TRIBUNA
Patrimoni miner de Sallent
Jaume Serra Carné; Lluís Virós; Jordi Sardans; Francesc Gasol; Josep Maria Mata Perelló
Els darrers mesos s’ha informat que a les instal·lacions de les antigues Potasses de Sallent s’hi farà una gran indústria de càtodes per a bateries elèctriques. (Cf. Regió 7 17.1.2025) Sens dubte que es tracta d’una gran notícia, d’una gran oportunitat industrial que pot posar Sallent i el Bages en un lloc punter de la transició energètica. La realització d’aquest complex industrial suposarà la transformació de l’espai de l’antiga mina de potassa de Sallent a la zona de la Butjosa.
Des de l’Ajuntament de Sallent s’ha creat una Comissió de la Mineria de Sallent que té com a objectiu principal «fixar els projectes de recuperació de les zones malmeses per l’activitat minera. És a dir consensuar un pla d’endreça de les zones afectades. La creació de la comissió parteix del reconeixement conjunt dels impactes ambientals i urbanístics que ha tingut al llargs dels anys aquesta activitat minera per acabar modelant un pla de futur per al seu rescabalament» (Regió7 29.5.2025)
Sembla clar que la preocupació de la Comissió és el tema ambiental, retornar els antics espais miners a la seva condició paisatgística natural esborrant les zones malmeses per l’activitat minera. Els runams que ha deixat l’activitat minera són un gran repte a superar si es compleix la sentència judicial que va dictar que calia eliminar el runam. Cosa que ens sembla una fita inabastable. El que no diu la Comissió és què cal fer amb el patrimoni miner de Sallent. De fet ni l’esmenta per a res. A Sallent hi ha un patrimoni miner de gran interès des de molts punts de vista: arquitectònic, tècnic, industrial, laboral, social, històric, geològic. Un patrimoni que ha quedat parat en el temps, que en bona part es conserva tal com va quedar en el moment en què va cessar l’activitat d’explotació minera. El Bages és i ha estat una zona minera important en relació a l’explotació de potassa: Cardona, Súria, Balsareny i Sallent van ser importants nuclis miners des dels anys trenta del segle XX. Avui la mineria de la potassa en concentra a Súria amb unes infraestructures i tecnologia de primer nivell sota la direcció de l’empresa ICL. El passat miner de cap manera s’ha d’esborrar sinó que cal conservar-lo perquè forma part de la identitat de cada població.
I a pesar de tot pot continuar sent un actiu econòmic i social si se li sap trobar la manera de fer-lo viu, d’adaptar-lo a nous contextos. Certament no és fàcil, però és el repte de futur que tenim si volem respectar el Patrimoni que ens ha estat llegat i que hem de conservar si no volem trair la nostra història. Els 90 anys d’activitat minera a Sallent han deixat un Patrimoni Miner molt ric i interessant que caldria preservar. La mina ha estat el principal factor econòmic, social i cultural de Sallent durant cent anys. El llegat que ens ha deixat cal preservar-lo perquè forma part essencial de la història de Sallent.
Fa uns anys (2016) es va fer un informe sobre aquest Patrimoni miner sallentí. En aquell estudi es feia una anàlisi dels elements que des d’un punt de vista de Patrimoni miner caldria protegir quan cessés l’activitat minera cosa que es va produir el 2020. En aquell informe s’indicaven els elements principals susceptibles de ser protegits:
1. Colònia d’habitatges miners de la Butjosa. Amb un temple inclòs. Es tracta d’un petit conjunt de casetes de miners. Sols es conserva una part de les que hi havia.
2. Línia fèrria del tren que anava de Manresa a Guardiola. El tram de Manresa-Sallent és l’únic que es conserva. Caldria preservar-la via i evitar el seu desmantellament encara que de manera immediata no tingui un ús.
3. Cal preservar els castellets que són l’element més emblemàtic de les mines.
4. Naus per a l’elaboració de la potassa. Dues gran naus de volta parabòlica on es processa la potassa. El residu es trasllada al Montsalat per una cinta. La nau més al sud es va construir als anys trenta tot i que s’ha renovat els darrers temps. També hi ha diversos edificis rectangulars de planta baixa on hi ha oficines, porteria, servei contraincendis, etc. En un s’hi podria situar un possible museu de la mineria de potassa. Sembla que l’arxiu es troba a les oficines, almenys hi era fa uns anys i caldria salvar-lo en una institució adient.
5. Algun tram de la cinta transportadora de material pot ser interessant de conservar com a exemple d’aquest transport singular.
6. Donat que no s’ha pogut accedir dins de les instal·lacions mineres poden existir altres elements patrimonials que caldria conservar.
En realitat no són elements dispersos, aïllats, sinó que formen un veritable paisatge industrial miner de gran valor patrimonial. Com se sap, a Europa el patrimoni industrial i miner es preserva perquè és un llegat històric valuós que restauren i mostren amb interès i signe d’identitat. El Patrimoni miner de Sallent és un repte, una oportunitat que cal desenvolupar per al futur perquè ha de continuar donant riquesa, vida i treball.
Demanem a la Comissió de la Mineria de Sallent i a la ciutadania de Sallent que tinguin en compte el valor del Patrimoni Miner de Sallent i el protegeixin perquè és preservar la seva identitat i un valor de futur.
En tot cas, és evident que són les institucions les que han de jugar el principal protagonisme en la defensa del Patrimoni, en aquest cas per protegir el Patrimoni Miner de Sallent. Defensem el Patrimoni!
- Una conductora de Monbus demana als passatgers que la guiïn per arribar a Manresa
- S'esfondra un mur de 8 metres que afecta diversos vehicles a l'accés principal de Cardona
- Un mort i una quinzena de ferits en el xoc d'un tren de l'R4 contra un mur de contenció caigut sobre la via a Gelida
- La nevada deixa mig metre de neu als Rasos de Peguera: 'No nevava tant des del temporal Glòria
- La família del nen atropellat a Avià rebutja un acord amb l'acusat
- Botiguers del carrer Guimerà de Manresa lamenten l’efecte negatiu en les vendes de les obres al vial
- Un cotxe de la policia atropella accidentalment una dona mentre feia un servei urgent
- La llevantada deixa Gósol sense llum, fa caure dues grans roques a Bagà i porta més de 50 centímetres de neu nova