Sallent preserva i neteja el monument dedicat al seu fill Sant Antoni Maria Claret

El monument modernista que Sallent va dedicar al Pare Claret (nascut en aquesta població el 23 de desembre del 1807) presenta una nova imatge després d’una intervenció que ha servit per fer-li una rentada de cara i prendre mesures per evitar que es deteriori. La imatge de tal com era fa unes setmanes i la que els sallentins poden veure a partir d’avui són prou explícites i expliquen el canvi. La intervenció, que s'ha fet coincidint amb el dia del sant, el 24 d'octubre (coincideix amb el dia de la seva mort, el 1870, a l’Abadia de Fontfreda), ha fet desaparèixer tots els líquens que l’enfosquien i ara presenta una imatge homogeneïtzada.

La restauradora Alba Morell Hom ha dirigit els treballs que s’hi han dut a terme per encàrrec de l’Ajuntament de Sallent i ella mateixa, acompanyada de Judit Roquet Capdet, són les responsables de la intervenció durant aquest mes d’octubre. Explica Morell que la intervenció «ha consistit, principalment, en una neteja superficial de tota la peça, que estava afectada per líquens i altres organismes que s’hi havien desenvolupat» durant els últims 30 anys (la darrera restauració és del 1994). I afegeix que la neteja «ha permès recuperar la lectura original de l’escultura i frenar el procés de deteriorament». També s’ha fet una feina de fixar alguns dels ornaments que perillaven de desprendre’s i s’han tancat les fissures que i hi havia a la pedra, i que, amb la penetració d’aigua, feien avançar el procés de deteriorament. Amb la voluntat d’homogeneïtzar s’hi ha fet el que Morell defineix com a «retoc cromàtic».

La intervenció ha servit, també, per redescobrir el valor històric de la peça i com ha estat la seva evolució, una feina que tot i que havia patit actuacions no s’havia fet fins ara. L’escultura original és del 1906, obra de l’escultor Eusebi Arnau i Mascort i de l’arquitecte Alexandre Soler i March, i estava esculpida en marbre de Montjuïc (un material freqüent en escultures dels primers anys del segle XX).

L’escultura va patir diverses intervencions al llarg del segle XX a causa dels esdeveniments històrics i de la seva exposició a la intempèrie. Després de la destrucció parcial durant la Guerra Civil (1936), part dels blocs originals es van perdre o van ser reutilitzats com a farciment en les obres del pont de la Riereta, a la vora del monument.

La reconstrucció de 1951, a càrrec de Florenci Daura i Antoni Comas, sota la direcció artística de Joaquim Renart, va utilitzar pedra sorrenca grisa de la pedrera Les Farreres, de Sant Bartomeu del Grau (Osona), de característiques similars a l’original, adaptant-ne la textura i el color a l’estètica general del conjunt, segons explica Morell.

Posteriorment, l’any 1994, es dugué a terme una restauració integral per l’escultor local Lluís Rubio Cano, amb la col·laboració de diversos professionals locals. En aquesta intervenció es van refe­r els caps del Pare Claret i del nen (el primer parcialment, el segon totalment), així com els caps dels pecats que hi ha al peu de les figures i la part inferior de sota el cocodril, utilitzant materials contemporanis i tècniques mixtes per garantir la consolidació estructural i l’estabilitat volumètrica. En aquesta intervenció es va utilitzar sorra de marbre, ciment Griffi del 450, ciment Portland, ferro galvanitzat i tela metàl·lica.

Totes aquestes intervencions anteriors són avui part integrant del conjunt, ja que reflecteixen les diferents etapes històriques, tècniques i criteris de conservació que ha experimentat al llarg del temps. Per aquest motiu, la restauració actual centrarà els seus esforços en conservar i respectar aquestes empremtes històriques, garantint-ne una lectura coherent i fidel al seu valor patrimonial i testimonial.

El significat del monument

L’escultura presenta el Pare Claret assegut damunt d’una torre, símbol de l’Església, des d’on imparteix l’ensenyament de la fe a un nen que l’escolta atentament. La torre, sòlida i ferma, s’aixeca sobre un mar agitat on les ones, metàfora de les passions i temptacions humanes, s’estavellen sense aconseguir desestabilitzar-la. Als peus del conjunt, un drac ferit per un punyal lluita per mantenir-se sobre les aigües: és la representació del pecat, abatut però encara present, que intenta oposar-se a la força de la fe.

Com a base i contrapunt simbòlic, un grup iconogràfic format per set caps envolta el conjunt escultòric, cadascun representant una de les set virtuts capitals —la humilitat, la generositat, la castedat, la paciència, la temperança, la caritat i la diligència—, virtuts que sostenen i donen fonament a la vida cristiana que Claret predicava.

El pare Claret, patró del sector tèxtil i fundadors dels Missioners Cor de Maria (els claretians), va tenir un gran seguiment en vida i va ser un destacat religiós destacat a Catalunya i a Espanya. Entre d'altres, va ser arquebisbe a Cuba i confessor de la reina Isabel II.