«Hi ha moltes ajudes per ser emprenedor, però també per no haver de treballar»

Entusiasta, vital i torrencial, Eugènia Vila Vilaró ha construït partint de zero una empresa que factura dos milions d’euros fent coses sorprenents amb la llum i les mol·lècules que la majoria de la gent té problemes per entendre. Reestablerta al Bages després d’una etapa a Barcelona, lidera a E.Vila Projects una de les línies de negoci més singulars de la indústria amb valor afegit de la Catalunya central.

Té un avi que va ser un erudit de la història de l’art a Manresa i una mare escriptora, però sembla que va pesar més el pare enginyer químic apassionat pels minerals.

Mira, si poses en una coctelera aquestes tres persones i remenes, surto jo. A la biblioteca de casa meva hi havia cinc mil llibres, i sempre hi va haver molt diàleg sobre cultura. Deu ser per aixo que penso que a la tècnica se li pot posar la creativitat d’un artista. Sempre he procurat fer-ho així i mantenir els valors de sacrifici que es vivien a casa meva.

Com va a parar una llicenciada en protocol a les aplicacions industrials de la llum?

Per casualitat. Pel coneixement d’idiomes que tenia vaig entrar a una empresa alemanya enorme, Heraeus, i allà ho vaig descobrir i em va fascinar. Però ho tenien com una activitat secundària que no volien desenvolupar. I vaig decidir fer-ho jo pel meu compte.

Així de fàcil?

No, vaig demanar ajuda a Barcelona Activa, em vaig establir com a autònoma, i vaig començar a treballar amb una empresa italiana del sector, Helios. La primera persona a qui vaig contractar va ser la meva mare, que amb la seva enorme cultura em va ser molt útil. Després se’m va afegir el meu marit, que estava en una gran multinacional nord-americana. Després el meu fill, tot i que amb un projecte autònom dins de l’empresa. I al final també el meu pare s’hi va afegir per ajudar. Tota la família a dins! ( riu) Ens vàrem anar desvinculant d’Helios, vàrem començar a volar sols i el 2008 el que teníem a Barcelona ens havia quedat petit. Vàrem trobar un espai a Manresa, ens hi vàrem instal·lar, i vàrem tornar a viure aquí.

Expliqui’m què fa la seva empresa com si jo fos un alumne de primària.

La llum del sol conté bandes d’ultraroig i bandes d’ultraviolat, i cadascuna té diferents utilitats industrials. Nosaltres desenvolupem làmpades per generar la radiació que resol una necessitat del client, amb el quars com a matèria principal. Els clients han estat els meus grans mestres. Amb les necessitats que m’expliquen i buscant solucions és com realment hem après el que sabem. Primer buscàvem el material necessari i el muntàvem, però des del 2014 ja produïm la major part de les làmpades nosaltres mateixos, i les màquines les muntem absolutament senceres també nosaltres a Sant Fruitós.

Posi’m algun exemple per entendre-ho, que li he dit que sóc de primària.

Imagina’t que estàs construint un Airbus. Al fer el fuselatge un robot va espraiant una resina amb un braç al mateix temps que, amb un altre braç, una radiació infrarroja l’eixuga. O la moqueta d’un cotxe: has de donar-li la forma interior del vehicle, i això es fa aplicant-hi temperatura amb infrarroig, que l’escalfa però no la fa malbé. Un altre: Chupa Chups vol fer uns expositors de plàstic amb unes formes molt xules que cal modelar. Però de plàstics n’hi ha milers, amb composicions moleculars diferents. Nosaltres les analitzem i dissenyem una radiació infrarroja òptima per modelar-lo.

I l’ultraviolada?

L’utilitzem sobretot per a desinfecció. Per exemple, l’envàs del menjar precuinat pot portar microorganismes que s’eliminen amb llum ultraviolada. O als productors d’embutits se’ls posa penicilinium, un fong, al budell que fa d’embolcall. Això també s’evita amb l’ultraviolat. També estem entrant molt en la desinfecció d’aigua, que amb el canvi climàtic és important aprofitar-la fins a la darrera gota. I hem desenvolupat una tècnica per eliminar els sulfits del vi amb una radiació que acaba amb el sofre que s’ha fet servir històricament per netejar les bótes. Ara sóc una dona inventora! (riu) Ja tenim sis patents!

Durant la covid, gairebé es va fer famosa.

