Sant Fruitós adquirirà la totalitat de Can Figueras com a futur espai artístic i cultural
L’Ajuntament, que ja disposa d’una part de la finca, n’ha acordat la compra sencera amb la família del pintor abans d’acabar l’any, amb voluntat d’obrir-la al públic
Imatge recent d'una part de la finca de Can Figueras, amb la casa al fons / Arxiu | Alex Guerrero
La finca de Can Figueras de Sant Fruitós de Bages, on va viure l’il·lustre pintor Alfred Figueras i que ell mateix va fer construir l’any 1931, serà municipal en la seva totalitat abans d’acabar l’any. El 2019 l’Ajuntament ja en va adquirir una part, de poc més d’1 hectàrea, i ara comprarà les 4,2 hectàrees restants per tenir-la sencera, fruit d’un acord amb els descendents de l’artista, que en són els actuals propietaris. L’objectiu és convertir la casa i el seu entorn “en un espai cultural i social per al poble”.
Així ho apuntava l’alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, en un acte públic aquest dijous al vespre per exposar possibles propostes de futur d’aquest àmbit, concebut com “un nou eix vertebrador de la cultura del poble”, a partir de l’obra i la figura d’Alfred Figueras. L’acte, que es va fer al Teatre Casal Cultural, va comptar, a més de l’alcalde, regidors i tècnics, amb familiars del pintor, i amb l’arquitecte Jaime Coll, responsable d’un estudi històric i arquitectònic de la casa (del 2023), que podria haver estat dissenyada per Le Corbusier, un dels màxims representants de l’arquitectura moderna (vegeu més informació al desglossat).
La finca, coneguda originàriament com Els Pins i d’un total de 5,3 hectàrees, comprèn l’edifici on va viure Figueras i la seva família, i tot un entorn enjardinat dins l’àmbit del Parc del Bosquet. Amb l’adquisició parcial que ja en va fer el 2019, l’Ajuntament va condicionar l’exterior de la casa per fer-la accessible al públic i dotar-la de les mesures de seguretat necessàries, i va crear un jardí de papallones amb herbes aromàtiques, un sistema de reg, i punts de llum a la zona nord del recinte. Ara, amb perspectives de poder disposar aviat de la finca sencera, vol donar més visibilitat al llegat de Figueras i aprofitar-ho per projectar també artistes locals. Per això, l’equip de govern ha elaborat un pla genèric de propostes per desenvolupar a mitjà i llarg termini de forma consensuada amb entitats i amb la ciutadania. “Ha de ser un projecte del poble, no de qui ara governa, sinó de futur, i per això hi ha molta feina per fer”, apuntava Batanés.
Més que una Casa Museu
La proposta que llança Batanés parteix d’un nou espai que serveixi de punt de trobada d’artistes i on puguin exposar la seva obra “perquè ara Sant Fruitós no disposa de cap lloc adient per fer-ho”. Parla de reservar una sala d’exposicions permanent per a l’obra d’Alfred Figueras, i planteja un mínim de dues sales més. Una seria per a obres itinerants d’artistes de fora, i una altra, possiblement més petita, perquè gent del poble hi pugui exposar les seves col·leccions.
Aquests nous espais es podrien ubicar en un edifici de nova construcció dins la mateixa finca i proper a la casa. I tot plegat, pensat “no com un espai de vista d’un cop al mes perquè la gent vingui a veure com era el taller de Figueras o com vivia la família, sinó que ha d’anar més enllà d’una Casa Museu”. Tanmateix, Batanés deixa clar que és només una pluja d’idees que s’haurà d’anar definint a partir de convocatòries que es preveuen fer amb entitats i veïns per dibuixar projectes a mitjà i llarg termini. “Nosaltres impulsem aquest treball i passarem el relleu a qui governi”, afegia l’alcalde, si bé puntualitza que ha de ser un espai “sense carrers ni habitatges, sinó de cultura i diàleg amb els artistes”.
Un lloc “excepcional” que vol ser BCIL
Al seu torn, l’arquitecte David-Aaron López, que ha treballat amb la proposta com a coordinador de l’àrea de Territori i Planejament de l’Ajuntament de Sant Fruitós, va destacar durant la sessió de dijous “l’excepcionalitat” de Can Figueras, com a “obra inèdita i moderna que va aparèixer en un entorn rural” i amb unes característiques arquitectòniques similars a les d’altres edificis de Barcelona i d’Europa. Per això s’han iniciat els tràmits per declarar aquesta finca Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) sense descartar, més endavant, que pugui ser reconegut el seu interès nacional (BCIN).
