L’interès creixent per la pluja d’estels pels volts del 12 d’agost ha disparat les trobades a l’entorn del fenomen
Estirats sobre una manta, amb un repel·lent de mosquits, si convé amb una ampolla d’aigua i alguna cosa per picar, i esperar que comenci l’espectacle. Veure una pluja d’estels és així de senzill, a cop d’ull i sense necessitat d’uns binocles. L’observació dels Perseids, o més coneguts popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç, s’està convertint en un fenomen gairebé de masses, en tota una tradició que per a molts ja és una cita obligada amb el cel estrellat cada 12 d’agost (que és la nit de màxima intensitat) o en dates properes.
Amb els desitjos a punt per a cada estel que cau, o simplement amb ganes de gaudir d’una nit a l’intempèrie veient com plouen les partícules que deixa anar el cometa Swift-Tuttle des de l’horitzó, el fet és que famílies senceres, colles d’amics, o parelles... omplen aquests dies paratges d’arreu de Catalunya per veure els Perseids. L’afició creixent fa augmentar l’activitat en els observatoris astronòmics, i cada cop són més nombroses i diverses les propostes que s’organitzen per tota la regió central al voltant d’aquest fenomen.
Un dels centres de referència al Bages és l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, que enguany ha ampliat el nombre de sessions amb més nits d’observació per la forta demanda. «El creixement es produeix any rere any», i per això s’ha reforçat l’activitat amb un guiatge més precís als visitants, explica el director d’aquest centre, Toni Guntín. A banda de la xerrada introductòria sobre els Perseids i com presenciar-los, i de l’observació amb telescopis de la lluna i planetes del Sistema Solar que es fa des de la cúpula de l’Observatori, des de l’any passat es condueix els visitants fins a dos indrets (dos camps) expressament triats i senyalitzats per poder observar la pluja d’estels de la forma més precisa possible, allunyats de la llum que envolta la cúpula i des d’on és fàcil orientar-se cap a la radiant dels Perseids.
És com s’ha fet fins ara, i com es continuarà fent fins dilluns, 18 d’agost, l’última nit d’observacions organitzades a Castelltallat. En total, n’hauran estat vuit, tres més de les previstes inicialment degut a l’alta demanda que hi havia. «Ja havíem venut entrades fins i tot abans de començar la campanya de promoció que fem amb un mes d’antel·lació al fenomen», sosté Guntín.
Un miler de persones en vuit dies
Entre les vuit jornades hi hauran passat un miler de persones amb l’entrada adquirida (5 torns diaris de 25 membres cadascun), que inclou l’explicació i l’estada prèvia a la cúpula, «però sempre hi ha espontanis que s’afegeixen només a l’observació dels Perseids degut a l’efecte crida sobre aquest fenomen, que va cada cop a més», diu Guntín. Tant és així, que la nit de dimarts (12 d’agost, que és quan hi ha la màxima activitat dels Perseids, van pujar a Castelltallat 284 persones (sumant els que tenien entrada i els espontanis), que «possiblement és el rècord assolit mai» per veure la pluja d’estels en aquest observatori després de 18 anys d’organització, apunta el seu director, o com a mínim des que se’n fa un recompte.
Molt interès malgrat la lluna plena
La demanda creix, i aquest any també ho ha fet tot i la lluna plena (del dia 9) que impedeix poder observar els Perseids més petits. Tanmateix, «va venint gent, entre altres coses perquè hi ha qui desconeix aquesta peculiaritat, i el fet que aquest fenomen s’escaigui al mig de les vacances d’estiu, la qual cosa encara el fa més potent», apunta Guntín. Diu que al novembre també hi ha una pluja d’estels amb els Gemínids, «però la gent treballa i no desperta tant interès com ara».
Però al mateix temps que la lluna pot fer la guitza a l’hora d’observar la pluja d’estels, que sigui plena també pot tenir la seva part positiva , «amb un efecte d’atracció de qui la vol venir a observar amb els telescopis i veure-la al detall». Amb la lluna «la gent queda bocabadada», diu Guntín, i hi ha qui ha aprofitat aquests dies que era plena per mirar-la des de la cúpula, i després observar la pluja d’estels des dels camps habilitats a fora.
