Catorze municipis de casa nostra han presentat proposta al nou Pla de Barris per al 2025

Un total de catorze municipis de l’àrea de Regió7 són els que finalment han presentat una proposta i petició per optar a les subvencions de la nova convocatòria del Pla de Barris i Viles que ha obert el Govern de la Generalitat per al període 2025-2029. En conjunt, les peticions de subvencions gairebé multipliquen per quatre el pressupost del 2025. La comissió del Pla de Barris i Viles ha rebut 83 sol·licituds de municipis per finançar projectes per pal·liar la vulnerabilitat urbana, amb un pressupost total de 1.200 milions d’euros, dels quals 777,5 haurien de ser cofinançats per la Generalitat. D’entre totes aquestes, deu provenen d’Ajuntaments de l’àrea d’influència de Regió7. Cinc d’elles corresponen a capitals de comarca: Manresa, Berga, Solsona, Igualada i la Seu d’Urgell. Del Bages també hi ha Cardona i Castellgalí. Del Berguedà, s’hi afegeix Bagà. Del Moianès hi ha Sant Quirze Safaja. De l'Anoia, Piera, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. I també han presentat proposta dos municipis del Baix Llobregat Nord: Olesa de Montserrat i Martorell. En el cas de Maresa, en va fer una presentació pública fa justament una setmana.

Ara, l’ens creat arran de la Llei de Barris i en el qual el Govern té majoria de membres, començarà la selecció de projectes, que han excedit el pressupost de 200 milions d’euros que es destinaran a les subvencions. Segons ha detallat el comissionat del Pla de Barris i Viles, Carles Martí, els resultats es comunicaran de forma provisional a finals d’any i definitiva al gener.

Entre les propostes, 39 fan referència a barris urbans i 26 a nuclis antics; mentre que una minoria tenen a veure amb barris periurbans (11) i només 7 són propostes per una vila comporta.

Tots els projectes han de ser integrals i tenir un 25% d’actuacions de transformació física -ja sigui a l’espai públic, amb equipaments o habitatges-, un 25% d’aspectes de transició ecològica i un 25% més d’accions sociocomunitàries. Aquestes actuacions han d’incloure programes d’ocupació, salut, envelliment, cultura, política lingüística o altres per revertir la situació de vulnerabilitat plantejada.

El Pla de Barris i Viles s’ha recuperat després de 15 anys amb cinc convocatòries entre el 2025 i 2029, finançades amb més de 1.000 milions d’euros.

Martí s’ha mostrat satisfet per la diversitat de propostes que ha recollit la convocatòria, tant a escala territorial com de mida de pobles i ciutats i ha afirmat que la quantitat de municipis que hi han participat demostra que era un programa esperat. Així doncs, un 28% de municipis tenen entre 20.000 i 50.000 habitants i un 28% més entre 5.000 i 20.000 habitants. Un 22% són pobles de menys de 5.000 habitants i un 19% són ciutats de més de 50.000 persones.

Un cop rebudes les sol·licituds, ara s’hauran de sotmetre a tres cribratges: un d’administratiu -que revisarà que les sol·licituds siguin correctes-; un que es fixarà en si l’àrea presenta els nivells de vulnerabilitat mínim i un últim que avaluarà el projecte.

En total, la comissió que gestiona el Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial preveu tenir enllestida una primera resolució provisional abans de les vacances de Nadal, que es comunicarà als municipis, que podran acceptar o no els fons. L’adjudicació definitiva de les subvencions se sabrà al gener.