Enramades de Sallent: «Hem anat teixint un ambient molt maco i que fa poble»

A Sallent el Corpus és sinònim d’Enramades, una de les festes més genuïnes del municipi bagenc amb arrels medievals i declarada d’interès nacional, que converteix carrers i places del poble en una obra d’art col·lectiva. Els enramadors i enramadores ja han començat el compte enrere per iniciar, demà al vespre, el muntatge dels elements decoratius que, des de fa setmanes, han anat cuinant a foc lent. Creacions artístiques que, de forma efímera, es podran veure en un total de disset espais del poble, de dijous a dilluns. Enramar és un art, però sobretot un sentiment i hi ha tants estils i maneres de fer com carrers decorats.

Esforç, compromís, il·lusió, unió... són algunes de les paraules amb les quals es pot definir el moviment veïnal que generen les Enramades de Sallent, una tradició de prop de 7 segles que ha arribat als nostres dies i ha anat passant de generació en generació, tot i les dificultats per trobar, en alguns casos, un relleu generacional.

Els veïns i veïnes del carrer Sant Bernat fa 52 anys que enramen ininterrompudament. Comencen a rumiar la temàtica de cada any després del Carnaval i un cop la tenen es posen a treballar. «A nosaltres ens costa tenir-ho molt definit al principi i, a mesura que anem fent coses, ens anem engrescant o canviant idees i al final sempre hi ha corredisses» confessa Marta Sorribas, enramadora del carrer de tota la vida.

Enguany, el Sant Bernat es convertirà en Les mil i una nits i, segons Sorribas, «no sabem ben bé com sortirà perquè fins que no ho tenim muntat tampoc no veus l’efecte. Tens unes idees al cap, però un cop projectades al carrer són millor del que et pensaves... o pitjor!». Coneixent la trajectòria del carrer, un dels més veterans i amb més experiència, segur que seran millor. La sallentina valora de les Enramades «el repte de veure què aconseguirem fer cada any i el contacte amb els veïns, que durant l’any a vegades perds i aquests dies augmenta».

Lluïsa Coit, amb 78 anys, és una de les enramadores veteranes i que ha viscut la festa sallentina des de petita, primer al carrer del Cos, on vivia, i des de fa 30 anys al Sant Esteve. Ara, pràcticament no hi ha veïns del carrer que hi participin i «sort que ens ajuden, si no no ho faríem pas», diu. Per fer les decoracions Coit té l’ajuda d’amigues, coneixences i familiars, a qui reuneix cada tarda i, mentre van teixint l’enramada, «una xerra d’una cosa i l’altra d’una altra i ens ho passem bé».

Les papallones seran les protagonistes d’aquest any. N’han fet a centenars. De totes mides i materials, amb cartró, cartolina, porexpan i goma eva. També han fet flors: «en tenim unes 3.000!», diu. «Ja veurem com queda quan estigui muntat perquè això és una sorpresa, a vegades et penses una cosa i després te’n surt una altra».

Art amb missatge

El carrer Nou, que durant uns anys va deixar de participar en la festa, ja fa un temps que va tornar amb força i sorprèn cada any amb una enramada on l’art i el missatge sempre es donen la mà. Alexis Vivet, dissenyador de professió i «sallentí importat», com s’autodefineix, n’és una de les ànimes. Tot i que hi havia tingut un despatx ara no viu al carrer, com la majoria de persones que formen part del grup. «Som gent de diferents llocs de Sallent, aglutinem i tothom que s’hi trobi a gust és benvingut». Confessa que «ens ho passem molt bé i per poc que puguem ho anirem fent cada any». Destaca que de mica en mica «amb els carrers hem anat teixint un ambient molt maco i la veritat és que fa molt poble».

Enguany, el títol de l’espai és Atrapada, que diu molt i no diu res. De fet, ja ho fan amb aquest propòsit. «A nosaltres ens agrada mantenir el misteri fins al final». Vivet explica que «sempre intentem lligar un parell de coses: una que sigui ornamental i una altra que tingui un rerefons, és a dir, que doni informació o que faci pensar. Intentem que el carrer tingui diferents nivells de lectura». Amb un estil diferent de la resta, el carrer Nou concep l’enramada com una exposició i ho acostuma a fer amb una combinació de diferents materials. Aquest any, «hi ha algunes peces petites auxiliars que estan fetes amb impressió 3D». Fins aquí podem explicar. La incògnita es desvetllarà a partir de demà.

Relleu generacional

Tot i que les Enramades es mantenen ben vives i en els darrers anys hi ha hagut una embranzida, amb la recuperació d’alguns carrers que havien deixat d’enramar i la incorporació de les escoles i altres col·lectius, el relleu generacional continua sent un dels hàndicaps d’alguns carrers on els enramadors de tota la vida s’han fet grans i no n’hi ha de joves. En aquest sentit, Lluïsa Coit del carrer Sant Esteve confessa un cert casament i la necessitat d’aquest relleu perquè «anar al capdavant arriba un punt que també cansa» i si no entra gent nova «s’anirà perdent».

Tot i que cada cop els costa més tenir gent per fer les enramades perquè ja queden pocs veïns de tota la vida, al carrer Sant Bernat, «els darrers anys hem tingut força gent a col·laborar», explica Marta Sorribas. Ara, per preparar l’enramada «som un nucli fix, gent que ve quan pot i també anem tibant de contactes per coses puntuals».

El Sant Bernat, el Nou i el Sant Esteve són només tres dels disset espais que, des de dijous i fins dilluns, es podran visitar a Sallent. Les Enramades d’aquest any comptaran amb temàtiques molt diverses i faran viatjar als visitants a indrets com Tiébélé (Burkina Faso), Nàpols, Mèxic o les Illes Canàries. També hi serà present l’obra d’Antoni Gaudí, una selva tropical i els 13 capítols de la popular sèrie de les Teresines.

Subscriu-te per seguir llegint