El 2026, un any excepcional
La qüestió, diu el director de l’Observatori de Castelltallat, és anar convertint aquesta data en una tradició, «i sortir cada 12 d’agost amb la família o els amics en algun indret que si convé ja es pot tenir preseleccionat». Com a fenomen natural, admet que mai no es pot garantir l’èxit de l’observació, que també depèn del temps: «No hi ha cap botó per prémer i que comencin a caure Perseids, però si d’aquest fenomen se’n fa una tradició, més tard o més d’hora segur que es podrà veure una pluja d’estels espectacular».
Si aquest any la lluna plena pot haver enterbolit el fenomen, «l’any que ve es donaran unes condicions excepcionals per a la pluja d’estels», assegura Guntín. I ho serà coincidint amb l’eclipsi solar del 12 d’agost.
Hi haurà lluna nova, o sigui que l’observació serà òptima sis dies abans i sis després. «Que hi hagi lluna nova vol dir que no hi ha lluna visible, de manera que tindrem un cel ben fosc i contrastat, i aleshores sí que es podran veure els Perseids més petits». A Castelltallat, ja pensen en incrementar el número de membres per grup, de 25 a 30, i en ampliar l’observació a 12 o 13 dies, fins a arribar a les 1.500 entrades venudes.
Per concloure, Guntín explica que per a una bona observació s’ha de buscar el radiant que ve de la constel·lació de Perseu, o sigui, mirant a l’horitzó cap al nord-est. La pluja d’estels pot durar hores, «però els Perseids van guanyant alçada a mesura que avança la nit, i l’hora ideal per observar-los és cap a les 3 o les 4 de la matinada, que és quan la constel·lació està en el seu punt més alt».
Olesa fa de l’observació un acte popular
Olesa de Montserrat és una de les poblacions que ha convertit la contemplació de les llàgrimes de Sant Llorenç en una activitat popular i col·lectiva, ara ja amb certa tradició. I és que enguany s’han complert deu edicions de l’excursió nocturna que s’organitza (dues jornades) per fer aquesta descoberta des de la talaia de l’espai conegut com el Pla del Fideuer.
Organitzat per l’Ajuntament, en la sortida de dimarts va congregar prop d’un centenar de persones, arribades no només d’Olesa, sinó també de poblacions pròximes com ara Esparreguera o Vacarisses. La proposta, amb una durada d’un parell d’hores, té l’atractiu de la caminada fins al lloc de trobada (un recorregut de 4,5 quilòmetres), les explicacions del fenomen que en fa el guia de muntanya Joan Soler i, òbviament, l’observació.
En la primera de les dues jornades, a l’arribada dels participants el cel estava força tapat, però justament al fer-se negra nit el cel va quedar net de núvols.
Joan Soler, guia de muntanya que va dinamitzar la trobada, va destacar que va ser una de les edicions en la qual es va poder veure més estels. Brigada i ADF d’Olesa van donar suport en el retorn a peu cap a Olesa. La iniciativa, que ha anat guanyant popularitat al llarg dels anys, s’ha consolidat com una proposta lúdica i educativa que atrau moltes famílies i grups d’amics.
Una pluja visible a l’hemisferi nord
Les llàgrimes de Sant Llorenç són un fenomen molt popular, però potser cal recordar que són i què les motiva. Els perseids és una pluja de meteors (popularment anomenats estels fugaços) que té lloc cada anys al voltant del 12 d’agost. També reben el nom popular de llàgrimes de Sant Llorenç per la proximitat del màxim de la pluja de meteors al 10 d’agost, dia de la festivitat d’aquest patró. Són visibles des de tot l’hemisferi nord en ple estiu. Les velocitats d’aquests meteors poden superar els 50 quilòmetres per segon i la seva taxa d’activitat pot arribar als 200 meteors per hora. Encara que el seu moment de màxima activitat té lloc en les nits de l’11 al 13 d’agost, comencen habitualment a veure’s cap al 17 de juliol i acaben cap al 24 d’agost. La seva alta activitat, juntament amb les condicions atmosfèriques favorables per a l’observació durant l’estiu boreal, fa dels perseids la pluja de meteors més popular, i la més fàcilment observable, de les que tenen lloc al llarg de l’any.
