"Cal dignificar el sector social, millorant sous i condicions laborals, reduint la rotació i garantint la qualitat"

Fa poc més d’un any que Elia Tortolero Orejuela va ser nomenada delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya central. Abans, ja havia estat regidora del seu municipi, Sant Joan de Vilatorrada; senadora o portaveu nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Al marge de la política, havia estat docent d’infantil i primària, havia dirigit una escola bressol i havia exercit de coordinadora pedagògica. En aquesta entrevista, la segona de tres parts, respon les preguntes de Regió7 i les qüestions que li traslladen representants de la societat civil i tres escolars del territori sobre formació, serveis socials i esport.

JOSEP MARIA HERMS, president del Bàsquet Manresa

A més d’una eina per a la salut i els valors; creu vostè que l’esport és un mitjà per a la integració i la cohesió social? En cas de resposta afirmativa, quines polítiques actives i quins recursos creu que ha d’aportar la Generalitat per desenvolupar l’esport a la Catalunya central?

Sens dubte, l’esport és una eina clau d’integració i cohesió social, ja que crea vincles, trenca barreres i transmet valors com el respecte o la cooperació. A la Catalunya Central, amb un teixit esportiu molt viu, clubs com el Bàsquet Manresa en són un exemple de projecte comunitari i identitari, que a més porta el nom de Manresa arreu. La Generalitat reforça aquest model amb suport a l’esport base i escolar, ajuts a entitats inclusives, inversions en equipaments, formació en valors i igualtat, i suport a grans esdeveniments esportius. De fet, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha creat, per primera vegada a la història, una conselleria, exclusivament, d’Esports. Una de les seves últimes polítiques és la recepta esportiva que identifica l’esport com a política de salut pública, promovent l’activitat física com a eina de prevenció, benestar i qualitat de vida. En definitiva, l’esport és un dret i una eina de país que fomenta salut, convivència i orgull col·lectiu.

ANTONI LLOBET, director general de la FUB

És imprescindible que el preu de les matrícules a la UVic-UCC s’aproximi al de les universitats dels altres territoris amb les quals comparteix el procés d’accés als estudis. A més, la davallada demogràfica arriba ja a l’educació superior. Com treballa el Govern per assegurar que UManresa i el conjunt de la UVic-UCC rebin el finançament públic suficient per garantir la sostenibilitat del projecte universitari de la Catalunya Central?

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Generalitat van signar un conveni programa per al període 2023-2026 que estableix les condicions de la col·laboració institucional i el finançament entre ambdues entitats. Tot i que la UVic-UCC és una universitat de gestió privada, el conveni programa li dona suport públic substancial i reconeix la seva vocació de servei públic, la seva funció territorial i la seva funció d’innovació i recerca. Aquest conveni preveu una aportació anual de 13.050.000 euros, que representa al voltant del 25 % del pressupost global de la universitat. Aquest conveni dota la UVic-UCC d’un marc financer estable que permet una millor planificació, tant de les despeses corrents com de les inversions. L’acord inclou compromisos de la universitat en àmbits com la consolidació de l’oferta de titulacions oficials, l’augment de la recerca i la transferència de coneixement, l’enfortiment de les relacions amb centres de recerca i l’atracció internacional. També cal dir que una part dels recursos es destinen a inversions de capital que permetin mantenir, renovar o ampliar infraestructures docents, recerca i gestió. Això afavoreix que la UVic-UCC pugui adaptar-se a canvis i continuar atraient estudiants i projectes.

TONI ESPINAL, director general d'Ampans

Malgrat els augments dels darrers 3 anys en les tarifes de serveis concertats que han estat repercutits en els convenis laborals a través de la negociació col·lectiva, els sous al sector social continuen estant molt per sota dels seus equivalents en altres sectors i dels funcionaris. Els increments del conveni dels últims 15 anys estan per sota de l’IPC acumulat del mateix període. Que podem fer les entitats, les patronals i la delegació del Govern per resoldre aquesta demanda ben licita i lògica? Ampans ja paga per sobre del conveni, però no té marge per equiparar les condicions.

S’està treballant en el tema; està detectat el problema. S’ha creat una comissió entre els departaments de Drets Socials i Inclusió i Empresa i Treball per aquest motiu. És necessari dignificar el sector social, amb l’objectiu de millorar salaris i condicions laborals, reduir la rotació i garantir serveis de qualitat; aquest any s’ha aprovat amb un calendari d’implementació. També s’ha donat llum verda a encarregar un estudi sobre l’impacte econòmic per assolir l’equiparació salarial en els serveis socials. Aquest informe ha de permetre avançar cap a l’equiparació salarial del sector social amb el sector públic i sanitari en els pròxims anys.

KIRA JORDAN CARRIÓN, estudiant de 3r d'ESO

Quina és la seva visió del futur de la Catalunya Central d’aquí a 10 anys?

M’imagino una Catalunya Central més ben connectada, amb bones comunicacions i serveis de qualitat, on la gent jove pugui viure i treballar sense haver de marxar. Unes comarques cohesionades i amb equilibri territorial apostant per la indústria innovadora, el turisme sostenible i el respecte pel medi ambient. També voldria que fos un territori on la cooperació entre municipis fos un exemple, i on les polítiques públiques ajudessin a reduir desigualtats i a donar oportunitats a tothom. En definitiva, una Catalunya Central viva, equilibrada i orgullosa de ser el cor del país.