L'abat de Montserrat celebra el quart aniversari al capdavant del monestir

Just fa quatre anys, l'avui abat Manel Gasch Hurios, era el centre de totes les mirades de la celebració solemne que tenia lloc a l’interior de l’abadia de Montserrat. Cerimònia, en el decurs de la qual rebia les insígnies de màxim responsable del monestir: l’anell -que recorda l’aliança amb la comunitat-, la mitra -ornament d’autoritat- i el bàcul -que suggereix la missió de pastor.

D’aquesta manera, Gasch agafava formalment el relleu a l’abat emèrit Josep Maria Soler Canals, el seu predecessor, que havia presentat la renúncia pertinent a l’agost, en arribar a l’edat de jubilació (en el seu cas, 75 anys).

L’abat i la congregació han celebrat aquest dilluns aquest quart aniversari amb una cerimònia que coincideix, a més, amb el dia dels Beats Màrtirs, en aquest cas «monjos que patiren la persecució religiosa en els primers mesos de la Guerra Civil», recordant que «el seu exemple, el seu testimoni de fe, la seva innocència en la mort, ens són encara avui inspiració».

En la seva homilia, Gasch ha volgut transmetre que «màrtir vol dir testimoni. Algú que amb la seva vida i amb la seva paraula confirma un missatge, una idea, una fe». Seguidament, ha expressat la necessitat de trobar testimonis de fe explicant que «he sentit aquests dies parlar de la desorientació contemporània, aplicada sovint als joves. Em sembla que no només és una qüestió dels joves, sinó de la incapacitat que ells vegin uns testimonis coherents amb uns valors concrets, d’una fe, d’un amor i d’una capacitat per posar-se al servei d’unes idees». En aquesta línia ha volgut cloure reflexionant que «el nostre món i la nostra Església tenen necessitat de testimonis que expressin allò que creuen amb la vida i l’acció. Que es regeixin ells mateixos segons aquests valors».

La cerimònia d’ara fa quatre anys es va celebrar encara ‘afectada’ per restriccions per la pandèmia de la covid-19, amb la basílica amb l’aforament permès ple (400 persones), amb un centenar més seguint-ho des de l’exterior a través de dues grans pantalles, i amb la presència de nombroses autoritats eclesials, socials, polítiques i militars, encapçalades pel llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès. Una cerimònia, la de la benedicció abacial, que no es vivia al santuari des de feia dues dècades, ja que l’última va tenir lloc el 13 d’agost del 2000, quan va ser proclamat el predecessor de Gasch en el càrrec, Josep Maria Soler.

La benedicció va ser conferida per Manuel Nin, monjo de Montserrat i bisbe dels catòlics de tradició bizantina de Grècia. A la cerimònia hi va assistir una nodrida participació dels bisbes de Catalunya i un bon nombre de superiors masculins i femenins, benedictins i cistercencs, entre els quals Gregory J. Polan, abat primat de la Confederació Benedictina; i Guillermo Arboleda, abat president de la Congregació Sublacense-Cassinesa.

A banda del president de la Generalitat també eren presents a la cerimònia nombrosos càrrecs d’aquell moment, com la delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera; la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró; la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley; la presidenta de la Diputació, Núria Marín; a més de representants del Patronat de la Muntanya de Montserrat, encapçalats pel president de la comissió executiva i expresident del Parlament, Joan Rigol. També hi eren, entre d’altres, el president d’ERC, Oriol Junqueras, el president del Barça, Joan Laporta; i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

Mirada posada en el mil·lenari que era a les portes

«Acolliu tothom», van ser unes de les primeres paraules que va utilitzar Manel Gasch al final de la cerimònia de la qual, ara fa quatre anys, en va sortir investit abat de Montserrat. El llavors nou abat va subratllar que el monestir «és sempre la casa de Déu i, per tant, la casa de tothom; per a uns, els monjos, de manera estable i pels altres, els hostes, de manera passatgera, com Jesucrist que passa; Montserrat és a més la casa de la Mare de Déu, de la Patrona de Catalunya, venerada per fidels i peregrins d’arreu, la casa on voldríem que tothom s’hi trobés bé. Aquest santuari és el do que Déu ha fet a la nostra comunitat i ens en sentim responsables i agraïts».

«Futur» i «escoltar» van ser dues de les paraules que més va pronunciar. Sobretot en referència a la celebració, que cada cop era més pròxima, del mil·lenari del monestir: «hem de posar-nos a escoltar la veu de Déu, a escoltar-nos els uns als altres, a escoltar-vos a vosaltres, convençuts que si escoltem, sentirem alguna cosa», va posar en relleu. I hi va afegir que, amb la celebració del mil·lenari, «volem precisament això, apropar Montserrat a la societat. Ens agradaria que tothom se sentís seva aquesta celebració. Som molt conscients que els mil anys de Montserrat són també mil anys d’una societat amb la qual han avançat conjuntament al llarg de la història. El Mil·lenari és, a la vegada, l’oportunitat de projectar Montserrat vers el futur».

Commemoració dels Beats Màrtirs de Montserrat

En el dia de la commemoració dels Beats Màrtirs de Montserrat es recorda els vint monjos montserratins morts durant la Guerra Civil, els anys 1936 i 1937, per raó de la seva fe. El 28 de juny de 2012, el Papa Benet XVI autoritzà la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret de martiri dels monjos de Montserrat. Aquesta commemoració se celebra des del 2013, any següent a la beatificació dels màrtirs.

Els màrtirs van ser Bernat Vendrell i Olivella, Francesc de P. Sánchez i Soler, Ildefons M. Civil i Castellví, Josep M. Jordà i Jordà, Àngel M. Rodamilans i Canals, Odiló M. Costa i Canal, Narcís M. Vilar i Espona, Hildebrand M. Casanovas i Vila, Josep M. Fontserè i Masdéu, Domènec González i Millán, Joan Roca i Bosch, Ambròs M. Busquets i Creixell, Plàcid M. Feliu i Soler, Eugeni M. Erausquin i Aramburu, Emilià M. Guilà i Ximenes, Lleó Alesanco i Maestro, Lluís Palacios i Lozano, Fulgenci Albareda i Ramoneda, Robert Grau i Bullich i Pere Vallmitjana i Abarca.