Arnau Sucarrats, el santpedorenc que competeix entre els millors del món amb un cub de Rubik

Arnau Sucarrats és un jove de 14 anys de Santpedor que estudia tercer d’ESO a l’IES d’Auro d’aquesta població. Es vol orientar cap al Batxillerat Científic, i encara té un temps de marge per acabar de decidir si es decanta per la Física o l’Astronomia. Mentrestant, té clar que vol seguir practicant i créixer com a expert en la resolució de cubs de rubik.  

D’on et ve l’afició pels cubs de rubik? 

De la família, no. En tenia un i el vaig començar a moure. I com que soc molt competitiu, vaig mirar tutorials i en vaig anar aprenent. 

Sempre has tingut facilitat per completar-los? 

Vaig començar amb 8 anys i ara en tinc 14. Hi ha gent amb més traça, però saber-ne no és instantani i tothom necessita un temps mínim d’aprenentatge.

De quin tipus? 

Primer has d’aprendre com resoldre el cub i després cal moltíssima pràctica. Es tracta d’anar buscant noves maneres, provar coses, i evolucionar cap a mètodes més avançats amb l’aprenentatge de nous algoritmes. Com menys te’n sàpigues, més passos hauràs de fer per resoldre’l.

Hi ha un patró, doncs? 

Sí. La resolució va per capes. Fer les dues primeres és bastant intuïtiu, i després és quan ja comença a dependre dels algoritmes.

Quants n’hi pot haver? 

El mètode més utilitzat en té al voltant de 70 o 80, però n’hi ha que poden arribar fins als 400 o 500. Jo n’he après uns 40 a base de pràctica i dels manuals que ho expliquen.

Hi ha una certa lògica i matemàtica en la resolució, doncs? 

Prefereixo dir-ne memòria perquè no cal ser un bon matemàtic per resoldre cubs. He conegut gent que és terrible amb les matemàtiques i sap resoldre fàcilment un cub. Jo ho faig de memòria. Et pots trobar el cub desfet en diverses posicions, i hi ha algoritmes per anar-les resolent, però l’important és reconèixer el patró, recordar com es pot resoldre, i aplicar-ho.

Són hores de pràctica i estudi...? 

Jo hi dedico un mínim d’un quart d’hora diari, però hi puc estar mitja hora o una hora. A vegades me’l desfaig com em diu una màquina perquè sigui una barreja sense trampes i el vaig provant de resoldre analitzant bé el que faig. Altres vegades hi dedico estones d’estudi. 

Practiques en el temps lliure, potser en comptes de connectar-te a les xarxes, o de sortir... 

Hi ha temps per a tot, i també passo força estones amb el mòbil. No vull practicar amb el cub moltes hores al dia perquè ho avorriria, i crec que tampoc no em serviria per aprendre gaire més. El cub és un hobbie que he volgut potenciar molt perquè realment m’agrada. 

Què en pensen els amics? 

Ara que em presentaré al mundial, he notat molt interès. N’hi ha que també en volen aprendre, els he anat ajudant i ja en saben resoldre.

Hi ha gaires tipologies de cubs? 

Moltíssimes. El 2x2 és petit i més fàcil, i em permet saltar-me més passos perquè no hi ha arestes. Em sembla molt més dinàmic. També hi ha el 3x3, el 4x4..., i en categories oficials fins al 7x7, però s’ha arribat a inventar fins al 30x30. També hi ha altres versions com el Pyraminx, en forma de piràmide, o el Skewb, que agafa la idea del 3x3 però amb un gir en diagonal. I el Clock, que incorpora nou agulles en les seves dues cares i unes rodetes que giren per les dues bandes simultàniament amb l’objectiu d’aconseguir que marquin totes les 12.

En quant de temps els resols? 

Depèn molt de cada cas. Però les resolucions més ràpides són d’uns 5 segons amb el Piyraminx i el Skewb, d’un minut amb el 4x4, uns 10 segons amb el 3x3. Amb el 2x2 puc trigar un segon si la barreja es pot resoldre en quatre moviments.

D’aquesta afició, en treus profit per al desenvolupament d’altres aptituds en la teva vida personal? 

És possible que m’ajudi a tenir més paciència, com la que s’ha de tenir per practicar i estudiar, i també a desenvolupar la memòria. A més, amb la resolució dels cubs, estimules el cervell.

I per gestionar l’estrès? 

Podria funcionar, però en el meu cas no gaire perquè vull superar el meu rècord. Per això m’enfado i m’acabo estressant més. Però en general, és cert que em fa estar millor, m’estimula a fer coses, i sempre està bé tenir una excusa per poder desconnectar del mòbil. 

A què aspires amb el campionat del món? 

Tinc claríssim que ni tan sols m’acostaré als primers llocs. No hi vaig a competir sinó a fer-ho tan bé com pugui. M’ho prenc com una experiència, com un aprenentatge, com una manera de poder millorar, i sobretot hi vaig amb ganes de conèixer gent de tot el món que comparteixen aquesta mateixa afició. 

Als teus ídols... En tens? 

Sí, i la majoria llunyans. El que tinc més a prop és Teodor Zajder, de Polònia, que és un nen de 7 o 8 anys i té el rècord mundial en la categoria de 2x2. Però n’hi ha altres, sobretot xinesos. Segur que me’ls trobaré a tots a Seattle. No els he vist mai en persona i estic molt emocionat de poder-m’hi fer fotos. També hi haurà els influencers que m’han ajudat amb els seus tutorials de YouTube. 

Quants cubs tens a casa? 

Cap a una trentena, la majoria 2x2 i 3x3, de diferents gammes perquè la tecnologia dels cubs també evoluciona i va millorant en imantació, lubricació, o en la mecànica que facilita els girs... Com més bo sigui el cub en aquests aspectes, més fàcil serà fer un bon temps.