Cabrianes celebra 125 anys de les seves caramelles

Cabrianes, al terme municipal de Sallent, amb poc més de 300 habitants, pot presumir de tenir unes caramelles centenàries. La població té constància que el 1900 ja se’n cantaven i 125 anys després encara manté viva la tradició de sortir als carrers i masies a cantar i ballar coincidint amb la Pasqua. Per celebrar aquesta efemèride, diumenge es farà una jornada festiva, que reunirà desenes de caramellaires de diferents èpoques que faran una demostració dels cants i danses.

Els veïns de Cabrianes tenen constància que, com a mínim des del 1900, es canten caramelles. Pilar Comaposada, guardiana de la memòria històrica cabrianesa, recorda que el seu avi, nascut el 1907, ja n’havia cantat a principi del segle XX. A partir d’aquí, la seva filla Rosa Oller, una de les coordinadores actuals de les caramelles, juntament amb Anna Riera i Neus Basany, «vam anar descobrint que com a mínim des del 1900 s’estaven cantant caramelles a Cabrianes», amb l’obligat parèntesi de la guerra civil o la pandèmia, quan es van cantar des del balcó.

Gràcies també a la memòria oral saben que el 1950 es van incorporar els balls a les caramelles, que inicialment estaven protagonitzades només pels cants. S’hi dansava «el ball de bastons, el de les cintes i l’Hereu Riera», diu Comaposada. Però «ballaven només els nens i cantaven només els homes», puntualitza Oller. Això va canviar als anys 60 quan «com que hi havia pocs nens, es van afegir les nenes».

Les caramelles de Cabrianes tal com es coneixen ara, amb una combinació de balls i danses s’inicien els anys 70 i, des d’aleshores, «han anat evolucionant amb balls més elaborats i característics d’un esbart». Com a dades destacades, l’any 1985 van formar un dels pocs grups de noies bastoneres que hi havia a Catalunya i el 2000, a conseqüència de més de 120 anys de caramelles i amb la idea de donar un nom al grup, neix l’Esbart de Cabrianes, que està capitanejat per Oller, Basany i Riera, que s’encarreguen que cada any per Pasqua hi hagi caramelles. Van agafar el testimoni de mossèn Joan Ollé, que es va encarregar de dirigir les caramelles durant dècades, i actualment tenen a Pere Muncunill com a director musical. Comencen a moure fils per carnestoltes i assagen sis dissabtes. Aquest any van batre rècord de participants: un total de 96. Un símptoma del bon estat de salut de les caramelles centenàries.

Un mural commemoratiu

Aquest diumenge faran festa grossa per celebrar els 125 anys. Començarà el matí amb una projecció d’imatges històriques al Centru i la inauguració d’un mural commemoratiu obra de l’artista Quim Moia. Després d’un dinar al pavelló, a la tarda, arribarà el colofó: una actuació que reunirà més d’un centenar de caramellaires actuals i veterans que interpretaran diferents danses. Serà «una barreja de tots els temps» per celebrar una tradició que, com diu Oller, significa «carrer, festa i poble».