«Si els líders d'extrema dreta s'encarreguessin de la gestió com cal, canviarien el seu discurs»

Fa poc més d’un any que Elia Tortolero Orejuela va ser nomenada delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya central. Abans, ja havia estat regidora del seu municipi, Sant Joan de Vilatorrada; senadora o portaveu nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Al marge de la política, havia estat docent d’infantil i primària, havia dirigit una escola bressol i havia exercit de coordinadora pedagògica. En aquesta entrevista, que es dividirà en tres parts, respon les preguntes de Regió7 i les qüestions que li traslladen representants de la societat civil i tres escolars del territori.

Vol fer una autoavaluació?

Una de les millors decisions del president ha estat nomenar persones que venim de l’àmbit municipal. Això ens proporciona un bagatge útil per resoldre els problemes del dia a dia. A més, l’equip de la Catalunya central és molt compromès, integrat per experts en els seus respectius àmbits.

La nota?

No em correspon, a mi, posar-la. En tot cas, això ho haurien de dir les alcaldesses i els alcaldes.

L’educació, la salut i l’habitatge van ser les tres prioritats que va fixar quan va accedir al càrrec.

Encara hi ha dèficits, sí. Per exemple, hi ha escoles i instituts que necessiten millores. I se n’ha de construir, de nous... Tot seria més fàcil amb pressupostos. El reequilibri territorial és un altre repte. Els municipis rurals són una joia, en especial, després de la pandèmia. Per tant, n’hem de tenir cura.

L’extrema dreta avança.

Sobretot, em preocupen els nostres joves, perquè n’hi ha molts que s’estan apropant a aquesta ideologia. Aquesta és una assignatura pendent de les famílies, no només de les escoles. Si els líders populistes s’encarreguessin de la gestió com cal, no llençarien aquests missatges que no porten enlloc. El seu discurs no es pot aplicar, ho sabem les persones que tenim experiència a l’administració. Les prioritats reals són altres. És molt fàcil seure en una tribuna per parlar i parlar.

JOAN SOLÀ, president de l'Associació de Micropobles de Catalunya

L’article 54 de l’Estatut dels Municipis Rurals parla de serveis digitals, i concretament diu: “Correspon a la Generalitat garantir una connectivitat fiable i de qualitat, de fibra òptica i mòbil, per mitjà de xarxes d’infraestructures que permetin una transmissió adequada de dades entre la ciutadania, les empreses i l’Administració, per assolir la igualtat d’oportunitats i de capacitat d’accés a les xarxes”. Què cal fer en aquest aspecte als micropobles de la Catalunya central? I en quins terminis?

La Generalitat hi està treballant, dins les seves competències, per garantir una connectivitat digital de qualitat a tot el territori, també als micropobles de la Catalunya Central, tot i les limitacions que comporta operar en un mercat liberalitzat i sota una regulació estatal i europea. Actualment, s’estan planificant els darrers 1.500 km de la xarxa pública de fibra òptica, en col·laboració amb les diputacions, amb l’objectiu que tots els operadors puguin accedir a aquesta infraestructura troncal i facilitar així el desplegament final fins a llars i empreses. Paral·lelament, el nou protocol TelcoCat crearà una taula de treball estable entre Govern, municipis i operadors per coordinar actuacions, millorar la qualitat del servei i assegurar la cobertura en municipis petits, disseminats o amb diversos nuclis. El compromís del Govern és completar la xarxa troncal abans d’acabar aquesta legislatura, i consolidar, en el mateix termini, una metodologia de treball i avenços significatius en connectivitat que permetin garantir la igualtat d’oportunitats digitals arreu del territori.

ANNA E.PUIG, advocada i activista cultural

Considerant la importància de la cultura popular (castells, pastorets, gegants, diables, festes majors, etc.) com a element cohesionador i d’identitat al territori, i sabent que gran part d’aquesta se sustenta en l’esforç i la dedicació de les entitats sense ànim de lucre, quines mesures han previst per donar suport, tant a escala logística com de finançament o reconeixement, a les entitats de cultura popular de la Catalunya Central? Així es garantiria la seva continuïtat i el relleu generacional, especialment en el context actual de reptes econòmics i de sostenibilitat associativa.

La cultura popular és un dels pilars fonamentals de la identitat col·lectiva i la cohesió social del nostre país. Per aquest motiu, el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, treballa per donar suport actiu al teixit associatiu que la fa possible, especialment a la Catalunya Central, on té una forta arrel territorial. Aquest compromís es concreta en més de 12 milions d’euros anuals destinats a ajuts específics que poden sol·licitar entitats i ens locals a través de les convocatòries de l’OSIC. Les principals línies inclouen subvencions per a activitats i festivals de cultura popular, restauració d’equipaments i imatgeria festiva, producció d’espectacles, adquisició d’equipament tecnològic o suport a federacions i ateneus. També s’ofereixen beques de formació i recerca en àmbits com la música i la dansa d’arrel tradicional, o el patrimoni etnològic, amb l’objectiu de garantir el relleu generacional i la transmissió del coneixement. A més del suport econòmic, es treballa per enfortir les xarxes entre entitats, equipaments culturals i àmbits professionals, potenciant sinergies i intercanvis creatius. En l’àmbit del reconeixement, la Generalitat impulsa el Dia de l’Associacionisme Cultural (4 de juny), que valorar la tasca imprescindible del voluntariat i la vitalitat de les entitats del país.

SERAFÍ SANLLEHÍ GONZÁLEZ, estudiant de 3r d'ESO

Per què en política es permeten picabaralles i faltes de respecte que no es permetrien a l’escola?

Tens tota la raó que, a vegades, en política es veuen discussions o maneres de parlar que no són un bon exemple. I no hauria de ser així. En política, com a l’escola o a qualsevol lloc, el respecte és essencial. El que passa és que els polítics debatem temes que afecten molta gent i sovint ho fem amb molta passió, perquè les decisions són importants i no tothom hi està d’acord. Però això no justifica perdre les formes. El nostre repte és defensar les idees amb fermesa però sense faltar al respecte a ningú. I t’asseguro que molts intentem treballar perquè el debat polític sigui cada cop més respectuós, com el que voldríem que hi hagués a qualsevol aula.

Subscriu-te per seguir llegint