El repte de Sallent: transformar els «passius» miners en «oportunitats»

Sallent s’ha posat al davant un repte gegantí. En dimensió física (per l’àrea que abasta) i en capacitat d’imaginació i projecció i, sobretot, de concreció i materialització. El de transformar tot allò que ha quedat marcat per dècades d’activitat minera d’explotació de la potassa al poble, que com a tal va cessar fa cinc anys.

Aquest és l’enorme propòsit que, en termes generals, es planteja afrontar la Comissió de la Mineria de Sallent, una plataforma de projecció que, tal com explicava regió7, està formada per representants polítics i entitats civils, que va començar a caminar fa un any, però que s’ha presentat públicament per acotar el seu àmbit de treball, definir els objectius i començar a obrir el debat. I tot plegat, amb una mirada analítica del passat i el present, però sobretot, amb un enfocament propositiu i «il·lusionant» per empènyer aquesta transformació aconseguir fer realitat un lema que es va anar repetint: el de «transformar els problemes» que ha deixat l’activitat i el seu cessament «en oportunitats».

Que aquest és un repte compartit i que genera inquietud es va posar de manifest en l’acte de presentació, tant per la composició de la comissió (hi són representants tots els partits polítics del consistori sallentí i tres entitats civils diferents: les plataformes ecologistes Montsalat i Prou sal! I també Municipis Salins Sostenibles), com per la presència de més d’una seixantena d’assistents de públic, entre els quals polítics (a banda dels locals, hi havia entre altres la directora territorial d’Empresa a la Catalunya Central, Ivet Castaño; el president comarcal del Bages, Eloi Hernández; o el regidor del govern de Manresa Carles Garcia) i també representants de l’empresa ICL.

Reinventar-se

«Quan una activitat extractiva tan important cessa, cal projectar el futur, reinventar, recosir, reindustrialitzar i rescabalar. A tot Europa es fa així», deia l’arquitecte Jordi Ludevid, ànima de l’entitat Municipis Salins Sostenibles (i que va intervenir també en nou de Prou Sal! i Montsalat). Ludevid, que actuarà com a secretari tècnic de la comissió, va ser l’encarregat de definir l’àmbit de treball, formada per vuit espais entorn del que ha estat l’explotació: les instal·lacions de la factoria minera, les basses de retenció, els dos runams (Cogulló i Botjosa), tres barris, com són el mateix de la Botjosa, el de la Rampinya (el més proper als runams) i el de l’Estació (desallotjat i enderrocat per l’enfonsament del subsol) i un espai natural com és la riera de Soldevila.

«Es tractaria de retornar al paisatge els vuit espais clau de la ribera dreta sallentina, part essencial i emblemàtica de la conca salina, que és una unitat de paisatge de Catalunya», va manifestar Ludevid, després d’assenyalar que «el cessament de l’activitat extractiva ha passat una mica inadvertidament, sense gaudir gaire d’una rellevància destacada. Però és un fet molt important, cabdal des de molts punts de vista: econòmic, social, ambiental, paisatgístic, urbanístic i, fins i tot, jurídic. Aquest tancament té un abans i un després, i nosaltres avui estem en el després».

I hi va posar els primers ingredients necessaris. D’una banda, va dir, «seria extremadament positiva una activitat econòmica industrial estratègica de nova generació com la que ja hi ha anunciada», vinculada a la fabricació de bateries. De l’altra, va posar l’accent en el fet que per fer aquesta transformació «caldrà l’ajuda de moltes parts».

Més enllà de Sallent

«Ningú no impulsarà aquest projecte per nosaltres», va afirmar, però tot seguit hi afegia que la clau serà que «si aconseguim abordar un projecte propi, consistent, rigorós i, sobretot, compartit, serà imparable». I en aquesta línia va manifestar que «immediatament necessitarem el suport d’ICL, l’actual i darrere de les empreses concessionàries. La seva ajuda, la seva comprensió, imaginació, professionalitat, el seu compromís amb el territori i la seva generositat seran absolutament imprescindibles, en la convicció que el retorn d’aquest esforç conjunt i compartit serà molt positiu».

