

"Quan s'acaben les caramelles, ja obrim una carpeta i anotem els temes que s'han de tractar de cara a l'any següent", explicava la Judit Morral de camí cap a la plaça de l'Ajuntament, el primer punt de trobada del grup dels petits -un centenar de nois i noies- i el dels grans. Els primers han començat a ballar al Passeig Anselm Clavé a quarts d'onze del matí i han iniciat un itinerari pel poble que ha culminat amb l'esmorzar a l'espai compartit amb els grans, que s'hi han posat molt, molt abans. "A quarts de sis hem fet petar la traca, hem posat a l'altaveu i la música i ..." no calia continuar la frase, només imaginar com la tradició engresca la majoria i sobta els qui encara no estan familiaritzats amb aquesta festa que es viu intensament a Callús.

El gruix del col·lectiu s'ha posat les piles a les nou del matí al Bar Els Caçadors i ha continuat la festa iniciada el dia anterior. Com és preceptiu, les caramelles del dissabte fan la ruta amb el trenet per diferents masos i cases de l'entorn rural de la localitat. La pluja va fer una mica la guitza, però "quan vam sortir de les Comes feia un sol ... molt bonic", rememorava la Judit.

Durant el cap de setmana, el centenar i mig llarg de caramellaires del grup dels grans canta i balla sardanes, un vals i els bastoners també entren en acció. Sempre amb l'Orquestra Rosaleda posant-hi la música en directe. Fa uns anys, la presència notable de joves va permetre crear un grup per ells amb vida pròpia dins del col·lectiu. Així, en alguns punts del recorregut, fan els seus balls, i quan actuen al costat dels adults amb el galop es percep la vitalitat d'una tradició que sembla tenir la continuïtat assegurada.

Quan tomba l'any ja s'albira el moment de començar els assaigs, almenys una desena per arribar amb la lliçó apresa al dissabte i el diumenge de la Setmana Santa. Mentre uns transitaven aquest matí per la part alta, els menuts agafaven un altre rumb. "Em sento una privilegiada", afirmava satisfeta la Montserrat Casas des del seu balcó després de presenciar, talment com si estigués a la llotja del teatre, els primers balls del grup dels petits. Aquesta veïna de Callús fa de modista dels més joves de la celebració i té el vestuari llest per a quan toca.

A baix, a peu de carrer, la il·lusió reflectida als ulls dels infants. Guarnits amb el vestit tradicional, uns duien cistelles, altres guardioles i un grupet maniobrava amb les ballestes articulades que enlairen les flors als callussencs i les callussenques que, des de finestres i balcons, recompensen el gest amb una aportació.

El sentiment caramellaire es viu a flor de pell i es transmet de pares a fills. Callús, un any més, ha fet honor al seu vincle íntim amb la tradició de les caramelles.