Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

«La degradació de l’entorn natural de la Mola era realment preocupant»

Xesco Gomar, diputat d’Espais Naturals, destaca que «la preservació del Bé Cultural d’Interès Nacional era una prioritat» i que «ara el tenim endreçat»

Un moment de l'atenció als mitjans a la Sala Mirador de la Mola, antic menjador del restaurant

Un moment de l'atenció als mitjans a la Sala Mirador de la Mola, antic menjador del restaurant / DAVID BRICOLLÉ

David Bricollé

David Bricollé

La Mola

«Aquesta actuació és el resultat del que volíem que canviés en aquest espai», destacava aquest dilluns al matí des de la Sala Mirador de la Mola (el que durant dècades va ser el menjador de l’antic restaurant al cim del parc natural de Sant Llorenç del Munt) el diputat de l’àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar. Un espai ara reconvertit en exposició sobre la història del monestir que corona aquest cim. Gomar subratllava que fa 22 mesos, la decisió del govern de la Diputació va ser complir «quelcom que ja havia decidit l’anterior govern, que era no prorrogar la llicència d’activitat que tenia el restaurant de la Mola». Decisió que va aixecar certa polèmica. El diputat ho defensava amb «un factor fonamental: la degradació de l’entorn natural i la no connexió de la xarxa d’aigua i llum d’aquest espai amb l’activitat que s’estava donant posava en perill l’entorn».

En aquest sentit, destacava que «nosaltres ens dediquem a la preservació de l’entorn natural. Estem encantats que hi hagi activitat econòmica, i en el conjunt del parc natural hi ha més de 70 activitats de restauració. Crec que en aquest sentit l’espai està molt ben dotat». Però hi afegia que «el que no estava ben preservat era el Bé d’Interès Cultural Nacional que tenim aquí. No n’hi ha un altre com aquest en el conjunt del parc. I el que calia era posar-lo al dia amb els criteris que ens ha donat la Generalitat».

Alhora, el diputat assenyalava que «aquest punt d’atracció que és la Mola ens serveix per explicar què és aquest espai i què és el conjunt del parc natural». Però sobretot reiterava que «la degradació de l’entorn natural de la Mola era realment preocupant. Els tècnics de l’àrea ja ens n’anaven alertant, tant de la zona del cim com dels camins per accedir-hi. Ara, quan arreglem un camí, la rehabilitació ens dura. Abans no era així». I en aquest sentit destacava que «ara tenim aquest espai de la Mola endreçat, i segueix sent un espai obert a la ciutadania. Volem que hi pugui accedir. La preservació del Bé Cultural d’Interès Nacional era una prioritat, i això ho hem fet».

Per la seva part, la directora del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la callussenca Sònia Llobet, apuntava que no s’ha de fixar la mirada en les xifres de visitants, «perquè aquest és un punt on puja i continuarà pujant molta gent. Però no és el nombre de persones, sinó com hi pugen i quin tipus de visita tens, la qualitat de la visita». En aquesta línia, ha posat èmfasi en «la importància d’oferir una visita de qualitat i de donar valor al patrimoni cultural, natural i arquitectònic que hi ha al cim de la Mola». I hi afegia que «la Mola no és només el cim, que és molt emblemàtic, sinó que també hi ha molts altres racons per descobrir al seu entorn».

Tracking Pixel Contents