Els monjos de Montserrat obren el cor i l'espai als agnòstics i als ateus

La muntanya de Montserrat és un dels grans espais de trobada a Catalunya. Prova d'això és que avui mateix la carretera que ve de Can Massana i la que puja de Monistrol eren plenes de vehicles als vorals, ja que al pàrquing del Monestir no hi cabia ni un sol cotxe. Visitants d'arreu s'atansen a aquest místic espai atrets per la religió i l'espiritualitat que reuneix entre les verticals i característiques parets de pedra de la muntanya. Però des de fa vuit anys l'Abadia és també el punt de trobada, durant un cap de setmana, per totes aquelles persones no-creients que tinguin la curiositat per conèixer la vida monàstica.

La millor manera de definir aquesta proposta és potser catalogar-la com unes portes obertes, amb la diferència que en aquesta ocasió no es visiten les instal·lacions d'una escola, sinó que es descobreixen les interioritats dels monjos i el monestir. I com ho fan, es poden preguntar. Doncs bé, principalment plantejant quins són els valors que impulsen el dia a dia dels monjos. I per fer-ho, es divideix el temps de la mateixa manera que ho fan els religiosos, amb la litúrgia de les hores; mentre que l'espai el van percebent a poc a poc amb una visita interna. Una altra de les activitats destacades de les jornades són els testimonis compartits de monjos que expliquen com van gestionar el moment que van sentir la cridaa la vida religiosa.

Enguany, hi han assistit una trentena de participants. Una d'elles ha estat Maria Capell, que ha vingut a la trobada amb la seva parella: "L'any passat vam llegir la notícia que es feia aquesta activitat, i com que anem venint a Montserrat, vam pensar que podia ser interessant apuntar-nos". I el cert és que la trobada li ha semblat "molt interessant", sobretot perquè "accedeixes a explicacions, testimoniatges i espais als quals normalment no tens entrada". Entre d'altres coses, explica la participant vinguda de Tàrrega, "descobreixes la vida monàstica, que és un aspecte que se'ns escapen sovint, i també ens permeten conèixer què hi ha més enllà".

Capell és un exemple més que clar de persona a qui va dedicada aquesta experiència. Per què? Doncs perquè "crec que el més proper a què em puc definir és a ser atea, però tampoc ho tinc tan clar". Una circumstància comuna entre molts dels participants, "alguns deien que eren agnòstics, altres ateus... però tots teníem dubtes, fins i tot alguns dels germans que també participen d'aquestes trobades". I el que més l'ha sorprès ha estat "conèixer la trajectòria vital dels germans residents a Montserrat, perquè escoltar aquestes experiències que no has tingut i et queden tan lluny és molt interessant".

Capell ha acabat tan contenta l'experiència que "ho recomanaria a totes aquelles persones que tinguin un mínim interès en la religió i l'espiritualitat", tot i que també té clar que "hi ha moltes persones o alguns sectors que l'Església catòlica pot provocar rebuig". Així i tot, es mostra satisfeta perquè "en cap moment t'intenten convèncer de res", però és cert que "totes les persones que han vingut tenen la ment oberta per conèixer altres maneres de comprendre el món" conclou.

Subscriu-te per seguir llegint