La regió central compleix les exigències europees de reciclatge, excepte l'Anoia i la Cerdanya

La Unió Europea fixa, per aquest any, arribar al llindar del 55% del reciclatge dels residus municipals. Segons les dades de recollida selectiva de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) del 2024, sis de les vuit comarques de l’àrea d’influència de Regió7 (Bages, Berguedà, Moianès, Lluçanès, Alt Urgell i Solsonès), la majoria de les quals amb sistemes d’alt rendiment com el porta a porta o els contenidors tancats, ja el superen. N’hi ha dues, però, l’Anoia i la Cerdanya, aquesta darrera a la cua del país, que no arriben a l’índex que marca Brussel·les. Si la Cerdanya és la creu de la moneda, la cara és el Lluçanès que, amb un índex de reciclatge del 74,68% (el segon més alt de tot Catalunya), supera amb escreix els llindars europeus.

La recollida selectiva va augmentant al conjunt del país, amb el 47,1%, però encara no compleix els objectius de reciclatge. En el cas de la Catalunya central, la majoria de comarques se situen per sobre de la mitjana catalana i sí que superen els índexs fixats per la Comissió Europea, però amb algunes excepcions. A la part alta de la taula hi trobem el Lluçanès, que és la segona comarca de Catalunya que més recicla. Entre els 10 primers llocs del rànquing, la segueixen el Berguedà (64,92%), el Moianès (64,59%) i el Solsonès (61,69%) i, a poca més distància, el Bages (56,48%) i l’Alt Urgell (56,18%). Totes sis estan per sobre de l’objectiu de reciclatge fixat per la UE per al 2025, que és del 55% dels residus generats.

La Cerdanya, a la cua

Hi ha dues comarques, però, que no assoleixen els objectius europeus. D’una banda, hi trobem l’Anoia, que s’hi acosta, però encara té feia a fer, i, de l’altra, la Cerdanya, que és la comarca de tot Catalunya amb els pitjors nivells de separació i, per tant, està lluny dels índexs de referència. La comarca recicla poc més d’1/4 part de les deixalles que genera, el 28,61%, una xifra que es compta revertir a partir de l’any vinent tenint en compte que al llarg d’aquest any, ha iniciat la renovació completa del sistema de recollida de residus.

El nou model preveu una implantació progressiva del sistema mixt, que combina la recollida porta a porta amb contenidors intel·ligents, a tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Puigcerdà, que encara funcionarà amb contenidors tancats, però que està en procés de licitació d’un nou contracte de recollida.

Per municipis, a la Catalunya central n’hi ha que presenten índexs molt elevats de reciclatge. Sant Quirze Safaja, al Moianès, i els Hostalets de Pierola, a l’Anoia, són capdavanters i superen el 90% de recollida selectiva. Per sobre del 80% també hi ha nombroses poblacions, sobretot del Bages. S’hi comptabilitzen fins a una dotzena de pobles de la comarca encapçalats per Sant Feliu Sasserra (86,3%), Rajadell (86,2%), Fonollosa (85,3%) i Navàs (84,8%). També hi ha, però, un total de 10 pobles bagencs que estan per sota del 50%. Entre els que menys reciclen hi ha Monistrol de Montserrat (27,18%), Marganell (29,52%), Castellgalí (31,26%) i Castellbell i el Vilar (37,81), tots quatre encara amb contenidors convencionals.

Menys residus a l’abocador

A conseqüència del baix índex de reciclatge, la Cerdanya també és la comarca de la regió central que genera més quilos de residus per habitant i any (656), mentre que la majoria estan per sota dels 600, i fins i tot dels 500. El 2024 ha estat l’any que menys residus s’han portat al dipòsit controlat de Bufalvent en tota la seva història. L’any passat es va tancar amb un total de 43.493 tones que han anat a parar a l’abocador, 1.112 menys que l’any anterior, una reducció del 2,4%.

Subscriu-te per seguir llegint