El Bages és una de les comarques amb més amiant en teulades industrials

El Bages és una de les comarques de Catalunya que té més teulades de fibrociment (el que popularment es coneix com a uralita) en empreses situades en polígons industrials actius. Quatre municipis concentren el gros d’aquestes instal·lacions, ja que per si sols en sumen més de 600. Es tracta de Manresa (283 instal·lacions industrials amb uralita); Sant Fruitós (174), Sant Vicenç de Castellet (81) i Sallent. Si hi afegim les de quatre més que en tenen una xifra que es pot considerar prou significativa dins del context general, parlem d’unes 800: Navarcles (54), Santpedor (49), Balsareny (31) i Navàs (23). A banda del Bages, de la regió central destaca sobretot Igualada (278 teulades industrials amb uralita), o els casos de Berga (64) i Puig-reig (29).

Segons dades de la Generalitat, el 70% dels polígons industrials de Catalunya tenen teulades amb amiant. El fibrociment cobreix un miler d’aquests nuclis d’activitat econòmica, amb fins a 15.000 cobertes, 13,4 quilòmetres quadrats d’extensió -una superfície equivalent a l’Hospitalet de Llobregat-, i 238.000 tones de material. Això és una tercera part de tot l’amiant present als teulats de Catalunya. Retirar-lo tot costaria 1.446 milions d’euros, segons el càlcul a partir del preu estimat de retirada i reposició per m². La Llei per l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, que es troba en la fase final del tràmit parlamentari, preveu mecanismes per incentivar la retirada com noves ajudes dirigides a entorns concrets, però no específicament en l’àmbit dels polígons.

Més d’un miler de polígons industrials acumulen el 30% de tot el fibrociment present als teulats de Catalunya

El Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032) va presentar fa més d’un any el cens de teulades fetes d'aquest material nociu per a la salut, de la mà de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC). La fotografia obtinguda mostrava que Catalunya tenia, a finals del 2023, 122.460 cobertes amb fibrociment, que sumen 40 quilòmetres quadrats de superfície i unes 700.000 tones de pes.

A les comarques de l’àrea central hi ha més de 18.000 teulades (d’edificis d’habitatges, indústries o granges) fetes d’amiant, material que sobretot va proliferar entre la dècada dels 60 i 80 del segle passat, però que des de fa anys s’ha convertit en un element a combatre. No pas anant en contra de la seva implantació, perquè ja està totalment prohibida, sinó fomentant la seva retirada i substitució controlada, ja que està catalogat com a nociu.

A les comarques de l’àrea d’influència de Regió7 hi ha 18.310 edificacions de tota classe amb fibrociment. Cal tenir present que la uralita, com se la coneix popularment, va ser especialment emprada durant el període en què es va expandir per a grans naus industrials i granges, instal·lacions recurrents en aquestes comarques. D’aquestes, una tercera part són al Bages (6.733), la comarca que, de llarg, en suma més. Manresa per si sol ja supera les xifres de demarcacions senceres com el Moianès (985 teulades) o la Cerdanya (784). De fet, tal com ja va explicar Regió7 en el seu moment, la capital del Bages constava, segons les primeres estimacions d’aquest observatori, com la cinquena ciutat catalana en tones de fibrociment instal·lat (7.763,54), només per darrere de Barcelona (17.716,01 tones), Terrassa (11.285,32), Sabadell (10.934,55) i Lleida (9.317,93) amb més quantitat de tones d'amiant en teulades.

La Llei per a l’Erradicació de l’Amiant, en ple tràmit parlamentari, no té un pla específic per aquests entorns

A cada comarca, la capital és la que té un nombre més elevat de teulades de fibrociment, amb l’única excepció de la Cerdanya, on el rànquing l’encapçala Bellver amb 215, més del doble que Puigcerdà (91). Després de Manresa, on n’hi ha més és a Igualada, pràcticament la meitat (643), i a continuació hi ha cinc municipis del Bages, tot i que el seu ordre no correspon estrictament amb el de grandària per població. Així, Sallent és el segon poble del Bages i el tercer de l’àrea d’influència de Regió7 amb més cobertes de fibrociment, 626, una xifra molt similar a la de Sant Vicenç de Castellet (613). Per damunt de les 500 hi ha Sant Fruitós de Bages, i amb poc més de 400 Navarcles i Cardona. Al Berguedà i a l’Anoia superen, cadascuna, les 2.000. En el primer cas, molt concentrat i repartit alhora entre l’antic nucli fabril que conformen Berga (281), Avià (252), Puig-reig (238), Montmajor (178), Olvan (148), Gironella (143) i Casserres (138).

La lupa en la indústria

Aquest 2025, la imatge s’ha superposat al mapa de polígons industrials en actiu, per quantificar la presència de l’amiant en aquests nuclis d’activitat econòmica. Així, s’ha pogut constatar que un terç de tota la superfície d’amiant en coberta –i un 12% de les cobertes amb amiant- de Catalunya pertanyen a polígons industrials. En xifres absolutes, són 15.197 cobertes, 13,4 km quadrats de superfície (lleugerament superior a la de l’Hospitalet de Llobregat), i 238.086 tones de pes, segons les dades de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant.

Al 71% dels polígons industrials

Les mateixes dades, fetes públiques i disponibles ara al portal de dades obertes de la Generalitat, confirmen que l’amiant és present en el 71% dels polígons de Catalunya. Dels 1.447 centres existents, segons el Sistema d’informació de polígons d’activitat econòmica, 1.035 tenen un o més teulats de fibrociment, el 80% amb un mínim de 10 cobertes.

El cost de retirar l’amiant

La Generalitat no ofereix dades actualitzades sobre l’amiant en coberta que s’ha anat retirant arreu -tampoc de polígons industrials- d’ençà de l’aprovació del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032). Una retirada que, d’altra banda, no és obligatòria -excepte en determinats casos establerts per la llei- si l’amiant no està en mal estat o ha acabat la seva vida útil, segons indiquen a l’ACN fonts del departament de la Presidència.

L'administració ofereix, això sí, ajuts a particulars i empreses a través de línies de subvenció anuals de l’Agència Catalana de Residus (ACR). Segons la mateixa font, Catalunya és de fet la primera comunitat en inversió pública en aquesta mena d’ajuts. Tanmateix, el cost de retirar tot l’amiant present en l’entorn industrial és molt elevat, s’enfila fins als 1.446 milions d’euros, segons el càlcul de l’ACN (multiplicar tota la superfície industrial afectada pel preu per metre quadrat de la retirada i la reposició de coberta). Segons dades de la Generalitat, la retirada de plaques de coberta que contenen amiant suposen una despesa d’entre 25 i 40 euros per metre quadrat, més uns altres 70-80 euros/m² per la coberta nova, als quals caldria afegir 0,15 euros pel tractament i la gestió de cada quilo de material retirat.

2 milions de tones d’amiant a Catalunya

El Govern estima que a Catalunya poden quedar fins a uns 2 milions de tones de fibrociment (no només en cobertes). La gran part d’aquest material es va instal·lar entre els anys 60 i finals dels anys 80. Per tant, es considera que gran part d’aquests materials avui ja han assolit el final de la seva vida útil o bé hi estan arribant. L’any 2002 es va prohibir la producció i comercialització de l'amiant i, com a conseqüència, no s’hauria de trobar en obra nova, però com s’ha vist, l’amiant que es va emprar en el passat encara es troba en molts edificis industrials i de tota mena.

Subscriu-te per seguir llegint