La cuirassa protectora de Montserrat compleix 75 anys

Períodes de pandèmia a banda, que ho van capgirar tot, Montserrat fa anys que supera anualment els 2 milions de visitants. En el que portem de segle, en 17 anys diferents. I, d’aquests, en quatre ocasions s’ha situat per damunt dels 2,5.

És evidència i constatació que el massís, i molt especialment la zona del santuari, ha esdevingut un dels grans pols turístics del país, amb tot el que això comporta de pressió sobre un espai natural que és a una ‘escapada geogràfica’ de la zona més poblada, que se sumen als milers de turistes nacionals i internacionals.

Tot i que aquesta presència massiva de turistes és sobretot fruit de la mobilitat creixent de les últimes dècades del segle passat, i que s’ha reforçat en aquest primer quart de segle XXI, la pressió sobre aquest espai tan sensible i especial ja es va detectar fa més de tres quarts de segle. I que calia protegir-lo, dotar-lo d’una cuirassa.

Per què ho diem? Ho demostra el fet que, justament ara, es compleixen 75 anys de la constitució del Patronat Nacional de la Muntanya de Montserrat, creat encara en ple franquisme, i del que n’és hereu directe l’òrgan actual de gestió, tot i que ara sota l’empara directa de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, n’és aquesta barrera protectora.

El patronat es va crear per decret llei el 16 d’octubre del 1950, tot i que es va publicar formalment al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 28 de desembre.

El que és interessant és l’argumentari del decret, perquè posa de manifest la dimensió i la perspectiva que ja havia agafat Montserrat en aquell moment.

Mesures turístiques

Així, el text (en castellà) del decret de fa 75 anys començava exposant que «la importància religiosa i cultural del monestir de Montserrat va adquirint una transcendència històrica que repercuteix ja en l’universal. La seva irradiació atrau l’interès del món cristià i és, a més, un dels llocs preferits pel turisme internacional».

Hi afegia que aquesta «afalagadora perspectiva requereix ser fomentada patriòticament, en totes les seves possibilitats, facilitant els mitjans adequats al seu normal desenvolupament i procurant que l’interès adquirit sigui correspost amb l’adopció de les mesures pertinents d’organització turística».

També incidia en la circumstància que la muntanya formava part de diversos termes, la qual cosa dificultava «afrontar amb unitat de criteri i acció els problemes que planteja una adequada organització», més encara per la seva dimensió i pel fet que els municipis en qüestió eren petits. És amb aquests arguments que «s’estableix un organisme d’ordre turístic i cultural que, amb atribucions administratives pròpies, pugui atendre aquestes finalitats».

I en les disposicions d’aquell decret «es declara d’interès turístic i forestal la zona muntanyosa de Montserrat», i «es crea el Patronat Nacional de la Muntanya de Montserrat, amb finalitat culturals i artístiques, de foment del turisme i de la repoblació forestal».

Propietaris afectats

Entre les finalitats d’aquest organisme, es determina «la conservació i, en el seu cas, la restauració integral de la muntanya en els seus diversos aspectes i riqueses per assolir el màxim esplendor de les belleses naturals i artístiques». També «la construcció de camins i accessos i, en general, la realització d’obres i implantació de serveis».

Entre altres aspectes, per primer cop, arran de la creació d’aquest organisme, es determina que «els propietaris particulars de terrenys compresos en la zona delimitada de la muntanya de Montserrat quedaran obligats a sotmetre tots els plans i projectes de construcció, explotació i aprofitament de les seves finques al coneixement del Patronat, per tal de garantir el compliment dels objectius essencials».

Un decret, el de creació d’aquest organisme rector de Montserrat, que aquell octubre de 1950 signava el mateix Francisco Franco.

Subscriu-te per seguir llegint