De la mateixa manera, va requerir el suport del ministeri d’Indústria i del govern de la Generalitat: «l’autoritat del ministeri és inqüestionable, com a responsable i tutelar de la mineria. I com a facilitador del suport econòmic a una nova indústria estratègica. I com a membre d’un Govern que és propietari del barri de la Botjosa».

Estem davant d’una oportunitat històrica, que ens exigeix transformar un passat complex en un futur il·lusionant", diu l'alcalde de Sallent

Els missatges de tots els qui van parlar en la presentació de la nova comissió van coincidir amb la necessitat d’una mirada de futur, propositiva i positivista. En l’obertura de l’acte, l’alcalde de Sallent i president de la comissió, Oriol Ribalta (ERC), afirmava que «estem davant d’una oportunitat històrica, que ens exigeix transformar un passat complex en un futur il·lusionant. I ho volem fer amb treball, diàleg i determinació».

Ribalta també va voler deixar clar d’entrada la necessitat d’una implicació a tots els nivells: «Aquesta transformació no l’ha de fer només l’Ajuntament i el poble de Sallent, no podem anar sols. Necessitem interpel·lar tots els actors implicats que tenen responsabilitat i acció directa en l’entorn miner. Un entorn que és un àmbit molt gran: la indústria, els barris afectats i tot un conjunt del nostre municipi», referint-se també indirectament d’aquesta manera a administracions superiors (Generalitat i govern central) i a l’empresa minera.

"Volem arribar a solucions"

Guillem Cabra, un dels regidors integrants de la comissió (Fem Poble-CUP), es referia a «tres impactes» després de la clausura de l’activitat minera a Sallent: «social, econòmic i ambiental». El social el resumia en «barris degradats, zones i espais morts, també en un buit en la memòria històrica del nostre municipi de totes aquelles treballadores i treballadors que hi han deixat moltes hores, i alguns la vida, també en un patrimoni social i cultural en mans d’una empresa privada que hauríem de tornar-lo a protegir en mans públiques. I amb zones industrials amb un futur incert». A l’econòmic hi posava «els centenars de milions d’euros públics que s’estan destinant a corregir els efectes de la salinització a l’aigua»; i l’ambiental, «implica veure com restaurem i com fem complir aquesta sentència que diu que s’han de restaurar els runams salins a Sallent».

Tanmateix, Cabra també va apostar per una mirada endavant: «volem arribar a solucions. No les sabem avui. Per tant, el que hem de fer tots plegats és treballar perquè aquestes solucions arribin i posin èmfasi en tots aquests impactes. I que d’aquí a dos anys, quan fem la primera valoració d’aquesta comissió, no puguem dir que no ha passat res, sinó que ja hem començat a concretar aquest futur».

Finalment, l’exalcalde de Sallent i fins fa poc diputat per Junts David Saldoni, s’apuntava sobretot a aquest missatge, tot admetent que la mineria a Sallent ha estat un procés de dècades «amb llums i ombres». Així, en destacava que «ha portat molt progrés i desenvolupament a aquest poble i a aquesta àrea minera, però no podem obviar tots aquests passius que ens queden al nostre territori. I això ho hem de poder afrontar d’una forma consensuada».

Per a Saldoni, el primer èxit per fer-ho és la configuració mateixa de la comissió, que creu que té com a missió fonamental que «és intentar que aquest gran problema es transformi en una gran oportunitat». L’exbatlle demanava un «canvi d’enfocament». Admetent aquests passius de la mineria, representats sobretot en els runams salins, demanava «canviar l’enfocament de la rancúnia i de retreure tot allò que ha anat malament, canviant-ho per una visió d’esperança de futur. Hem de crear un projecte il·lusionant, una esperança de futur. Això no vol dir que no s’hagi de ser exigent, amb l’empresa els primers i amb institucions superiors tot seguit. Perquè des de l’exigència podrem construir projectes positius».

La presentació va cloure amb una conferència de la historiadora Rosa Serra, que va defensar el llegat del passat miner com un fort potencial patrimonial que es pot explotar en el futur des de múltiples vessants, dels quals en va posar exemples d’arreu del món.

Subscriu-te per seguir llegint