Va ser increïble! Nosaltres ja teníem molta experiència en desinfecció utilitzant la banda C de l’ultraviolat, que trenca la cadena d’ADN dels microorganismes, i ens vàrem oferir al ministeri de Sanitat per ajudar, però ens van dir que no maregéssim, que aquest tipus d’energia l’havíem de proposar a les autoritats nuclears. En realitat, l’ultraviolat no hi té res a veure. Quan vaig sentir això vaig pensar: si aquest és el nivell dels que ens han de salvar, ens morirem tots!

Però s’hi van posar.

Sí, quan els alemanys van tancar-se i van dir que no vendrien res més a l’exterior, tothom va venir a nosaltres i vàrem produir 3.500 equips de desinfecció, amb tothom tancat a casa, malalt i mort de por. Al meu home se li va pelar tota la pell de l’estrès. A més, no teníem cap experiència amb els mitjans de comunicació, i tot d’una tothom volia entrevistes: hi havia dies que un de nosaltres estava sent entrevistat a Tele5 mentre un altre estava a Antena3. El president Torra ens va veure a la tele i ens va trucar per demanar en què ens podia ajudar. Va ser útil, perquè ens va facilitar a través de l’Eurecat la validació oficial dels equips, que es van dedicar sobretot a desinfectar espais sanitaris. Moltes d’aquelles aplicacions s’han acabat quedant a les consultes i als hospitals.

Amb tot l’estrès, com a mínim va ser un bon negoci?

Ens va permetre salvar l’empresa mentre altres es van quedar pel camí. Vàrem poder fer una aportació a la lluita contra l’epidèmia i a més vàrem tenir una activitat que ens va mantenir en actiu i que hem conservat en part.

Ser una dona li ha suposat un hàndicap?

És horrorós. I sent jove, encara més. Perquè jo vaig començar a treballar en aquest món abans dels trenta anys, i m’han dit una pila de vegades: ‘molt bé nena, m’ho has explicat molt bé, però el pròxim dia que vingui el teu pare’. I coses així. Ha arribat un punt que, a certs països, m’emporto el meu home, el meu fill o un tècnic perquè estigui al meu costat. Em podria emportar un mico amb corbata i s’adreçarien a ell abans que a mi. És horrible, però ha arribat un punt que ja m’és igual. Ho voleu així? Doncs així ho tindreu.

Nota alguna evolució a millor?

A alguns llocs sí. A Mèxic, per exemple, hi ha una evolució ràpida i dones amb un nivellàs. Aquí no tant. Als estudis tècnics hi ha poques noies. És preocupant. ¿Per què una noia renuncia a orientar-se cap a feines tècniques buscades i més ben pagades? Em fa ballar el cap. Les polítiques d’igualtat que s’estan aplicant no funcionen, s’haurien de replantejar.

Creu que l’administració ajuda els joves emprenedors?

Sí, ara hi ha ajuts de tota mena. La gent ho hauria d’aprofitar. En el meu cas ha funcionat amb majúscules. A la gent li fa por muntar coses i és veritat que la burocràcia limita molt, perquè només amb el llenguatge que utilitzen ja t’espanten, però els ajuts hi són i estan molt desaprofitats. Hi ha ajudes per ser emprenedor, però també hi ha moltes ajudes per no haver de treballar. Hi ha normatives que permeten que els empleats no treballin si no volen. Hi ha empresaris amb depressió per coses d’aquestes que no ho expliquen per vergonya. Ara ser empresari és un ofici de risc. Per això té tan valor que hi hagi directius que donen el seu temps a llocs com la Cambra per poder millorar les coses.

El Bages és un bon lloc per tenir una empresa?

Sí, poder treballar aquí és un luxe. Les condicions són molt bones i estem a un pas de Barcelona. El problema és que costa trobar personal qualificat, sobretot perquè el transport públic amb Barcelona és molt lent. Hem d’intentar desenvolupar el nostre propi talent i retenir-lo, perquè sinó les bones feines queden per ocupar i, al mateix temps, es dona la contradicció que hi ha un atur alt.

La geopolítica està canviant. El comerç internacional també ho haurà de fer?

Hi ha una tendència a tornar a tancar-se cadascú al seu propi país. La globalització s’està invertint. El món s’està polaritzant entre Àsia i Estats Units, i Europa s’està quedant molt petita entre uns i altres. El motor d’Europa és la indústria de l’automòbil, i s’han pres moltes decisions que ens han deixat en molt mala posició. Si els xinesos venen a produir aquí només quedarà per als europeus el vehicle de gamma altíssima, que no serà suficient. Nosaltres pensàvem enfortir la posició a la Xina, però potser rectificarem i farem el pas a Marroc. Hi ha experts que consideren que Europa s’ha d’obrir molt al Marroc i la Índia.

Ara que havia après xinès...

Ui, no, aprendre xinès és una feina per a tota la vida!