Una imatge de la casa de l'any 1934, poc després de la seva construcció / Ajuntament de Sant Fruitós
A més, “la casa, la finca i l’entorn natural, donen moltes possibilitats”, fins al punt de poder fer un edifici nou “que complementi la casa”, i que en qualsevol cas seria “neutre, integrat, i per a usos culturals”.
El disseny de la casa és obra de Le Corbusier?
El disseny original de Can Figueras, del 1931, podria ser obra del prestigiós arquitecte suís Charles-Édouard Jeanneret-Gris, més conegut com Le Corbusier, tot i que, fins ara, no s’ha pogut corroborar amb certesa. Ho constata l’arquitecte i expert amb l’obra i la figura de Le Corbusier, Jaume Coll, després que ha liderat des de l’UPC una recerca historico-arquitectònica de la casa de Sant Fruitós per determinar-ne el valor.
L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Ribera, Alfred Figueras va exiliar-se a Alger, i allà va conèixer i es va relacionar amb l’arquitecte suís. No va ser fins el 1931, que va tornar a Sant Fruitós i va començar la construcció dels Pins (Can Figueras).
A partir d’aquí, els indicis que fan pensar que el disseny de la casa és fruit de Le Corbusier és l’estil de l’edifici, que s’inclou dins el moviment urbanista de començament de segle representat, entre altres, per l’arquitecte suís. A més, el mateix Coll explica que quan es va topar, per casualitat, amb una imatge dels plànols originals de la casa es va sorprendre de la similitud amb altres plànols de l’artista: «A part de reconèixer el seu grafisme, hi vaig veure elements molts seus», explica, i això l’anima a pensar que hi pot haver un vincle. Diu que tant les mides com altres elements estan fets a mà, i per això es pot comparar el grafisme (i la delineació) amb altres treballs seus.
El problema és que els plànols no estan signats, si bé explica que en aquella època això no era estrany i diu que, fins i tot, a vegades «els signava algú que no tenia ni títol acadèmic ni professional». Tanmateix, són uns plànols no signats, de manera que l’autoritat que la fundació Le Corbusier té a París no reconeix la seva autoria.
En qualsevol cas, Coll atribueix el disseny, com a mínim a l’escola de Le Corbusier, i concretament se sosté la hipòtesi que els plànols haurien sortit d’un despatx d’Alger que en aquell moment feia arquitectura moderna, a càrrec d’una "figura clau» com és Pierre André Emery, que era soci de Le Corbusier, i que el 1925 també es va establir a Alger. De fet, va ser el primer arquitecte en pràctiques al despatx Le Corbusier-Jeanneret entre el 1924-1926. Pel que fa a la delineació, podria ser obra de Jean de Maisonseul, alumne de Figueras i arquitecte en pràctiques al despatx d’Emery.
De totes maneres, d’entrada ja se sap que la casa no es va construir exactament com indicaven els plànols originals, i a més, anys més tard, es van fer ampliacions amb cobertes inclinades i altres elements que desvirtuen el projecte racionalista original.
Hi ha la intenció de continuar investigant.
Subscriu-te per seguir llegint
- L’anècdota d'un hotel-restaurant de Manresa que es fa viral: una reserva inexistent i una clienta que vol tenir la raó
- Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: 'El cervell no pot processar notícies negatives constantment, la persona es trona insensible i empàtica
- El conseller d’Agricultura durant la pesta porcina del 94: “S’hauria de donar barra lliure per eliminar senglars arreu”
- Retencions quilomètriques i accidents marquen el primer dia d’operació sortida del pont a la Catalunya central
- Un poble petit de l’Anoia, amb 400 habitants, fa un Mercat de Nadal que ja és un model d’èxit
- Una setantena de persones acompanyen la bandera de la Puríssima en la tradicional Passada per Manresa
- "Soc de Martinet i treballo per la NASA; amb esforç, atreviment i curiositat una pot aconseguir el que es proposi"
- Gran muralla verda d’Àfrica: Quin és el seu resultat?
