El Govern no veu viable jurídicament un rescat de l’autopista C-16

El Govern de la Generalitat dona per fet que el rescat de l’autopista Terrassa-Manresa (C-16) serà jurídicament inviable i que caldrà esperar que se n’extingeixi la concessió, que finalitza el 2036. El que fonamenta aquesta posició són les conclusions que ofereixen els estudis que va encarregar el departament de Territori, encara amb ERC a l’executiu, i dels que en els últims mesos n’han anat rebent els resultats (que Regió7 va avançar a final de febrer) que apunten que les possibles vies d’alliberament no arribarien a bon port (per a l’interès públic).

El posicionament de l’actual executiu sobre aquesta qüestió concreta va quedar expressat en la intervenció que el representant parlamentari del grup de govern, el PSC, va fer en la comissió de Territori d’aquest dimecres. Va ser el diputat socialista (i alcalde de Castellgalí) Cristòfol Gimeno qui es va manifestar i va haver d’expressar el vot de la seva formació en relació en un dels punts de la proposta de resolució que va presentar Esquerra amb diferents mesures per a la mobilitat al Bages. La proposta constava de 9 punts i Gimeno va demanar una votació un per un, ja que els socialistes eren favorables a alguns d’aquests, però amb altres hi estaven en desacord. Així, el PSC (i també el PP) va votar en contra de l’últim, que textualment demanava «continuar estudiant totes les opcions legals per rescindir el contracte actual, que és abusiu, i alliberar el peatge de la C-16».

Prèviament, en els torns de debat, Cristòfol Gimeno havia exposat que «hi ha un element, que és l’estudi jurídic encarregat per a un possible rescat de la C-16. Aquest estudi diu clarament que no és viable jurídicament el rescat. No es pot alliberar i ens hem d’esperar al 2036 perquè els pactes d’aquesta concessió es van fer en uns termes concrets i determinats».

Esquerra, a través de la diputada Lluïsa Llop, sostenia que, «de sempre, ERC considerem que és una via on es va fer una concessió absolutament abusiva i que, per tant, és necessari continuar-hi treballant, tant en la gratuïtat com en el seu rescat. Perquè, si és abusiu, entenem que hi ha vies de reversió».

Per contra, el representant del PSC a la comissió es reiterava en el resultat de l’estudi jurídic «que es va encarregar per analitzar la possibilitat del rescat de la C-16, que és cert que ens segueix penalitzant des del 1999, quan algú va prendre la decisió que s’havia d’ampliar el termini de la concessió fins al 2036 [en referència a una mesura que va prendre el govern de Convergència], i que ens ho hem d’anar menjant perquè és així. Però aquest informe que ja va encarregar el govern anterior i del que ara en tenim conclusions ens diu clarament que no és viable jurídicament el rescat de la C-16. Per tant, ens diu que no es pot alliberar, no es pot rescatar i ens hem d’esperar al 2036 pels termes en què es van fer els pactes de la concessió». Tot i el vot negatiu de PSC i PP, el punt es va aprovar pel suport de la resta de formacions.

Què diuen els estudis jurídics

En aquests estudis fets per experts externs als quals feia referència el diputat del PSC, i dels que Regió7 ja en va donar detalls el febrer, es van valorar tres vies principals, totes elles amb una mateixa finalitat (el rescat) i en tots els casos la conclusió es considera que hi ha obstacles insalvables. D’una banda, el que seria el rescat directe per fer-la posteriorment gratuïta. És a dir, una resolució anticipada del contracte de concessió. De l’altra, un rescat motivat per una hipotètica implantació d’una taxa general d’ús de la xarxa viària, el que tècnicament es coneix com a vinyeta. I la tercera, una modificació del contracte de concessió (que és diferent d'una resolució anticipada) que establís la supressió del peatge.

En el primer dels supòsits s’hauria valorat argumentar aspectes com la ineficiència de les vies alternatives, o la necessitat de reduir efectes negatius en aquestes altres carreteres (en aquest cas la C-55 i la C-58), com serien l’accidentalitat o la congestió. Sobre aquesta hipòtesi, els estudis jurídics apunten que aquests factors no es poden considerar una causa d’interès públic que justifiqui un rescat i que no es pugui pal·liar amb altres mesures. És a dir, determinen que no es podria esgrimir aquests factors negatius a les carreteres que hi ha com a alternativa gratuïta com un fet sobrevingut després de la licitació de la concessió.

Pel que fa a un rescat motivat per la possible implantació d’una taxa de caràcter general, els estudis exposen, a grans trets, que no hi ha cap garantia que la mesura no sigui anul·lada pels tribunals, perquè primer caldria el rescat. A l’inrevés, apunten, l’establiment de la vinyeta com a mesura prèvia no serviria com a causa justificativa d’un rescat posterior.

I en relació amb la tercera via possible, un canvi en la concessió que en definitiva suposés eliminar el peatge, els estudis encarregats per la Generalitat tampoc no el veurien viable. L’argument central en aquest cas és que, a la pràctica, s’entendria com un canvi total d’aquesta concessió, fins al punt de poder ser considerat un peatge a l’ombra i que s’hauria d’haver plantejat com a tal des del procediment inicial perquè hi haguessin pogut concórrer totes les empreses que volguessin sota aquelles condicions.  

Subscriu-te per seguir llegint