La Mola de Sant Llorenç mostra la nova imatge, amb el menjador de l’antic restaurant reconvertit en espai d’exposició

La Mola, el sostre i punt de referència del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac (a cavall del Bages, el Moianès i el Vallès Occidental), ja presenta una nova imatge. Una reconversió que no és tan visible en l’exterior, en el que és pròpiament l’espai natural, sinó que es concentra, d’entrada, a l’interior del conjunt d’edificis que coronen els 1.104 metres d’altitud d’aquest cim.

La més rellevant, per transformació i simbolisme, és la de la sala presidida per una gran vidriera amb vistes cap al Vallès, panoràmica de les quals fins fa menys de dos anys gaudien els clients del restaurant que hi va servir àpats durant dècades, ja que n’era el menjador. Des d’ara, el mateix espai que fins al gener del 2024 ocupaven taules parades i comensals, anomenada Sala Mirador, ha deixat pas a una exposició que explica la història del monestir de Sant Llorenç del Munt, les modificacions que ha patit, i l’ocupació, recuperació i ús civil d’aquesta icona del parc natural. I del conjunt de la Mola.

Aquest dilluns al matí, la Diputació de Barcelona ha presentat i mostrat públicament les intervencions realitzades en els últims vint mesos, des que es va decidir que no es renovava la llicència per al restaurant i aquest tancava portes definitivament, el gener del 2024. A banda de l’exposició de la Sala Mirador, el que s’estrena és un nou espai d’aixopluc per als excursionistes i una recepció amb un plafó informatiu, tots ubicats a l’antiga hostatgeria. Tot plegat, precedit d’una feina de neteja i retirada d’elements i materials, que estaven vinculats sobretot a fer possible l’activitat del restaurant, que ara ja no hi és.

Les intervencions, però, encara han de tenir continuïtat, per exemple amb la instal·lació, pròximament, d’uns lavabos secs a l’interior. Aquests serveis se sumen a la visita que sempre s’ha pogut fer a l’interior de l’església. I el pla d’intervenció inclou, a més, altres actuacions en el futur més enllà de l’espai concret del massís de la Mola, però pensades per regular-ne millor l’accessibilitat.

La de la Sala Mirador és la intervenció més representativa de l’objectiu que persegueix la Diputació de Barcelona, com a gestor del parc natural, per donar un nou enfocament a aquest cim de referència i del conjunt del monestir que s’hi assenta, que és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Els gestors de l’espai natural consideren que la Mola és un lloc molt representatiu del parc i que la representació que tenia fins abans de fer aquesta intervenció no era fidel als valors paratge. Es pretén oferir una altra mirada i amb una altra sensibilitat. I també perquè es valorava que la presència del restaurant atreia un públic que afegia pressió a aquest cim i als seus accessos, i n’accentuava l’erosió.

De fet, quan, ara fa uns mesos els representants de la Diputació van presentar el projecte de remodelació del que aquest dilluns se n’ha mostrat la part més important, es van donar dades d’afluència a la Mola de l’any passat. En concret, segons es va detallar, l’any passat, ja amb el restaurant tancat, la Mola va rebre un 21% menys de visitants: 135.767 en total, uns 36.000 menys que el 2023.

Sostenibilitat com a argument

També s’argumenten motius de caràcter energètic i de sostenibilitat. Al cim de la Mola no hi arriba corrent, no es volen utilitzar generadors amb gasoil (que és el que s’emprava fins fa un any i mig) i l’aposta passa per plaques fotovoltaiques. Es va analitzar quin consum requeria amb el restaurant en funcionament i quina energia es pot arribar a generar amb plaques solars, tenint en compte les imitacions normatives, tècniques i de disponibilitat d’espais. Així, es va concretar que només se’n podran utilitzar amb aquesta finalitat 24 m2, mentre que per mantenir actiu un servei d’hostaleria com el que hi havia en caldrien més de 300. Això vol dir també que no es podia mantenir l’estació depuradora d’aigües residuals i que s’han d’instal·lar lavabos secs, una decisió que respon a la reducció de l’impacte ambiental i a motius de sostenibilitat.

En paral·lel, es desenvolupa un pla de l’entorn, un projecte d’ordenació, condicionament i millora dels aparcaments dels punts de l’entorn des d’on se’n vol potenciar l’accés, però no només cap a la Mola, sinó cap a altres espais d’interès, ja que es vol potenciar aquesta redistribució. Aquestes millores es faran a través de la implantació de sensors per conèixer en temps real l’aforament dels estacionaments. També s’implantaran eines per a seguiment dels fluxos turístics i l’avaluació de dades.

