Una víctima d’abusos en l’àmbit familiar del Pont denuncia la lentitud de la justícia

"La justícia és excessivament lenta i és molt dur perquè no saps quan es podrà tancar aquesta ferida". Yareli, una veïna de 27 anys del Pont de Vilomara, ha decidit alçar la veu per denunciar la lentitud del sistema judicial gairebé dos anys després que ella i la seva cosina presentessin una denúncia pels abusos sexuals continuats presumptament comesos per part d'un familiar proper.

La jove ha volgut explicar a aquest diari el procés judicial que estan vivint, després que divendres publiqués un vídeo a Facebook per exposar la situació. La denúncia es va interposar el gener del 2024, però diversos recursos presentats per la defensa per intentar arxivar la causa han endarrerit el procés. Fonts del Tribunal Superior de Justícia asseguren que el cas es troba dins dels terminis habituals. Tot i això, la víctima denuncia la impotència que li genera la incertesa de no saber si la causa tirarà endavant. "La lentitud només genera més dolor".

Gairebé 20 anys de silenci

Els fets van succeir entre els anys 2007 i 2008, quan la Yareli tenia entre 9 i 10 anys. Tal com relata en la denúncia, durant aquell període, es quedava a dormir a casa d'aquest familiar de dilluns a divendres degut als horaris laborals dels seus pares. En un primer moment, explica que dormia a la mateixa habitació que la seva besàvia, però amb el temps va acabar dormint a l’habitació del seu germà i va ser aleshores quan van començar els abusos, segons relata.

En la denúncia, explica que els abusos sempre es cometien quan el seu familiar tornava a casa begut després de passar per un bar del poble i entrava a la seva habitació. Normalment, recorda que s'esperava que el germà i la resta de familiars dormissin per entrar i tenir conductes de caràcter sexual i de superioritat, que podien incloure des de tocaments fins a masturbar-se davant de la menor. Segons consta en la denúncia, aquestes conductes van ser reiterades durant els dies que es quedava a dormir.

L’any següent, explica que va convèncer els seus pares per no tornar a casa seva, però no es va veure amb cor d'explicar res sobre els abusos. "Em sentia molt culpable i no volia causar dolor a la meva família". Tot i el silenci, aquells abusos van tenir un profund impacte en el seu benestar emocional durant els anys posteriors. "Vaig passar episodis de depressió i ansietat i em vaig començar a sentir malament amb el meu cos, fins al punt de patir anorèxia". En aquell moment, va començar a anar al psicòleg, però diu que li costava molt recuperar-se perquè no expressava l'origen del malestar.

No va ser fins al 2023, després de ser mare, que es va veure obligada a explicar-ho a la família. "Quan va néixer el meu fill, em van sorgir totes les pors. Em costava molt deixar-me ajudar i els meus pares no entenien el perquè fins que els ho vaig explicar". Una vegada ho va confessar a la família, van descobrir que una cosina també havia estat víctima d'abusos i aleshores va ser quan van decidir presentar una denúncia als Mossos, el gener del 2024.

Inicialment, el cas el va assumir el jutjat d’instrucció número 3 de Manresa, que el març del mateix any el va arxivar en considerar-lo prescrit. Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es va qualificar com un cas d’abusos sexuals amb penes d’entre un i tres anys, fet que suposava que el delicte havia prescrit el 2019. Tot i això, el jutjat d’instrucció número 7, que investiga la causa de la seva cosina, va demanar reobrir el procés i unificar els dos casos. L’acusat va recórrer a l’Audiència de Barcelona per reclamar l’arxivament, però el jutge va ordenar continuar la investigació.

Des del TSJC asseguren que la causa avança dins dels terminis habituals i que, en cap moment, s’ha paralitzat. També remarquen que en aquests processos es procura ser el màxim garantista amb totes les parts. Tot i això, per a la Yareli, l'espera és dolorosa. "Sabia que seria lent, però se m’ha fet molt dur. Veus patir la teva família, com s’obren ferides que no s’havien tancat".

Malgrat tot, diu que parlar-ne i publicar el vídeo a les xarxes l’ha ajudat a sentir-se més alliberada. "Quan vaig penjar el vídeo, l’endemà em vaig sentir més lleugera. Vaig rebre molts missatges de suport del poble, i això m’ha ajudat molt. Encara que sento vergonya, sé que no soc jo qui n'ha de tenir".

Subscriu-te per seguir llegint