Estel Blay, bagenca i comandant de la missió 'marciana' Hypatia: “Mig tomàquet cherry al dia ens semblava caviar”

A Mart caldrà anar-hi amb algunes coses clares. Per això existeixen les missions anàlogues a la Terra, que permeten simular procediments, presa de decisions i treball en equip en condicions similars a les de l’espai. Una d’elles és Hypatia Mars, un projecte integrat només per dones en el qual col·labora la Fundació “la Caixa”. Ja s’han fet dues edicions a la Mars Desert Research Station, perduda al desert d’Utah (EUA). La tercera serà el 2027 i l’enginyera aeroespacial Estel Blay (Manresa, 1988), executiva de l’Agència Espacial Europea, en serà la comandant. En l'anterior, Blay, que va néixer a Manresa, va viure a Santpedor i actualment resideix a Sitges després d'uns anys a l'estranger, va ser la responsable de salut i seguretat de la missió. 

Quina gràcia té viure a Mart sense trepitjar Mart?

La idea de les missions anàlogues és viure i treballar en condicions el més semblants possibles a Mart, amb la finalitat de recollir dades científiques sobre la salut, l’alimentació i les relacions interpersonals que siguin útils en futures missions a l’espai.

I aquell tros de desert d’Utah, a 400 quilòmetres de la primera gasolinera, fa el fet?

La simulació et retorna el que tu hi poses. Si segueixes al peu de la lletra tots els protocols, tens la sensació d’estar a Mart. La primera vegada que vam fer una missió extravehicular, amb els vestits posats, vam sentir una emoció genuïna.

La tercera missió serà allà?

Encara ho estem valorant. Hi ha una cova increïble en una mina a Cantàbria [a Arredondo] que permet simular condicions d’aïllament, foscor i confinament.

Una cova?

Quan anem a Mart, segurament caldrà començar en una cova.

La gràcia de Hypatia és que són nou científiques. Perfils amb poder?

Hi ha científiques, enginyeres, artistes, periodistes. Totes increïbles. Però l’important és que el trencaclosques encaixi, que és el que farà que una tripulació funcioni.

Sigui sincera, què tal la convivència?

Funciona molt millor del que esperava. Tenim en comú la voluntat de fer ciència. Hi ha poques dades en relació amb el cos de la dona a l’espai. L’important és generar-les i observar patrons. Entre altres temes, treballem la menstruació.

A les astronautes les obliguen a hormonar-se per no generar residus.

En col·laboració amb Astrocup, un grup que estudia la viabilitat de les copes menstruals per a l’espai, i un equip de ginecologia de l’Hospital de Sant Pau, participem en un experiment amb la finalitat d’obrir el debat sobre la ciclicitat femenina.

I de passada, fer un experiment hortícola.

Vam utilitzar sang menstrual diluïda en aigua com a fertilitzant de germinats de mongeta blanca i vam observar que produïen una quantitat més gran d’arrels i germinaven abans que la part no fertilitzada.

Se les van menjar?

No m’hauria importat, però la Mars Society posa a la nostra disposició menjar deshidratat per als 15 dies. I vam tenir la sort que a l’hivernacle hi havia hortalisses no utilitzades per la tripulació anterior. Ens tocava mig tomàquet cherry al dia i ens semblava caviar.

Quines altres privacions passen?

No pots trucar als teus fills quan vols. Només tens dues hores d’internet al dia, i són per fer informes per a la base. Jo enyorava la possibilitat de sortir i caminar, sense vestit ni motxilla de 15 quilos, sense límit.

Tant d’esforç per a una empresa... de “colonització”.

A Hypatia no utilitzem la paraula “colonització”, sinó “exploració”. Ja que ho hem fet tan malament a la Terra, estudiem com fer-ho de manera responsable.

"Enyorava la possibilitat de sortir i caminar, sense vestit i sense límit."

Les seves possibilitats d’anar-hi són poques. No li fa ràbia treballar tant per a no res?

L’objectiu és fer ciència. Tot i que no negaré que la majoria hem tingut aquest somni.

Hi aniria avui mateix?

No, perquè no tornaria.

Sempre va voler ser astronauta?

El meu pare tenia un petit telescopi i de petita em semblava molt guai mirar les estrelles. Quan vaig veure que hi havia una carrera que em permetia estudiar això, les peces van encaixar. Vaig tenir la sort de tenir uns pares que mai em van dir què podia o no fer per ser nena. Ni quan competia en judo, ni al triar carrera.

"Ens preocupa en quin moment es perden les nenes a qui els agradava l’espai."

La nova promoció de la NASA l’integren sis dones i quatre homes.

Al sector aeroespacial, encara som el 30%. A Hypatia ens preocupa en quin moment es perden les nenes a qui els agradava l’espai. Hem d’intentar que mai pensin que no és per elles. I passa en altres àmbits. La meva filla de 7 anys va venir plorant un dia perquè un nen li va dir que no podia ser pirata. Ningú no ha de dir el que no pots ser.

Subscriu-te per seguir llegint