El nou accés que es planteja a Sant Vicenç connectarà amb la carretera del Pont

El nou accés a Sant Vicenç de Castellet, en l’estudi del qual ja està treballant la Generalitat, arrencarà des de Castellgalí i acabarà connectant directament amb la carretera BV-1229, que va des de Sant Vicenç fins al Pont de Vilomara. Un plantejament que, segons el detall que n’ha pogut saber Regió7, respondria plenament a la demanda històrica que s’ha expressat des del municipi en governs successius per tenir aquesta infraestructura. És a dir, el fet de no només poder disposar d’una nova entrada i sortida alternativa a l’actual (i única), que és la necessitat principal, sinó que aquesta aporti, a més, una nova opció per a la mobilitat dins del nucli urbà.

Tal com va explicar aquest diari, Territori ha confirmat que aquest nou accés formarà part de l’estudi informatiu que el departament té previst acabar i presentar aquest mateix any desenvolupant l’opció escollida per al desdoblament de la C-55 des de Manresa fins a l’enllaç amb l’autopista (C-16). La proposta ja està molt avançada, i el que n’ha pogut saber Regió7 és que comportaria la construcció d’una gran rotonda al polígon de Castellgalí (a la banda esquerra de la C-55, en sentit nord) de la que en sortiria un vial elevat per salvar el pas, en primer lloc, de la mateixa carretera, i a continuació el curs del Llobregat. A l’altra banda del riu passaria entre el polígon industrial la Ceràmica (en terme de Sant Vicenç) i la urbanització de la Torre del Breny (Castellgalí), però més proper a aquest nucli. El traçat seguiria salvant primer la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (per sota) i després la de Renfe (amb un pas elevat), perquè tot aquest nou connector ha d’acabar enllaçant, com es deia a l’inici, amb la BV-1229, a la sortida nord del nucli urbà de Sant Vicenç cap al Pont de Vilomara.

El fet que es plantegi el futur nou accés amb aquestes característiques, no només dotaria el municipi d’una segona porta d’entrada i sortida directa amb el que és el gran corredor viari del Bages (i no dependre així d’un únic accés), sinó que respondria a aquest canvi radical en la mobilitat interna del poble.

Cal tenir present que Sant Vicenç té un nucli urbà absolutament partit pels traçats de dues vies de tren (Renfe i Ferrocarrils) que obliga concentrar el trànsit intern per passos molt concrets que són els que permeten superar aquestes barreres. Amb l’entrada actual i única, tot el trànsit ha de creuar per la mateixa artèria principal (l’avinguda del Secretari Canal, que és l’inici del tram urbà de la BV-1229), encara que es dirigeixi a l’extrem més allunyat del nucli urbà. Un segon accés com el que es planteja faria que pràcticament la meitat de la població pogués accedir a la seva zona de residència d’una manera molt més directa, sense haver de creuar pel mig del poble.

I, encara més, restaria tot el trànsit derivat del municipi veí del Pont de Vilomara que, actualment, si vol connectar amb la C-55 per anar cap al sud ho fa per Sant Vicenç, creuant-ne tota la trama urbana. I aquests disposarien, per tant, d’una connexió molt més directa i ràpida que l’actual amb la carretera.

Pel que fa a Castellgalí (i d’aquí ve la reivindicació conjunta que hi va haver fa vint anys), el mateix accés el dotaria d’una connexió directa amb un dels seus nuclis, la urbanització de la Torre del Breny, que queda situada a l’altra banda del riu Llobregat, i que per arribar-hi cal passar forçosament per dins de Sant Vicenç.

Redistribució del trànsit intern

Fàcilment, es pot calcular, per l’estructura que té el municipi (sobretot el pas de la línia de la Renfe divideix gairebé per la meitat el nucli urbà) i pel fet que als veïns del Pont els sortiria molt més a compte utilitzar el futur enllaç, que la seva construcció suposaria repartir a parts iguals el volum d’entrades i sortides del poble entre les dues connexions.

A més a més, el plantejament que fa aquest enllaç amb el qual s’està treballant s’ajustaria al que van acordar públicament ara fa 21 anys els governs que en aquell moment hi havia als tres municipis que es veurien directament beneficiats per aquest enllaç. Tal com va explicar Regió7, l’abril del 2004, els Ajuntaments de Castellgalí, el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet es van posar d’acord per reclamar un nou accés a aquest darrer municipi des de la C-55 que, de retruc, beneficiava els altres dos. Malgrat que hi havia al capdavant governs de diferents colors (Esquerra tenia en aquell moment l’alcaldia santvicentina, mentre que les del Pont i Castellgalí eren, com ara, en mans del PSC), no només van consensuar la reivindicació de la nova connexió amb la carretera, sinó que fins i tot en van pactar una ubicació molt aproximada, de manera que fos positiva per als tres municipis. Un plantejament que, en els trets generals (ubicat a la part nord i connectant directament amb la BV-1229), s'aproximava molt al que ara mateix s'està projectant.

Subscriu-te per seguir llegint