Pel que fa als accessos a peu, es preveu una restauració per trams del Camí dels Monjos, una de les vies principals per arribar al monestir, que s’ha erosionat pel trànsit constant dels animals de càrrega i l’elevada freqüentació dels visitants, amb impactes negatius en els ecosistemes naturals. Un pla d’actuació amb una inversió global d’uns 450.000 euros.

L’objectiu de les actuacions dutes a terme per la Diputació de Barcelona al recinte de la Mola ha estat posar a disposició dels excursionistes i visitants aquesta singular obra d’arquitectura religiosa del segle XI i obrir l'accés de l’antiga hostatgeria, que en els seus orígens havia acollit una comunitat benedictina. D’aquesta manera, s’amplia el conjunt visitable, que queda format per l’església, el pati central, la galilea i els espais de l’antiga hostatgeria, que allotgen la recepció, la Sala Mirador i l’espai d’aixopluc.

L’espai d’aixopluc posa a disposició dels visitants una àrea de refugi i descans amb confort tèrmic passiu, que manté temperatures agradables a l’estiu gràcies a la seva configuració constructiva.

Paral·lelament, s’ha realitzat un aixecament planimètric i altimètric del conjunt edificat, amb l’objectiu de conèixer amb precisió l’estat de l’equipament i del seu entorn. Es tracta d’un treball exhaustiu elaborat amb un dron georeferenciat amb UTM, que permet obtenir una visió detallada de les textures i de la construcció del recinte monumental.

Pla de futur

Aquestes actuacions s’emmarquen dins del Pla de futur sostenible per a la Mola, presentat públicament el gener de 2024, com a full de ruta per a la promoció i la conservació dels valors naturals, històrics, paisatgístics i culturals d’aquest recinte monumental, incorporant criteris de protecció del patrimoni cultural atesa la seva catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

També incorpora criteris mediambientals, donada la seva ubicació dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquest Pla ha recollit aportacions del grup de treball integrat per membres del Consell Coordinador i Comissió Consultiva del mateix Parc. La Diputació de Barcelona desplega el pla de futur sostenible per a la Mola en col·laboració amb l’Ajuntament de Matadepera i la Generalitat de Catalunya.

Eficiència de les instal·lacions

El recinte de la Mola no disposa de connexió a la xarxa elèctrica, d’aigua corrent ni de sanejament. La seva ubicació en un espai natural protegit i el seu emplaçament - allunyat de qualsevol nucli urbà, amb accés exclusivament a peu i a més de mil metres d’altitud - fa imprescindible avançar cap a l’autosuficiència del recinte per garantir els serveis bàsics als visitants.

Des dels serveis tècnics de la Diputació de Barcelona s’han redactat diversos projectes per a la millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat de les instal·lacions del recinte de la Mola que, actualment, es troben en fase de revisió per part dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, atesa la protecció patrimonial del conjunt monumental.

Millores de l’entorn

En col·laboració amb l’Ajuntament de Matadepera, la Diputació de Barcelona impulsa l’ordenació de l’entorn del cim, dels accessos i dels aparcaments, així com el reforç dels punts d’informació estratègics per donar a conèixer l’oferta d’oci i d’educació ambiental del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Les actuacions inclouen la millora de la dotació d’aparcaments, la senyalització i adequació de camins i itineraris transitables, i la implantació de serveis orientats a desconcentrar la pressió sobre l’entorn del cim.

Per minimitzar l’erosió i la pressió al cim, l’Ajuntament de Matadepera ha autoritzat les obres de condicionament dels entorns immediats de la Mola que la Diputació de Barcelona executa en el marc del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació “Espais naturals i turisme sostenible”, finançats a través de Fons UE-Next Generation. Aquestes obres contemplen actuacions per condicionar els aparcaments del coll d’Estenalles i de l’Alzina del Sal·lari, la implantació de la regulació intel·ligent dels estacionaments, i l’impuls de rutes alternatives des de la Mata i el coll d’Estenalles per desconcentrar els fluxos de visitants. Paral·lelament, també es realitzaran actuacions per a l’adaptació d’itineraris i la restauració de feixes als entorns del cim que, a causa de l’alta freqüentació, havien patit degradació de la vegetació i una exposició notable a processos erosius.