Els estels, segons descriuen les seves òrbites al voltant del Sol, van llançant a l’espai una reguera de gasos, pols i enderrocs (materials rocosos) que roman en una òrbita molt similar a la del cometa progenitor.
Cada cometa va formant així un anell en el qual es troben distribuïts nombrosos fragments cometaris. Quan la Terra, en el seu moviment entorn del Sol, troba un d’aquests anells, alguns dels fragments rocosos són atrapats pel seu camp gravitatori i cauen a gran velocitat a través de l’atmosfera formant una pluja de meteors. La fricció amb els gasos atmosfèrics calcinen i vaporitzen els meteors, que apareixen brillants durant una fracció de segon formant el que popularment denominem estrelles fugaces. No es tracta per tant d’un estel, sinó d’una partícula de pols incandescent.
L’altura a la qual un meteor es fa brillant depèn de la velocitat de penetració en l’atmosfera, però sol estar entorn dels 100 quilòmetres. Cada any a principis d’agost el nostre planeta creua l’òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle, que té un període de 133 anys i que va passar prop del Sol per última vegada el 1992. Aquesta òrbita està plena de partícules petites, com grans de sorra o menors, que han estat alliberades pel cometa en els seus passos anteriors. Quan una d’aquestes partícules, que van formar en el seu moment la cua del cometa, entra en l’atmosfera terrestre a gran velocitat, la fricció l’escalfa fins a vaporitzar-la a gran altura. La corresponent pluja de meteors sembla tenir un únic centre d’origen, un punt del qual semblen sorgir totes les estrelles fugaces. Aquest punt es denomina radiant i la seva localització s’utilitza per nomenar la pluja d’estrelles. Així doncs, els perseids tenen el seu radiant en la constel·lació de Perseo.
Castelltallat ha pogut celebrar el segell de qualitat del seu cel
Amb la reeixida convocatòria que està tenint enguany per a les jornades organitzades d’observació dels Perseids, l’Observatori Astronòmic de Castelltallat ha pogut celebrar que recentment ha aconseguit un dels reconeixements més prestigiosos a escala internacional com a punt d’observació. La Fundació Starlight, creada per l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) i vinculada a la Unesco, l’acaba d’acreditar com a Parc Estel·lar Starlight, una distinció internacional que valora els equipaments d’observació i divulgació de l’astronomia situats a espais naturals amb excel·lents condicions per a l’observació de les estrelles. Aquest guardó no només fa valdre la qualitat del cel de Castelltallat, sinó que també reconeix els esforços de l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages i de la seva població per protegir-lo de la contaminació lumínica.
Castelltallat ja comptava amb un precedent important en la protecció del cel nocturn. El 2022, el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va declarar l’entorn de l’Observatori com a Espai amb Cel Nocturn de Qualitat, una garantia de reconeixement de la baixa contaminació lumínica de la zona. Aquesta condició va ser possible gràcies a les característiques naturals del territori, situat en una zona rural allunyada dels grans nuclis urbans, i a les mesures adoptades per preservar-ne la foscor.
Els responsables del centre destaquen que l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages ha tingut un paper clau en aquesta consecució. En els darrers anys, ha dut a terme totes les intervencions necessàries en l’enllumenat públic del municipi d’acord amb el Pla de Prevenció de la Contaminació Lumínica, una normativa que busca minimitzar la llum artificial dirigida cap al cel i reduir-ne la brillantor. Aquestes accions han permès millorar encara més la visibilitat dels astres i preservar l’ecosistema i la fauna nocturna.
Al ple municipal del passat 27 de maig, el consistori es va adherir, per unanimitat, a la Declaració en Defensa del Cel Nocturn (La Palma 2007), un manifest internacional que promou la protecció del cel fosc com a patrimoni científic, cultural i mediambiental. Aquesta adhesió la voluntat clara de consolidar Sant Mateu de Bages com a referent en la lluita contra la contaminació lumínica.
La recent creació de l’Associació d’Astroturisme de la Serra de Castelltallat representa un pas endavant en la promoció d’un turisme sostenible vinculat a l’astronomia. La certificació Starlight arriba en un moment òptim per reforçar els objectius d’aquesta entitat, que treballa per remarcar el cel nocturn de la zona i oferir experiències turístiques relacionades amb l’observació dels astres. n
