El tren fins a Santpedor ha de tenir projecte l’any que ve

Tres propostes històriques per a l’ampliació dels serveis de trens al Bages reviuen. La més concreta, que la redacció del projecte executiu per portar el servei de Ferrocarrils de la Generalitat fins a Santpedor s’ha d’adjudicar aquest 2025, el que suposaria que estigués a punt l’any que ve. Però també compromisos per arribar a estendre aquest servei a través de les línies de FGC fins a Sallent i Súria. I tornar a posar seriosament sobre la taula el somni de creació d’un eix transversal ferroviari, amb parada a Manresa.

Totes tres formen part del paquet d’acords a què ha arribat el grup parlamentari dels Comuns amb el Govern del PSC a la Generalitat perquè aquest pugui aprovar un suplement de crèdit (que es preveu que el Parlament convalidi aquest dimecres) que suposarà globalment una injecció de 469 milions d’euros en diferents àmbits. Els Comuns, però, han posat concrecions per a aquest suport, i en el cas del Bages es tradueix sobretot en lligar el compromís d’aquestes apostes en matèria de trens.

En concret, l’acord inclou que s’haurà de licitar la redacció del projecte executiu de l’anomenat tren-tram del Bages entre Manresa i Santpedor durant el 2025, i incloure en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya el desenvolupament del tramvia fins a Sallent i Súria, així com l’estudi de l’Eix Transversal Ferroviari Lleida-Girona amb aturada a Manresa.

Els Comuns destaquen el fet que «es posa calendari» al projecte per fer arribar el servei de passatgers fins a Santpedor i que «s’avança cap al tren-tram sencer» amb el compromís de desenvolupament futur cap a Súria i Sallent. I defineix l’Eix Transversal Ferroviari, que ha de permetre la connexió en tren des de Manresa amb Lleida i Girona, com «una infraestructura imprescindible per al reequilibri territorial del país i clau per descentralitzar-ne l’economia i enfortir les comarques centrals».

De fet, en el cas dels tren-tram el Govern de la Generalitat ja va prendre el compromís d’avançar en aquests projectes, en una compareixença parlamentària del secretari de Mobilitat, Manel Nadal, aquest mes de maig. En aquell moment va dir que el govern de la Generalitat «no descarta cap tramvia», tampoc el del Bages, i va assegurar que el condicionament del traçat fins a Santpedor serà una realitat dins d’aquest mandat, així com les dues noves estacions de Manresa, a la Parada i al Parc de l’Agulla. Pel que fa a la resta del traçat, s’opta per treballar amb la transformació de les actuals vies de mercaderies de Súria i Sallent (perquè ja hi ha un traçat existent) i fer una línia d’autobús entre Sant Joan, Manresa, Sant Fruitós i Navarcles.

Per a la proposta de perllongament de la línia de Manresa Alta fins al Parc de l’Agulla, la previsió apuntada el mes passat era la d’aprovar l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental per fer les dues noves estacions de Manresa, a la Parada i al Parc de l’Agulla, i redactar l’estudi constructiu de cara al 2026, amb un cost de 13 milions d’euros. Aquest any també es preveu fer l’estudi informatiu de la perllongació d’aquest traçat fins a Santpedor, amb un cost de 17 milions d’euros. Una actuació que, segons Nadal, es faria dins d’aquest mandat.

Pel que fa a la part del traçat que uniria Manresa amb els ramals de Súria i Sallent, de moment es faria la reserva urbanística per a les futures actuacions.

El tren transversal té una reserva de sòl vigent

De l’eix ferroviari transversal se’n va presentar l’estudi previ el juliol del 2005. I gairebé cinc anys més tard, el gener del 2010, el mateix conseller del que llavors era Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic que en posava les directrius i, sobretot, servia per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per on havia de passar el futur traçat. Una reserva que segueix vigent i que abastava 57 municipis repartits entre 10 comarques.

L’eix transversal ferroviari es va plantejar com una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat per enllaçar Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectaria, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçaria de manera directa o indirecta amb els seus aeroports, i també amb l’aeròdrom d’Igualada/Òdena. A més, es plantejava un ramal des d’Igualada a Martorell per connectar amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’eix transversal ferroviari era de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.

Aquesta línia es plantejava amb un ample viari internacional i dissenyat per a trens de viatgers amb velocitats de fins a 250 km/h i de mercaderies de fins a 120 km/h. D’aquesta manera, el temps total del recorregut de tot el traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts, i en cadascun dels trams d’entre 20 minuts i mitja hora.

Es preveia crear 8 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, tindria 10 estacions, comptant les de Lleida-Pirineus i la de Girona, ja existents.  

Subscriu-te per seguir llegint